Arxiu d'etiquetes: Catalunya (bio)

Caldes, Guillem Peris de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – Grècia ?, segle XIV)

Cavaller. Fou figura destacada de la Companyia Catalana a Orient.

A la darreria de maig de 1305, quan els catalans eren assetjats a Gal·lípoli i Berenguer d’Entença féu la seva terrible incursió per mar contra Heraclea, ell fou un dels sis cavallers que restaren a la primera de les ciutats esmentades, fent costat a Bernat de Rocafort i a Ramon Muntaner a la direcció de la defensa.

Després de la captura d’Entença, participà al consell de guerra de Gal·lípoli on fou decidit de restar a Orient i de venjar els companys caiguts.

Li fou confiada la senyera catalana a la decisiva batalla de l’istme d’Hexamílion, el 5 de juny de 1305.

Caldes, Dolça de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII)

Única amistançada d’Alfons II el Franc que és coneix.

Als codicils del testament d’aquest monarca, fets poc abans de la seva mort, l’atorgant prega al seu successor que afavoreixi Dolça i la criatura amb què la deixa embarassada.

No ha estat trobada cap referència posterior d’aquest personatge ni de l’infant que havia de deslliurar.

Calders i de Ferran, Ramon de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI – segle XVII)

Senyor de les baronies de Segur i de Pierola.

Elegit oïdor militar de la generalitat, provocà un conflicte entre els diputats en intentar d’introduir un nombre elevat de parents a la bosses d’insaculació (1622). Fou regent de la tresoreria de l’administració reial (1629-39) i governador del Principat des del 1639.

Per ordre del lloctinent, comte de Santa Coloma, participà en l’incendi punitiu de Santa Coloma de Farners (maig 1640).

Poc temps després, a Girona, perdut el control de la revolta, hagué de fugir (a Blanes), i abandonà el país després del Corpus de Sang.

Calders, Lluís Joan de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI – segle XVII)

Militar. Conseller en cap de Barcelona (1639), obligat per un avalot popular es dirigí a Salses (Rosselló) a reforçar les tropes reials amb una companyia de la host ciutadana, fet que contribuí a la recuperació de la fortalesa (gener 1640).

Durant el Corpus de Sang intentà de calmar els ànims dels segadors revoltats i aconseguí de fer-los sortir de Barcelona. Pel setembre fou enviat a defensar Tortosa de les forces invasores.

Caldagués, Raimon

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)

(o Càldegues)  Militar, titulat comte de Caldagués.

En la Guerra del Francès, com a brigadier, féu alçar el segon setge de Girona als francesos (agost 1808), els impedí el pas pel pont de Molins de Rei, fet que evità, de moment, el saqueig del Penedès (setembre 1808), i els derrotà a Sant Cugat; això els obligà a replegar-se a Barcelona.

En intentar de recuperar aquesta ciutat, però, fou derrotat, juntament amb altres forces, pel mariscal Saint-Cyr (febrer 1809) i fou fet presoner al Vendrell; dut a França, restà lliure en caure Napoleó.

El 1816 ascendí a tinent general. El 1823 pertanyia a l’estat major de l’exèrcit a Catalunya.

Cadireta, Pere de -jurista-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII – 1239)

Jurista i canonge de Vic (1226), probablement del llinatge moianès dels Cadireta (segles XII-XIV).

Fou diputat pel capítol de Vic per a tramitar des de Roma la deposició del bisbe Guillem de Tavertet, cosa que obtingué el 1233.

Cadell, Joan

2 Respostes

(Catalunya, segle XVI – 1594)

Senyor del castell d’Arsèguel (Alt Urgell). Fou el primer dirigent del bàndol dels cadells, al qual donà nom. Intervingué en la revolta d’Aragó del 1591 a favor de Saragossa.

La seva rivalitat amb Tomàs de Banyuls, senyor de Nyer (Conflent), fou l’origen de les lluites entre nyerros i cadells. Cap al 1590, el conflicte degenerà en una veritable guerra civil a l’Urgell.

Això determinà que Felip II hi enviés forces que, després de diversos intents, assetjaren i destruïren el castell d’Arsèguel (1592).

Cadell, Galceran

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI – Itàlia ?, segle XVI)

Militar i noble. Cap de la bandositat dels cadells.

El 1581 entrà a la Cerdanya i arribà fins a la Seu d’Urgell, fou derrotat a Lles (Baixa Cerdanya). El bisbe d’Urgell, Hug Ambròs de Montcada, l’excomunicà.

Fugí a França i retornà el 1582 per acollir-se a l’amnistia del lloctinent, duc de Terranova, gràcies a la qual ell i els seus bandolers passaren a Itàlia a servir l’exèrcit.

Cadell, Arnau

3 Respostes

(Catalunya, segle XII – segle XIII)

Escultor. Intervingué en el gran claustre romànic de Sant Cugat del Vallès, iniciat cap al 1190.

El claustre, un dels més importants de tot l’art romànic, té 144 capitells, en els quals hi ha un prodigiós repertori ornamental i figuratiu. En un dels capitells, hi figura el seu autoretrat i una inscripció commemorativa del seu treball.

La seva obra presenta analogia amb capitells dels claustres de la seu de Girona i de Sant Pere de Galligants.

Caçador, Joan

2 Respostes

(Catalunya, segle XVI)

Humanista. Professor a la Universitat de Barcelona. Company dels humanistes Pere Sunyer, Joan Dorda i Pere Antoni Pi.

Escriví l’obra dramàtica Claudius (1573), segurament exercici escolar, i uns versos llatins d’elogi, publicats a Terra (1574), diàleg escolar de Pere Sunyer.

Fou el pare del bisbe de Barcelona Guillem Caçador.