Arxiu d'etiquetes: Catalunya (bio)

Cardona, Francesc de

2 Respostes

(Catalunya, segle XVI – 1572)

Duc de Cardona. Fill d’Alfons d’Aragó, del casal de Trastàmara, i de Joana I de Cardona, pubilla del casal d’aquest nom.

Heretà dels seus pares els títols de duc de Cardona i de Sogorb, marquès de Pallars, comte d’Empúries i de Prades i vescomte de Vilamur. Morí sense successió.

Els títols passaren a la seva germana gran Joana Folc, muller de Diego Fernández de Còrdova. Entre els successors d’aquella prevalgué sobre els altres el cognom de Cardona, a vegades sota la variant de Folc de Cardona.

Sembla que és aquest personatge el qui, en la seva joventut, destacà a la defensa del Rosselló contra els francesos quan encara vivia el seu avi Ferran I de Cardona.

Cardona, Folc II de

9 Respostes

(Catalunya, vers 1040 – 1098/99)

Vescomte de Cardona. Era fill segon de Folc I i de Guisla, néta de Borrell II de Barcelona.

El seu germà gran i vescomte, Ramon Folc I, morí el 1086 lluitant contra els sarraïns al castell de Maldà. L’hereu del mort, Bremond II, caigué presoner a la mateixa acció i morí aviat, en captiveri. Folc II hagué d’assumir la governació del vescomtat, de primer com a regent i després com a hereu.

Havia seguit l’estat eclesiàstic. Devers el 1089 fou elegit bisbe d’Urgell en oposició a Guillem Arnau de Montferrer. Segons sembla, no inquietà gaire el seu rival titular ni es mogué de Cardona. El 1095, a la mort del bisbe Bertran de Barcelona, ocupà aquesta seu.

Morí aviat. Exercí el vescomtat fins a la seva mort o bé fins a la majoria d’edat del seu renebot Bernat Amat de Claramunt, fill de Deudonat Bernat de Claramunt i d’Ermessenda de Cardona, filla aquesta del difunt germà de Folc, Ramon Folc I.

El títol vescomtal de Cardona es transmeté així per línia femenina, i els Claramunt adoptaren el cognom de Cardona.

Cardona, Folc I de

14 Respostes

(Catalunya, 1005 – 1040)

Fill segon de Ramon de Cardona, el primer vescomte d’Osona que canvià aquest nom pel de la vila patrimonial de Cardona, i d’Engúncia.

A la mort del seu germà gran Bremond I (1029), el succeí. Compartí les seves funcions vescomtals amb el seu altre germà Eribau, que des del 1036 seria també bisbe d’Urgell.

Es casà amb Guisla, filla del vescomte Geribert de Barcelona i d’Ermengarda, filla aquesta del comte barceloní Borrell II. D’aquesta unió nasqueren Ramon Folc I i Folc II, que serien vescomtes successivament.

Morí assassinat.

Cardona, Ermessenda de -vàries-

7 Respostes

Ermessenda de Cardona  (Catalunya, segle XI – segle XII)  Dama. Era filla del vescomte Ramon Folc I de Cardona, i d’Ermessenda. Es casà amb Deudonat Bernat de Claramunt. Per haver mort amb poc temps de diferència el seu pare i el seu germà Bremond II de Cardona, el vescomtat de Cardona correspongué, després d’una regència del seu oncle Folc II de Cardona, al fill d’Ermessenda, Bernat Amat de Claramunt, dit després, com els seus successors, de Cardona.

Ermessenda de Cardona  (Catalunya, segle XII)  Dama. Era filla del vescomte Bernat Amat de Claramunt i d’Almodis. Es casà amb Guillem Ramon de Montcada, el Gran Senescal, al qual degué donar la major part dels fills coneguts d’aquell personatge. Quan morí el 1180 el vescomte Ramon Folc II de Cardona, germà d’Ermessenda, fou intentat a favor dels fills d’aquesta l’heretatge de part dels béns del difunt. En aquest intent actuà de negociador el seu cunyat Ot de Montcada.

Ermessenda de Cardona  (Catalunya, segle XIII)  Dama. És esmentada com a filla del vescomte Ramon Folc II de Cardona i de Guillema de Melgar. Probablement ha de ser distingida de l’homònima anterior, que podia ser tia seva.

Cardona, Eribau de

9 Respostes

(Catalunya, segle XI – Terra Santa, 1040/42)

Prelat i vescomte de Cardona. Era fill de Ramon de Cardona i d’Engúncia.

Mort sense fills el seu germà Bremond I (1029), n’heretà el vescomtat el seu altre germà Folc I, per bé que compartint les seves funcions amb ell.

