(Catalunya, segle XIX – Buenos Aires, Argentina, 1868)
Cantant. Tenia registre de baix i obtingué bons èxits.
(Catalunya, segle XIX – Buenos Aires, Argentina, 1868)
Cantant. Tenia registre de baix i obtingué bons èxits.
Felicià Fàbregas (Catalunya, segle XIX – 1862) Compositor i mestre de música. Primicer i director del cor de l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona. Compongué obres de música religiosa.
Lluís Fàbregas (Catalunya, 1780 – 1854) Religiós carmelità. Prior de la comunitat de Vic. Escriví bon nombre de poesies.
Antoni Fàbrega (Catalunya, segle XVIII) Frare agustí. Prior del convent de Girona i més tard soci numerari de l’Acadèmia de Bones Lletres. Es féu notar pels seus treballs d’erudició.
Ponç Fàbrega (la Pinya, Garrotxa, segle XIX – 1891) Eclesiàstic. Presidí la casa-missió del bisbat de Girona i fou famós per les seves virtuts.
(Catalunya, segle XIV)
Autor d’un supercomentari hebreu, al comentari d’Abraham ibn ‘Ezra al Pentateuc, conservat en manuscrit.
N’acabà la primera part a Agramunt l’any 1372.
(Catalunya ?, segle X)
Suposat màrtir. Les seves relíquies eren venerades, juntament amb les dels sants Prim i Felicià, Concordi, Marí, Patró i altres, a Sant Pere de Besalú, ja al segle X, on hom hi recitava ofici propi el 13 de juny, amb octava.
(Catalunya, segle XVIII)
Guerriller. Un dels més destacats que s’alçaren en armes contra Felip V de Borbó el 1726.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Militar. Pel setembre de 1409, després d’haver mort Martí I el Jove a l’expedició que manava a Sardenya, partí cap a aquella illa conduint una unitat de reforç, per tal de prosseguir la campanya.
(Catalunya, segle XVII)
Capitost. Un dels coneguts dels fets del Corpus de Sang de 1640, a Barcelona, que serien el primer gran senyal de la guerra dels Segadors.
Ja tenia certa fama per haver dirigit a l’Empordà algunes accions contra els terços d’ocupació.
Arnau d’Estopanyà (Urgell, segle XII) Noble. En 1194 figurava entre els garantidors dels acords convinguts pel vescomte Ponç III de Cabrera i el rei Alfons I el Cast.
Pere d’Estopanyà (Catalunya, segle XII) Noble. Destacat durant la governació de Ramon Berenguer IV de Barcelona. Aquest li confià els castells de Montsó, Ceboller, Tamarit i Saidí.