Arxiu d'etiquetes: Catalunya (bio)

Miró II de Besalú

(Catalunya, abans 928 – Girona, 22 gener 984)

(dit Bonfill)  Comte de Besalú (965-984) i bisbe de Girona (971-874). Quart fill legítim de Miró II el Jove. Fou destinat de jove a la vida eclesiàstica, començada essent levita (documentat el 941).

A causa d’una sèrie de circumstàncies casuals -mort del germà Guifré II, comte de Besalú (957), a mans d’uns vassalls revoltats, i mort natural (965) del germà gran Sunifred II, esdevingué senyor de tots els estats patrimonials (Cerdanya, Berga, Conflent, Besalú), es convertí en comte de Besalú, mentre l’altre germà, Oliba Cabreta, heretà la Cerdanya amb els seus annexos (Berga, Conflent).

L’any 961 fou elegit bisbe de Girona; a Catalunya, aquest és l’únic cas d’acumulació en una sola persona de les dignitats de bisbe i de comte. Amb Oliba Cabreta acabà la construcció de la basílica de Cuixà, que ell va consagrar (974). Fundà els monestirs de Serrateix i de Sant Pere de Besalú i consagrà la nova església del monestir de Ripoll (977). Estigué a Roma els anys 979 i 983.

Amb ell la casa cerdana inicià una política religiosa tendent a acaparar les principals seus episcopals del país. Home d’extraordinària cultura, els seus escrits sorprenen sobretot per la gran riquesa de lèxic, abundós en mots d’origen grec.

Miró I de Barcelona

(Catalunya, abans 945 – Barcelona, 31 octubre 966)

Marquès i comte de Barcelona (946/47-966). Fill petit de Sunyer I i de Riquilda.

Quan el seu pare es retirà a un convent (947) rebé el govern dels comtats de Barcelona, Girona i Osona en règim de condomini amb el seu germà Borrell II, amb el qual col·laborà en la tasca de govern i sembla haver estat un bon governant que millorà la infraestructura de Barcelona, amb la reconstrucció de canals, entre els quals destaca l’anomenat rec Comtal, que duia l’aigua del Besòs.

També restaurà la canònica de Vic, juntament amb Guadamir, bisbe d’aquella seu, i féu donacions a Ripoll.

Morí sense fills.

Miró, Francesc -abat Santes Creus-

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Abat de Santes Creus (1335-47). Fou successor de Pere Alegre.

Tingué un paper important en la concòrdia entre la noblesa catalana i el rei Pere III el Cerimoniós, a l’ocasió què aquella renyí amb el monarca pel fet d’haver-se fet coronar a Saragossa abans de jurar les Constitucions de Catalunya (1386).

Miró, Arnau

(Catalunya, segle XIII – Bulgària ?, després 1306)

Militar. Era adalil de la Companyia Catalana a Orient.

Destacà especialment a la batalla contra els alans, a Bulgària, pel juny de 1306.

Sostingué un combat singular amb un dels millors cavallers enemics, que aconseguí de matar amb l’ajut de Bernat de Ventallola. Sortí malferit d’aquesta lluita.

Mirambell, Baptista

(Catalunya, segle XVII)

Poeta. Recopilà, segurament entre el 1623 i el 1640, una col·lecció de versos de Vicent Garcia i d’alguns altres poetes de la seva escola al Recreo i jardí del Parnàs i muses catalanes.

El manuscrit inclou també una dècima seva i un sonet i una dècima -signats amb pseudònim- adreçats a ell i que, posteriorment, foren atribuïts al Rector de Vallfogona.

Miralles, Joan de

(Catalunya, segle XVI)

Eclesiàstic. Canonge sagristà d’Urgell, el 1522 fou ordenat arquebisbe titular de Tessalònica i auxiliar del bisbe Joan d’Espès. El 1527 donava ordres a Barcelona, seu vacant.

Fou vicari general de Girona i bisbe auxiliar de Barcelona el 1530. El 1536 posà la primera pedra de l’estudi general de Barcelona.

Tingué en comanda l’abadia de Sant Cugat del Vallès.

Miracle d’Urgell i de Foix

(Catalunya, segle XII – segle XIII)

Filla petita d’Ermengol VII d’Urgell i de Dolça de Foix.

Al testament del seu pare (1177), fou posada en tercer lloc, després dels seus germans Ermengol VIII i Marquesa, a l’ordre de successió del comtat d’Urgell.

El 1203 Ermengol VIII la volia prometre a un fill d’Arnau de Castellbó, tot fent d’aquest enllaç una condició de la pau signada aleshores amb aquell.

Tanmateix no s’hi casà i ho féu amb el noble Ramon de Cervera.

Miquel i Sors, Jacint

(Catalunya, segle XVIII – 1767)

Escultor. Deixeble de Pere Costa a Barcelona.

Vers l’any 1744 s’establí a Manresa, on esculpí la creu de Sant Salvador per al convent del Carme (1757), l’escut de la Casa de la Ciutat (1763) i el retaule major de l’església de Sant Miquel (1763).

Miquel, Pere -militar-

(Catalunya, segle XIV)

Militar. Participà a l’expedició de l’infant Alfons per conquerir Sardenya.

Concorregué al penós setge de la vila d’Esglésies, del 30 de juny de 1323 al 7 de febrer de 1324.

Fou un dels tres capitans de companyia deixats al front de 200 homes com a guarnició, un cop ocupada la plaça.

Miquel, Pau

(Catalunya, segle XIX)

Militar. Comandant del cos de mossos d’esquadra des del 1876. Havia estat caporal del mateix cos.

Tingué un gran prestigi pel seu coratge, esmerçat sovint en la persecució de trabucaires perillosos.