Eribau fou nomenat bisbe d’Urgell el 1036, ocupant la seu vacant per la mort de sant Ermengol. El nou càrrec no impedí que continuessin les seves activitats vescomtals. L’any 1038 assistí a la consagració de l’església de Girona. El 1040, assassinat el seu germà Folc I, Eribau exercí tot sol el vescomtat durant uns mesos.

Morí mentre feia un viatge a Terra Santa.

Fou succeït al vescomtat pel seu nebot Ramon Folc I, fill de Folc I, i al bisbat per Guillem de Cerdanya, germà de l’arquebisbe Guifré de Narbona, dels bisbes Oliba de Vic i Berenguer d’Elna, i del comte Ramon I de Cerdanya.

Cardona, Caterina Antònia de

2 Respostes

(Catalunya, segle XVII)

Duquesa de Cardona. Era filla de Lluís Ramon de Cardona. A la mort del seu pare (1670), el succeí com a pubilla.

Per haver-se casat amb el duc de Medinaceli, els títols i les propietats dels Cardona passaren amb caràcter secundari a la gran família castellana.

En aquesta ocasió, el cognom de Cardona, que s’havia mantingut en primer lloc malgrat els diversos casos anteriors de successió per línia femenina, perdé definitivament la seva preferència i restà incorporat en lloc poc vistent als usats pels Medinaceli.

Cardona, Berenguer de -eclesiàstic-

1 Resposta

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Eclesiàstic. Un dels fills legitimats del vescomte Ramon Folc VI de Cardona i de l’amistançada Flor de Pontiac.

El 1317, essent només sots-diaca, ja tenia la dignitat de canonge de Tarragona. Tot i això, emparat per la mare i els germans, pretengué aleshores la pabordia de Solsona, que un dels germans, Pere, administraria durant cinc anys.

Sense persistir gaire en l’intent se n’anà a Itàlia, devers el 1319, a fer la guerra als enemics del papa secundant el seu parent Ramon de Cardona. Visqué uns deu anys en terres italianes, i fins s’hi casà.

Tornat el 1329, renuncià voluntàriament al canonicat que tenia a Tarragona.

Cardona, Berenguer de -mestre del Temple-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – després 1296)

Mestre del Temple a Catalunya-Aragó.

Secundant les revoltes nobiliàries comandades pel vescomte Ramon Folc V de Cardona, cosí germà seu, es negà a participar en la guerra d’ajut a Castella contra Granada i fou desposseït dels seus feus per Jaume I (1274); el mateix any signà els pactes d’Àger contra l’autoritat reial.

Fou un dels ostatges per a garantir l’entrevista a la Jonquera–Panissars entre Alfons II de Catalunya i Carles II de Nàpols (1290). Fou mitjancer entre Jaume II el Just i el noble Artal d’Alagó (1293).

El 1294 fou nomenat alcaid dels cristians de Tunis.

Renuncià en nom del Temple als drets de l’orde sobre Tortosa i Fraga a canvi de Peníscola, Ares del Maestrat, les Coves de Vinromà i altres heretatges (1294).

Cardona -llinatge-

59 Respostes

(Catalunya, 1062 – segle XVIII)

Llinatge vescomtal, un dels més antics i poderosos de la noblesa catalana.

Té l’origen en els vescomtes d’Osona, posseïdors de l’antic castell de Cardona, que a partir de Ramon Folc I de Cardona (mort el 1086) s’anomenaren vescomtes de Cardona.

L’explotació de les salines i els extensos dominis, incrementats al llarg dels anys, els convertiren en una de les primeres famílies del país, almiralls d’Aragó des del segle XIV. El 1375 el vescomtat fou convertit en comtat i en ducat el 1491.

Al segle XVII l’heretatge passà als ducs de Medinaceli, que mantenen el títol i l’arxiu.

De la línia principal sortiren: els senyors de Torà, els barons de Mazzarone, els barons de Bellpuig, després ducs de Soma i Sessa i comtes de Palamós, els comtes de Collesano, els de Chiusa, els marquesos de Guadalest i els de Castellnou i els barons de Sant Mori.

Carbonell, Berenguer de -conseller-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Secretari i conseller de la reina Elionor de Sicília, muller de Pere III de Catalunya, i hàbil diplomàtic.

Dirigí a Sicília les negociacions encaminades a posar de nou l’illa sota la dependència de la branca central del casal de Barcelona al moment que les tropes angevines de Nàpols amenaçaven de conquerir-la (1356-57).

Vers el 1373, fou nomenat escrivà de ració de la reina.