(Catalunya, segle XVI – segle XVII)
Cavaller. Fou Oïdor Militar de la Generalitat.
Ocupant aquest càrrec, seguí el parer del famós Onofre d’Alentorn en el sentit d’impedir la constància escrita de les Constitucions de les Corts de 1599, ja que estimava que les concessions fetes llavors a la Corona resultaven excessives.
Tractant de decidir aquella situació amb un cop de força, el virrei del Principat duc de Fèria, féu empresonar Josep de Castellvell el 2 març 1602.
(Catalunya, segle XII – vers 1166)
Baró de Castellvell. Fill i successor de Guillem (III).
Es casà amb Mafalda, òrfena, sembla, del comte Ramon Berenguer III de Barcelona.
Fou veguer de Barcelona (1127-35) i participà amb el seu germà Arbert (II) en l’expedició a Tortosa i després en la conquesta de Lleida; el 1152 fou marmessor en el testament atorgat per la comtessa Peronella.
El succeí en el patrimoni el seu fill Guillem (V) de Castellvell.
(Catalunya, segle X – vers 1042)
Magnat. Fill d’Amat i prohom de la cort dels comtes de Barcelona Ramon Borrell I i Ermessenda de Carcassona.
Fou nomenat també Guillem Amat de Montserrat, per tal com posseïa la Guàrdia de Montserrat, prop de l’aleshores recentment fundat monestir de Montserrat, que havia protegit (1027).
Es casà amb Adelaida, filla d’Ermemir. Fou el pare de Ramon (I) de Castellvell.
(Catalunya, segle XII – 1205)
Senyor de Castellvell (1177-1205). Era fill de Guillem (V) de Castellvell i de Belasqueta de Vilademuls.
Fruí d’un gran prestigi durant el regnat d’Alfons I i de Pere I de Catalunya. Combatiu, el rei en persona hagué d’intervenir vers el 1188-89 perquè deixés en llibertat el vescomte d’Urgell Ponç III de Cabrera, que ell tenia presoner.
Amant de les festes i de la poesia, Ramon Vidal de Besalú el celebrà en una de les seves famoses composicions.
Estengué considerablement les seves possessions, principalment per Siurana de Prades.
En morir, de retorn de Terra Santa, l’heretà en la senyoria de Castellvell la seva germana Guillema, i en la senyoria de Siurana, l’altra germana, Alamanda de Castellvell.
(Catalunya, segle XI)
Potser fill de Ramon (I) de Castellvell i germà de Pere i de Guillem (III).
El 1111 prestà homenatge a Ramon Berenguer III de Barcelona pels castells que tenia amb el seu germà Guillem. Fou conseller del comte esmentat.
Fou anomenat sovint Dorca i alguna vegada Amat Dorca.
(Catalunya, segle XII – 1173)
Governador del Priorat (1163-73) i castlà de Siurana. Cosenyor de Castellvell amb el seu germà Guillem (IV) de Castellvell. Fou el magnat de més confiança d’Alfons I de Catalunya, a qui féu costat des de l’inici del seu regnat.
Entre els anys 1163-73 senyorejà i organitzà, fent establiments i donant cartes de població, els llocs de Falset, Porrera, Ulldemolins, Poboleda, Morera, Cabacés, Vilanova de Prades i d’altres.
El 1168 féu de jutge en les dissensions entre Guillem de Tarragona i l’arquebisbe Hug de Cervelló, i el 1173 intervingué en la cessió que l’arquebisbe féu al rei Alfons dels seus drets senyorials sobre Tarragona.
El succeí en els drets sobre el Priorat el seu nebot Guillem (V) de Castellvell.
(Catalunya, segle XIII)
Cavaller. Fou un dels qui, juntament amb el vescomte Ramon Folc V de Cardona, es negaren a obeir l’ordre de Jaume I de Catalunya d’anar a lluitar a Granada a favor de Castella (1273). El rei els sancionà exigint-los que li retornessin els castells que tenien per ell.
Fou procurador de Ramon Folc V de Cardona a les corts de Lleida (1275). Col·laborà amb el vescomte en la defensa de Girona durant el setge del 1285.
(Catalunya, segle XIII – després 1271)
Mestre del Temple a Catalunya i a Aragó. Potser fill petit del vescomte Guillem (III) de Castellnou.
Figura com a mestre del Temple el 1268 i el 1269. El 1271 arbitrava, amb Jaspert de Botonac, abat de Sant Feliu de Girona, potser concunyat seu, una controvèrsia entre Jaume I de Catalunya i els templers rossellonesos, relativa als drets que aquests reivindicaven al Rosselló, al Vallespir i a la Cerdanya.
(Catalunya, segle XVI)
Bisbe d’Urgell (1561-71).
Erigit en defensor de la fe, actuà contra els hugonots que s’introduïen a Catalunya a través de la seva diòcesi, acció que li impedí d’assistir al Concili de Trento.
El 1566 encarregà al dominicà Pere Màrtir Coma d’escriure un manual per a sacerdots dins l’esperit de la contrareforma, el qual tingué una gran difusió.
(Catalunya, segle XIV)
Noble. El 1353 anà a Sardenya amb l’expedició que comandava Bernat II de Cabrera, on participà al setge de l’Alguer, on, un cop capitulat la plaça (30 agost 1353), fou nomenat governador.
Retirat ja a Càller Bernat de Cabrera, amb totes les seves forces, es produí a l’Alguer una revolta sobtada. Jaspert n’hagué de fugir despenjant-se pels murs de la plaça, i aconseguí reunir-se a Càller amb els catalans.
Aquesta nova revolta fou la darrera que s’esdevingué a l’Alguer, ja que l’any següent, sotmesa novament la ciutat pel mateix rei Pere II el Gran, seria poblada íntegrament per catalans i Jaspert col·laborà en l’èxit de l’expedició reial.
Tornat a Catalunya féu la guerra contra Castella. El 1363 passava a Aragó amb els grans reforços catalans que hi foren tramesos després de caure Carinyena.
El 1372 fou un dels qui pressionaren Pere III el Cerimoniós perquè rehabilités Bernat IV de Cabrera, el nét del seu antic superior a la primera campanya que féu a Sardenya.
Dades dels Països Catalans 