Arxiu d'etiquetes: Catalunya (bio)

Copons, Hug de -varis-

Deixa un comentari

Hug de Copons  (Catalunya, segle XV)  Noble. El 1462 prengué les armes a favor de la Generalitat i contra Joan II. Participà al setge de la força de Girona. Caigué presoner a l’intent de trobar una entrada al recinte per l’església de Sant Feliu. Fou alliberat mesos desprès, en un bescanvi.

Hug de Copons  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Noble. Ingressà a l’orde de l’Hospital. El 1522 era a l’illa de Rodes. Havent desembarcat a l’illa grans forces turques a les ordres d’Acmat Baixà, Copons dirigí l’heroica defensa del sector més atacat de les muralles, fins que la fortalesa sucumbí.

Copons, Guillem de -varis-

Deixa un comentari

Guillem de Copons  (Catalunya, segle XII)  Noble. Es féu remarcar en temps de Ramon Berenguer IV de Barcelona, sobretot a les actuacions polítiques al sud del Principat. Figurà en algunes ocasions al consell i seguici del comte. El 1149 fou un dels signants de la carta de població de Tortosa. El 1153 li fou atorgat el lloc de Godall perquè el poblés.

Guillem de Copons  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Escriptor i diplomàtic. És conegut per la seva versió de les Ètiques d’Aristòtil que féu a través de la versió francesa inclosa en el Livres dou trésor de Brunetto Latini.

Constança d’Aragó i d’Hongria

1 Resposta

(Catalunya, vers 1239 – vers 1275)

Filla de Jaume I el Conqueridor i de Violant d’Hongria. Es casà amb l’infant Manuel de Castella, germà d’Alfons X.

El 1253 havia estat promesa a Teobald el Jove de Navarra, però el compromís no es complí.

Conill, Bernat

1 Resposta

(Catalunya, segle XIV)

Diplomàtic. El 1370 fou enviat a Atenes, amb Bernat del Rei, per la reina Elionor de Sicília, muller de Pere III el Cerimoniós, per a prendre possessió nominal dels ducats d’Atenes i Neopàtria.

Encara que aquesta missió tingué efectes bastant efímers, resultà important per a la sobirania efectiva de la corona catalano-aragonesa sobre aquells territoris.

Conangles, Joan

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Militar. Capità de les forces de la Generalitat durant la guerra contra Joan II.

El 1464 fou assetjat a Alforja per les tropes reialistes de Pero d’Urrea, arquebisbe de Tarragona, molt superiors en nombre a les seves. Hagué de capitular davant d’ells, però després de fer prometre a l’enemic el respecte als privilegis de la població.

Comte -compositors-

Deixa un comentari

Pere Antoni Comte  (Vic, Osona, segle XVIII – 1818)  Compositor. Exercí com a mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona i de la catedral de Segòvia. És autor d’un cèlebre Te Deum (1814) per a quatre veus reals, dos orgues i gran orquestra, el Fernandino, anomenat així perquè fou escrit per celebrar el retorn de Ferran VII de Borbó.

Rafael Comte  (Catalunya, segle XVIII)  Compositor. Després d’haver actuat en diferents ciutats hispàniques fou sots-mestre de la catedral de Barcelona i mestre de capella de la catedral de Girona a partir del 1794. La seva producció comprèn 80 obres: misses a quatre, a cinc i a vuit veus amb orquestra, magnificats i nadales.

Comí, Guerau

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Arquitecte. El 1331 s’encarregà de començar les obres del temple parroquial de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà).

Comí -joglar, s XIV-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Joglar. Fou considerat el millor cantor de Catalunya al seu temps.

Intervingué a les festes de coronació d’Alfons III el Benigne, a Saragossa, el 1328.

Comes i Escrivà, Rafael Maria

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)

Advocat de l’audiència de Catalunya i estudiós de l’agricultura.

És autor de diverses memòries i dissertacions, llegides a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona entre el 1799 i el 1818, sobre el foment de l’agricultura (1799), la necessitat d’augmentar els boscs i les arbredes al Principat (1816) i la utilitat d’establir reserves en diners i en gra per a auxiliar els pagesos (1818).

Comes -varis bio-

Deixa un comentari

Andreu Comes  (Catalunya, segle XVIII)  Eclesiàstic. Fou deixeble de Josep Finestres. Destacà per la seva profunda coneixença de les llengües clàssiques. Deixà nombrosos escrits, com la redacció del ritual i les constitucions sinodals de la diòcesi d’Urgell.

Ferran Comes  (Vic, Osona, segle XVII – Barcelona, 1714)  Militar. Veguer de Vic (1702-05). Prengué part en la revolta de la ciutat a favor de l’arxiduc Carles III (1705). Lluità a Barcelona el 1706 i, com a tinent coronel, en 1713-14. Morí defensant el baluard de Santa Clara.

Josep Comes  (Centelles, Osona, segle XVII – Catalunya, 1722)  Jurisconsult. Notari de la cúria de Vic i escrivà del comte de Centelles, a qui dedicà l’obra Viridiarium artis notariatus (1704), que el 1828 fou traduïda al castellà i esdevingué fonamental per a la pràctica de la notaria.

Pau Comes  (Barcelona, segle XVII – segle XVIII)  Corsari. Destacà durant el bloqueig de Barcelona pels borbònics (1713-14). Sobresortí en moltes accions. Manava un dels dos pincs anomenats “Sant Antoni”.

Vicenç Comes  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Poeta en català. És conegut únicament com a autor del poema narratiu de caràcter amorós Una ventura. Compost de 710 heptasíl·labs apariats, destaca, sobretot, pel detallisme de les seves descripcions.