Arxiu d'etiquetes: Catalunya (bio)

Carbó, Jaume

1 Resposta

(Catalunya, segle XIV – després 1413)

XXXVII abat perpetu de Poblet. Als seus temps de monjo ja es destacà com a procurador del cenobi.

El seu antecessor a l’abadiat, Vicent Ferrer, dimití per raons d’edat i de salut el 1409. Fou l’encarregat de dur al papa Benet XIII la dimissió de l’abat i les recomanacions fetes per aquest, a favor de Carbó, al pontífex. El papa acceptà la dimissió de Ferrer i el nomenà abat.

Així hom prescindí per primera vegada de l’elecció comunitària que havia proveït fins aleshores els abadiats. Com a abat rebé donacions importants a nom del monestir, del rei Martí I l’Humà.

Durant la seva breu governació es produí a la comunitat la fugida de fra Marginet, figura importantíssima de la historiografia anecdòtica del monestir.

Potser per consciència de la il·legalitat del seu nomenament, Carbó dimití aviat, el 1413, posant el càrrec a disposició de Benet XIII. Aquest, infringint altra vegada les regles, proveí l’abadiat per nou nomenament, ara a favor de Juan Martínez de Mengucho, antic almoiner de Martí el Jove.

Aquest fou el primer abat no català de Poblet, coincidint per cert amb l’entronització de la dinastia castellana dels Trastàmara.

Caramany, Jordi de

3 Respostes

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Cavaller, uixer d’armes i conseller del rei Martí I l’Humà.

Participà en l’expedició a Sicília del 1392 de l’infant Martí, i a Sardenya com a capità de tropes de reforç (1409), on es destacà en la lluita contra els sards rebels. El 1399 assistí a la coronació de Martí I l’Humà.

El 1409 fou enviat a Sardenya, d’on tornà el 1412 per informar al Parlament de la situació a l’illa i demanar ajut. Prengué part activa, el 1413, en la campanya de Ferran I d’Antequera contra Jaume II d’Urgell.

Caramany, Joan de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Cavaller. Era senyor de Sant Pere Pescador i de Ventalló, a l’Alt Empordà.

Acudí amb homes propis al setge de la Força de Girona, en 1462, posant-se així al costat de la Generalitat i contra Joan II el Sense Fe.

L’any següent es comprometé per escrit a tenir per amics i per enemics els que ho fossin de Catalunya.

Capsigrany, Lluc

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII)

Pseudònim d’un escriptor no identificat (Lluc Capcigrañ).

Publicà unes dècimes en català, al “Diario de Barcelona” el 1796, acompanyades d’una carta en la qual es lamentava de la manca d’una ortografia catalana, que suscità una encesa polèmica al “Diario” -la primera feta sobre el tema-, interessant per la relació que ofereix sobre gramàtiques i vocabulari aleshores en circulació i sobre problemes de pronunciació i ortografia en català.

Capdevila, Mateu

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV – segle XVI)

Mestre d’obres. Actiu a Barcelona almenys del 1498 al 1509.

Treballà en l’obra del monestir de Sant Cugat del Vallès (1498) amb Antoni Carbonell, a la capella de Santa Agnès i Sant Llorenç de la seu de Barcelona, a la Casa Gralla (1504) i a l’Hospital de la Santa Creu (1505).

Construí la torre del degà Jaume Fiella, a Horta (1505).

Canyà, Pere

Deixa un comentari

(Empordà, segle XV – Catalunya, segle XV)

Síndic remença. Partidari de solucions moderades per al problema dels remences.

Després de la derrota de Pere Joan Sala a Llerona, juntament amb Verntallat, acordà de trametre síndics per tractar amb Ferran II el Catòlic.

Gestionà personalment amb el rei la sentència arbitral de Guadalupe (1486) que donava fi al conflicte.

Cantó i Sala, Ildefons

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX – segle XX)

Químic. Treballà al Laboratori d’Anàlisis de la Universitat nova que fundà la Mancomunitat de Catalunya.

Publicà treballs remarcables de la seva especialitat en algunes revistes científiques.

Canet, Ferrer de

2 Respostes

(Catalunya, segle XIV – després 1347)

Noble i diplomàtic. Senyor de la casa de Canet (Maresme). Fill de Bernat de Vilalba i de Bartomea de Canet, senyora de la casa aloera.

Fou conseller dels reis Alfons III el Benigne i Pere III el Cerimoniós, els quals representà en diverses ocasions com a ambaixador. Col·laborà en la preparació diplomàtica de l’annexió del regne de Mallorca (1341) i en les campanyes de conquesta (1343-45).

Fou apartat dels seus càrrecs per les pressions dels unionistes aragonesos (1347).

Canet, Esclaramonda de

5 Respostes

(Catalunya, segle XIV – després 1354)

Dama. Era pubilla del vescomte de Canet.

Es casà amb Pere de Fenollet, primer vescomte d’Illa. El vescomtat de Canet passà així als Fenollet.

Fills seus foren Pere, vescomte, Hug, bisbe de Vic i de València, Bertran, regent de la governació de Mallorca, Galceran, frare santjoanista, i Timbor, que es maridà amb Bernat II de Cabrera.

Canet, Arnau de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Noble. Servidor de Pere III el Cerimoniós a la segona campanya per reincorporar el Rosselló i desposseir Jaume III de Mallorca (1344).

Avançà amb Gilabert de Centelles fins a prop de Perpinyà, on restà guarnint una casa fortificada que serví de posició avançada. Hi lliurà accions favorables fins a l’arribada del gros de l’exèrcit reial.