Arxiu d'etiquetes: Catalunya (bio)

Canelles, Bertran de -s. XIII/XIV-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Cavaller. Participà en la mort del justícia d’Aragó (1274) i es refugià després a les terres del vescomte de Cardona, amb el qual intervingué posteriorment en diverses lluites nobiliàries.

Retornat a la gràcia reial, participà en l’expedició de Pere II el Gran a Barbària i Sicília (1282) i en la defensa de Catalunya contra la invasió francesa (1285).

Serví d’enllaç entre Alfons II el Franc i Jaume I de Sicília (1286-91), i fou conseller d’aquest darrer, tutor dels seus fills, sota les ordres de Vidal de Vilanova, i procurador reial al Regne de València (1303-04).

Canelles, Bertran de -s. XIII-

2 Respostes

(Catalunya, segle XIII)

Cavaller. Potser germà de Berenguer de Canelles.

Col·laborà amb eficàcia a la presa de València (1238). Jaume I el Conqueridor el recompensà amb una donació de deu jovades de conreu, i algunes cases i uns horts a la ciutat.

El seu llinatge havia de tenir diversos membres de fama.

Canell, Jeroni

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV – segle XVI)

Frare hospitaler. Fou castellà d’Amposta, fortalesa pertanyent a l’orde, en 1522-24.

Residí alguns temps a Rodes, gran reducte dels santjoanistes. A la seva casa en aquella illa posà la divisa Tot per lo millor, que s’ha conservat.

Mestre de Canapost

Canapost, mestre de

2 Respostes

(Catalunya, segle XV)

Pintor anònim. Autor del retaule de la Mare de Déu de la Llet, de l’església de Canapost (Baix Empordà), conservat al Museu Diocesà de Girona.

Influït pel goticisme franco-flamenc, especialment per l’estil concret i simple de Fouquet, el seu art, d’accentuat refinament, assenyala el pròxim canvi vers el Renaixement.

Hom li atribueix el Retaule de la Llotja de Perpinyà, del 1489, i les Mitges figures de Jesús i de la Mare de Déu d’un medalló-reliquiari de la catedral de Girona donat el 1496.

Darrerament s’han assenyalat les estretes relacions que hi ha entre l’altra obra i la del mestre de la Seu d’Urgell.

Canals, Bartomeu de

Deixa un comentari

(Penedès ?, 1318 – Catalunya, 1344)

Cronista. Monjo de Santes Creus, actuà com a notari el 1327 i el 1333.

És autor d’Opusculum, crònica llatina sobre fets del seu temps, el fragment conservat del qual abasta del 1282 al 1344, però sembla que l’original començava amb Ramon Berenguer IV de Barcelona.

L’obra ha estat estudiada modernament per Jordi Rubió i Balaguer. Part del seu contingut és pres pel Compendium de fra Bernat Mallol.

Camporrells i Montserrat, Gertrudis

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX)

Marquesa de Tamarit. Es féu notar per la seva filantropia en el terreny religiós.

Sufragà la capella de la cova de Montserrat, i la construcció del camí de la muntanya ornat pel rosari monumental.

Deixà al monestir montserratí un reliquiari per a les Santes Espines, amb tres-cents trenta-dos diamants.

Campanyes, Bernat de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII)

Comanador de Miravet de l’orde del Temple.

Assistí a les corts de Barcelona del 1228, on fou decidida l’expedició a Mallorca, i participà en la conquesta de l’illa amb un contingent armat (1229). Per designació reial, fou un dels repartidors de les terres conquerides.

Camisó

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI)

Mariner. Participà a la batalla de Lepant (1572). Hi capturà el pavelló de combat de l’almirall turc Alí-paixà.

Calort

Deixa un comentari

(Catalunya, segle VIII – segle IX)

Abat de Sant Serni de Tavèrnoles, després de la solució del conflicte adopcionista provocat per Fèlix d’Urgell.

Vers el 835 fundà el monestir de Sant Salvador de la Vedella, com a dependent del de Tavèrnoles, després de repoblar la part alta del Llobregat, a la regió de Fígols.

Caldes, Ramon de -jurista-

1 Resposta

(Catalunya, segle XII – 1199)

Jurista i degà de la seu de Barcelona (1162-99).

Per encàrrec del rei Alfons I de Catalunya ordenà l’arxiu reial, n’escollí els documents vàlids per als drets de la corona i els féu copiar, entre el 1194 i el 1196, en el Liber feudorum maior.

El seu valer com a jurista es mostra tant pel pròleg, dedicat al rei, com per l’ordenació intel·ligent de les gairebé mil escriptures que aplegà.