Arxiu d'etiquetes: Catalunya (bio)

Feliu -varis bio-

Bonaventura Feliu  (Catalunya, segle XVIII)  Compositor. Fou mestre de capella a l’església de Tàrrega.

Francesc Feliu  (Camprodon, Ripollès, segle XIV – Cervera, Segarra, segle XV)  Pintor i escultor. Realitzà un gran nombre d’obres, especialment pictòriques de caràcter religiós, sobretot per a temples de Cervera i de Manresa.

Gaspar Feliu  (Illes Balears, segle XVIII)  Jurista. És autor de notables al·legacions i d’un Tractatus varii juridici.

Josep Feliu  (Catalunya, segle XVII – Nàpols ?, Itàlia, segle XVII)  Jurista. Era oïdor del consell de Salern. Més tard fou jutge del civil a Nàpols. Gaudí de gran prestigi.

Nadal Feliu  (Alcúdia, Mallorca, 1623 – Palma de Mallorca, 1681)  Franciscà. És autor d’escrits religiosos en castellà i en llatí. El titulat Examen calificatorum fou condemnat per la Inquisició. Excel·lí com a orador i dialèctic.

Ramon Feliu  (Catalunya ?, segle XVIII – Madrid ?, segle XIX)  Polític. Fou diputat suplent pel Perú a les corts de Cadis (1810-13). El 1821 fou ministre d’ultramar, del govern constitucional de Ferran VII de Borbó; aviat, però, passà al de governació. Intentà, sense èxit, de consolidar el govern liberal moderat davant els exaltats.

Felícia d’Urgell

(Catalunya, segle XI)

Filla del comte Ermengol III d’Urgell i de la primera muller d’aquest, Clemència.

Es casà amb Sanç Ramir d’Aragó.

Fedanci

(Catalunya, segle IX – segle X)

Vicari del comte Guifré I de Barcelona, a qui ajudà en la conquesta i el repoblament de la plana de Vic. El comte li encomanà el castell de Llaés, amb el seu terme (Ripollès).

Juntament amb el prevere Fruià, restaurà l’església de Manlleu, que féu consagrar el 906 pel bisbe de Vic, Idalguer.

Febrer -varis bio-

Isidre Febrer  (Catalunya, segle XVIII)  Frare franciscà. Guardià del monestir d’Escornalbou. Escriví Mina riquíssima de tresors de la Divina Gràcia (1763, 1766, i en castellà 1840), que tingué una gran divulgació.

Joan Febrer  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Diplomàtic. El 1415, en companyia de Felip de Malla, anà a Anglaterra com a ambaixador de Ferran I d’Antequera prop d’Enric V. Fou demanat que aquest recolzés Benet XIII com a papa. El monarca anglès s’hi negà.

Tomàs Febrer  (Palma de Mallorca, segle XVIII – 1772)  Frare dominicà. És autor de dos extensos tractats inèdits, un dels quals és la història del famós convent de Sant Domènec de Palma.

Falp, Antoni

(Catalunya, segle XIX)

Metge. Estudiós del còlera, anà a Polònia per estudiar l’epidèmia.

Publicà una memòria sobre les observacions fetes, editada a Madrid el 1832.

Faldell, Miquel Pau

(Catalunya, segle XVI)

Notari i oficial del consell municipal de Barcelona.

Prosseguí la redacció del Dietari de l’antic Consell Barceloní.

Falcs -varis bio-

Bartomeu de Falcs  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Lluità a la guerra contra Castella. En 1363 formava part dels reforços catalans que passaren a Aragó quan caigué Carinyena.

Pere Falcs  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Jurista. Actuà també com a diplomàtic. El 1414 fou ambaixador del rei Ferran I d’Antequera prop de l’emperador d’Alemanya, per tal de proposar-li una entrevista a Perpinyà, convenient per a la resolució del cisma existent.

Falcó -varis bio-

Bernat Falcó  (Castelló de la Plana, segle XVIII – segle XIX)  Eclesiàstic. Es doctorà en teologia i en dret a la Universitat de València. Fou diputat a corts per Castelló (1820-23). Publicà una Historia compendiada de la religión antes de la venida de Jesucristo (1826), que en bona part és traducció.

Feliu Falcó  (País Valencià, segle XVII)  Pintor. Deixeble de Jeroni Jacint Espinosa.

Joan Falcó (Catalunya, segle XV – Montpeller, França, segle XVI) Metge. Féu amplis estudis a l’estranger. S’establí a Montpeller, on assolí un gran prestigi. És autor d’escrits professionals.

Josep Agustí Falcó  (Catalunya, segle XVIII)  Frare franciscà. Fou missioner a Zacatecas (Mèxic). És autor de bon nombre d’obres de caràcter religiós.

Fajadell -varis bio-

Bernat Fajadell  (Barcelona, segle XV)  Beneficiat de la catedral de Barcelona. Fou blasmat i ridiculitzat, amb motiu del seu abandó de la vida religiosa, en cinc poesies, posteriors al 1445, copiades al cançoner de la universitat de Saragossa.

Felip Fajadell  (Catalunya, segle XV)  Diplomàtic. Fou enviat (1428) per Alfons IV de Catalunya, juntament amb Pere de Bònia, com a ambaixador davant el negus d’Etiòpia.

Faidida de l’Illa Jordan

(Occitània, segle XIII – Catalunya, segle XIV)

Comtessa d’Urgell. Filla de Jordà V de l’Illa Jordan, vescomte de Gimoès.

Fou casada (1300) amb el comte Ermengol X d’Urgell, a qui no donà descendència.