(Catalunya segle III – segle IV)
Màrtir cristià. Juntament amb el seu germà Ermenter, és venerat com a patró de Cardona (Bages).
Celdoni -màrtir-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Catalunya (bio)
Cecília d’Urgell -s. XIII/XIV-
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Filla del comte Àlvar d’Urgell i de la seva segona muller, Cecília de Foix.
Es casà amb el vescomte Jofre IV de Rocabertí. Fill seu fou el futur vescomte Dalmau VII de Rocabertí i d’Urgell.
Cavalleria, la -llinatge, s XII/XVI-
(Aragó, segle XII – Catalunya-Aragó, segle XVI)
Família de jueus i conversos. El nom familiar original era Aben Laví, però fou substituït pel de Cavalleria per les relacions de dependència que, des del final del segle XII, lligaren la família amb els templers i els hospitalers.
Diversos dels seus membres tingueren un paper important en l’administració de la corona en temps de Jaume I el Conqueridor i a partir del regnat de Pere el Cerimoniós.
Aquest paper s’incrementà considerablement després de la conversió de gran part dels membres de la família, arran de la disputa de Tortosa (1414).
Caterina d’Urgell
(Catalunya, 1414 – Sixena ?, Aragó, segle XV)
Dama. Quarta i última filla de Jaume II el Dissortat, darrer comte d’Urgell, i de la infanta Isabel d’Aragó. Degué néixer poc després de l’empresonament del seu pare.
Visqué al monestir de Sixena amb la seva mare. Morí en data desconeguda, pocs anys després.
Català -varis bio-
Antoni Català (Barcelona, segle XVI) Mestre argenter. Treballà a Barcelona.
Domènec Català (Catalunya, segle XIV) Frare dominicà. Fou conegut per la qualitat dels seus escrits dogmàtics.
Joan Català (Illes Balears, segle XIII – segle XIV) Cavaller. Fou un dels qui acompanyaren Ferran de Mallorca a conquerir la Morea, en 1315, expedició que costaria l’any següent la vida de l’infant mallorquí.
Joan Català (Catalunya, segle XV) Militar. Passà amb reforços a sostenir la posició, al protectorat d’Albània, de Ramon d’Ortafà, el virrei posat per Alfons IV el Magnànim en aquell país.
Vicent Català (Alacant ?, 1913 – segle XX) Pintor. Fou un dels de major interès del nombrós grup d’artistes centrat a Alacant. Els seus quadres revelen una tendència al tachisme.
Castre-Pinós i de So, Guillem Ramon de
(Catalunya, segle XV – 1484)
Vescomte d’Évol. Fill de Pere Galceran de Castre-Pinós i de Tramaced, i germà d’Ivany i de Joan. Representà un paper important dins el braç nobiliari a les corts catalanes celebrades en els regnats d’Alfons IV el Magnànim i de Joan II el Sense Fe.
Fou, successivament, veguer de Cerdanya i batlle de Puigcerdà (1458), i governador de Rosselló i de Cerdanya (1460). En esclatar la guerra contra Joan II s’inclinà pel partit reialista, motiu pel qual la generalitat s’apoderà dels seus béns, bé que Joan II l’indemnitzà amb els de Guillem Cadell: Vilanova de Banat i Arsèguel (1468).
Vers el 1470 fou desposseït del vescomtat d’Évol, en ocupar els francesos el Rosselló i la Cerdanya.
Fou el pare de Francesc i de Pere Galceran de Castre-Pinós de So i Carròs.
Castellví, Ramon
Castellvell -varis bio-
Castellvell (Catalunya, segle XI – segle XIV) Llinatge noble. Iniciat per Guillem (I) de Castellvell.
Berenguer de Castellvell (Catalunya, segle XIV) Noble. A requeriment d’Alfons III el Benigne cooperà, el 1331, al projecte de croada contra Granada, projecte que al capdavall fou suspès a causa de l’aliança entre castellans i granadins.
Bernat de Castellvell (Catalunya, segle XII – segle XIII) Noble. Serví Pere I el Catòlic. Combaté amb ell a la batalla de Muret (1213), on el monarca perdé la vida.
Galceran de Castellvell (Catalunya, segle XIV) Noble. Participà (1323) en la campanya de Sardenya de l’infant Alfons, el futur rei Benigne.
Ramon de Castellvell (Catalunya, segle XII – segle XIII) Noble. Fou un dels més fidels a Jaume I el Conqueridor durant la difícil minoritat del monarca.
Castellvell, Ramon (I) de
(Catalunya, segle XI – 1058)
Baró de Castellvell. Fill i successor de Guillem (I) de Castellvell. En testar (el 1058) posseïa també Castellbisbal com a castlà pel capítol barceloní.
Abans de pelegrinar a Sant Jaume de Galícia, repartí el patrimoni entre els seus fills Pere, Guillem (III) i potser Arbert (I), sota la tutela del seu germà Guillem (II) Bonfill de Castellvell.
Castellvell, Guillem Ramon de
(Catalunya, segle XI – segle XII)
Magnat. Fou un dels qui endegaren la difícil translació de poders de Berenguer Ramon II el Fratricida al nebot d’aquest, Ramon Berenguer III, amb la filla del qual, Mafalda, estava casat.
Governant ja tot sol el darrer, el 1111, li prestà homenatge pel castell Vell vescomtal de Barcelona i per les fortaleses de Pontons, Òdena, Benviure, el Far i Castellvell.
Fou el pare del bisbe de Vic Pere de Castellvell.
Dades dels Països Catalans 