(Catalunya, segle XIX – 1889)
Escriptor. Publicà nombroses col·laboracions de premsa, així com traduccions de l’anglès i de l’alemany.
Font i Guitart, Joan
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Catalunya (bio)
Font i Ferrer, Joaquim
(Catalunya, segle XIX)
Metge i farmacèutic. Pertanyia a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona.
Publicà diversos estudis professionals.
Font -varis bio-
Aliot de la Font (Catalunya, segle XV) Escultor. Col·laborà amb Pere Joan als excel·lents treballs escultòrics del Palau de la Generalitat de Barcelona.
Dídac Font (Catalunya, segle XVIII) Frare franciscà. És autor d’un Llibre de remeis que s’han aplicat per mals deixats per incurables des de l’any 1766, que es conserva manuscrit.
Esteve Font (Illes Balears, segle XV) Polític. Fou un dels principals capitostos del moviment dels forans, a l’illa de Mallorca.
Francesc d’A. Font (Catalunya, segle XX) Compositor. Fou un dels impulsors dels Aplecs de la Sardana de Vallvidrera. És autor de nombroses sardanes, com: Cançó de maig, Contemplació, Esclat, L’hora serena, A l’aplec i d’altres.
Guillem Font (Palma de Mallorca, 1667 – 1705) Frare franciscà. Fou autor de treballs panegírics sobre Ramon Llull i ardent defensor de les seves doctrines.
Ignasi Font (Barcelona, segle XIX) Escultor. Destacà per les seves figures i els seus retrats.
Jaume Font (Sineu, Mallorca, 1657 – Palma de Mallorca, 1730) Frare agustí. És autor de diversos escrits religiosos i filosòfics. Afavorí amb donacions el seu convent de Palma.
Joan Pau Font (Barcelona, segle XVII) Religiós jesuïta. Fou actiu missioner a Amèrica. Escriví un catecisme en llengua tapecuana. Féu també un vocabulari i una gramàtica d’aquesta llengua.
Josep Font (Ripoll, Ripollès, segle XVII) Historiador. És autor de Catalana justícia contra les armes castellanes (1641), obra de circumstàncies sobre la Guerra dels Segadors, inèdita.
Ramon Font (Catalunya, segle XIX – Vic, Osona, 1900) Eclesiàstic. Publicà diverses obres morals i de difusió cultural.
Font, Joan -varis-
Joan Font (Catalunya, segle XV) Il·luminador. Fou rector de Riudoms (Baix Camp). És autor d’una excel·lent còpia del Liber collationum de sant Cebrià, obra realitzada el 1432-33.
Joan Font (Catalunya, segle XVI) Arquitecte. Entre les seves obres figuren el portal de sant Joan de la catedral de Vic, començat el 1574, i el campanar de Santa Maria de l’Aurora, a Manresa (1584).
Joan Font (València, segle XVII) Notari. És autor d’un pla d’irrigació del riu Xúquer publicat el 1628 i reeditat el 1815.
Fonç, Bernat de
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Militar. El 1313 tenia el comandament efectiu de les forces catalanes destacades a Tunísia després de la pau i l’aliança establertes per Jaume II el Just.
Folc -eclesiàstic, s. XI-
(Catalunya, segle XI)
Eclesiàstic. Fill del vescomte de Barcelona Geribert i d’Ermengarda de Barcelona i germà del famós Mir Geribert.
Era senyor del castell de Port, a Barcelona. El deixà al nebot Guillem, fill de l’esmentat Mir Geribert.
Foixà i Torroba, Agustí de
(Madrid, 28 febrer 1903 – 30 juny 1959)
Escriptor i diplomàtic. Quart comte de Foixà i marquès d’Armendáriz. Nét d’Enric de Foixà i de Bassols. Fou succeït per la seva filla:
Neus de Foixà i Larrañaga (Catalunya, segle XX) Cinquena comtessa de Foixà.
Foixà i de Vilana, Martí Joan de
(Catalunya, segle XVI)
Senyor de Maçanet. Nét de Berenguer de Foixà i de Bordils. Es casà amb la seva cosina Dionisa de Vilanova, senyora de Castellet de Cornet. Es distingí en les guerres de l’emperador Carles I de Catalunya.
Fou el pare de:
Hug de Foixà i de Vilanova (Catalunya, segle XVI – 1589) Senyor de Maçanet i de Castellet de Cornet. Morí sense descendència, i heretà el seu germà Octavi.
Octavi de Foixà i de Vilanova (Catalunya, segle XVI) Abat de Sant Cugat del Vallès. Heretà del seu germà Hug les senyories de Maçanet i de Castellet de Cornet. Fou fill natural seu:
Lluís de Foixà (Catalunya, segle XVI – 1619) Fou legitimat (1599) i obtingué la successió i les senyories de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia. Féu testament el 1619. Del seu matrimoni amb Anna de Comelles deixà dos fills i successors: Lluís i Ignasi de Foixà i de Comelles.
Foixà i de Sarroca -germans-
Eren fills d’Hug Benet de Foixà i de Sacirera.
Beatriu de Foixà i de Sarroca (Catalunya, segle XV – segle XVI) Senyora de Romanyà i d’Albons. Heretà Albons dels seu oncle Arnau de Foixà i de Boixadors.
Pere de Foixà i de Sarroca (Catalunya, segle XV – abans 1520) Senyor de Romanyà. Tingué tres fills naturals, un dels quals fou:
Pere de Foixà (Catalunya, segle XV – segle XVI) Procurador de la seva tia Beatriu de Foixà i de Sarroca. Arrendà les possessions de Romanyà i Albons a Pere Francesc de Sagarriga (1522). El seu nebot Arnau de Foixà i de Boixadors (Catalunya, segle XVI), heretà la senyoria d’Albons.
Foixà i de Santmiquel -germans-
Eren fills de Lluís Benet de Foixà-Boixadors i de Cruïlles.
Aldonça de Foixà i de Santmiquel (Catalunya, segle XV – segle XVI) Muller de Miquel de Vilanova. També era germana d’Alemany de Foixà-Boixadors i de Santmiquel.
Joan de Foixà i de Santmiquel (Catalunya, segle XV – 1507) Senyor de Foixà. Successor del seu pare. Fou testament el 1507. Fou pare de Bernat Alemany de Foixà-Boixadors i de Cruïlles i de Galceran de Foixà i de Cruïlles.
Dades dels Països Catalans 