Arxiu d'etiquetes: Catalunya (bio)

Foix-Castellbó, Margarida de

2 Respostes

(Foix, Occitània, segle XIV – Catalunya, segle XIV)

Dama. Filla de Roger Bernat III, vescomte de Castellbó del llinatge de Foix, i de Constança de Luna.

En 1350 es casà amb Bernat III, des d’aleshores vescomte de Cabrera, fill del famós almirall i conseller Bernat II i de Timbor de Fenollet. El seu marit rebé com a mercè del rei Pere III el Cerimoniós el comtat d’Osona (1355), on s’integrava la part de la ciutat de Vic que Margarida havia dut de dot.

A partir de 1364, executat el seu sogre i perseguit el seu marit, Margarida es veié desposseïda per poc temps de tots els seus béns. El seu germà Roger Bernat III de Castellbó la protegí. Vengué la seva part de Vic al seu nebot Mateu de Foix.

Fills seus foren Bernat IV de Cabrera, comte de Mòdica, Ponç, que morí jove, Constança, abadessa de Valldonzella, i Joana, que es casà amb Pere de Prades.

Foix i d’Artois, Joana de

Deixa un comentari

(Foix, Occitània, segle XIV – Catalunya, 1358)

Dama. Filla de Gastó I de Foix, i de la princesa Joana d’Artois.

Es casà amb l’infant Pere, fill del rei Jaume II el Just i germà d’Alfons III el Benigne. El seu marit, que fou gran figura durant el regnat de Pere III el Cerimoniós, era en casar-se comte d’Empúries, però canvià després aquesta possessió per la del comtat de Prades (1341).

N’hagué quatre fills: Alfons I de Gandia, primer comte de Dénia i duc de Gandia; Joan de Prades, que seria comte de Prades; Jaume de Prades, bisbe de Tortosa i de València, després cardenal; i Elionor de Prades, muller del rei Pere I de Xipre.

A la seva mort, el seu marit prengué l’hàbit franciscà el 1358.

Foix, Blanca de

4 Respostes

(Occitània, segle XIV – Catalunya, segle XV)

Dama. Filla de Roger Bernat III, vescomte de Castellbó del llinatge de Foix, i de Constança de Luna.

Es casà amb el comte Hug Roger II de Pallars. El seu marit lluità contra el seu nebot Mateu de Foix quan aquest envaí Catalunya el 1396. Fills seus foren Roger Bernat I, comte, Arnau Roger, bisbe d’Urgell i patriarca d’Alexandria, i Artau (II).

A la mort del seu marit (1416), en rebé les valls de Cardós, Espot i Berrós, entre Llavorsí i Escaló.

El 1432, el seu nét Arnau Roger IV li ocupà aquells territoris, però li foren tornats pels bons oficis de la reina Maria de Castella.

Foces i de Cabrera, Artau de

1 Resposta

(Catalunya, vers 1313 – vers 1374)

Castlà de Cabrera i de Voltregà, dit també Arnau de Cabrera. Fill de Martín Rodrigo de Foces i de Sibil·la de Cabrera.

Armat cavaller per Pere III el Cerimoniós l’any 1343, que el tenia sota la seva tutela i protecció, i projectà de casar-lo amb Maria d’Arborea, filla del jutge Hug III, vers el 1351, però es casà amb Esclarmunda de Mallorca, neboda de Jaume III de Mallorca. Quan enviudà es tornà a casar amb Sibil·la de Fortià (1371), dama de la reina.

Fou conseller i camarlenc de la reina Elionor de Sicília.

Fluvià, Ramon Berenguer de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – Savoia, França, segle XV)

Cavaller, dit també Berenguer de Fluvià. Fou conseller, capità i un dels principals valedors del comte Jaume II d’Urgell en la lluita contra Ferran I d’Antequera. Després del compromís de Casp (1412), aconsellà a Jaume d’Urgell la immediata insurrecció.

Fracassà en l’intent d’apoderar-se de Lleida, però derrotà les forces reialistes de Francesc d’Erill i d’Orcau i de Jordi de Caramany prop de Margalef (1413). Restà al costat de Jaume a Balaguer i lluità contra el setge de la ciutat.

Derrotats els urgellistes, s’exilià a França i passà, més tard, al ducat de Savoia, on el duc Amadeu VIII li donà un càrrec oficial. Des d’allí intentà de nou algun altre projecte a favor del d’Urgell.

Fluvià, Antoni de

3 Respostes

(Catalunya, segle XIV – Rodes, Grècia, 29 octubre 1437)

Cavaller de l’orde de l’Hospital de Sant Joan.

Fou banderer (1416), lloctinent del gran mestre (1419), gran prior o conservador de Xipre (1420) i únanimement elegit gran mestre de l’orde (1421-37).

Lluità a Egipte contra els turcs, davant Alexandria. Elevà la comanda de Mallorca a batllia (1428), i decretà la creació d’un arxiu general de l’orde (1428).

Portà una vida política activa i gestionà l’alliberament del rei de Xipre, Joan II, captiu a Egipte. Així mateix, gestionà la pau entre el soldà d’Egipte i el rei Alfons IV el Magnànim, que fou signada a Rodes (1430). Convocà capítols generals de l’orde els anys 1428 i 1433.

Bastí nombrosos edificis i fortificà Rodes. Dotà la capella dita dels cavallers catalans, i en el testament féu una deixa important per a la construcció de l’Hospital dels Cavallers (ara Museu Arqueològic), erigit en 1440-89.

El seu nebot Antoni de Fluvià fou comanador de l’orde a Gebut, Cervera–Ametlla i Puig-reig.

Flix i Ferreró, Manuel

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Polític i advocat. Actuà d’assessor jurídic dels parlamentaris catalans a les Corts de 1701-02, presidides per Felip V de Borbó.

El 1712 sortí elegit Conseller en Cap de Barcelona. Amb aquest caràcter presidí la reunió del Braç Popular a la famosa Junta de Braços de 1713, on fou decidida la resistència als borbònics. Era partidari de sotmetre-s’hi, i presentà una moció en aquest sentit que obtingué sis vots. Tanmateix acatà la voluntat majoritària de defensa a ultrança.

Quan començà el setge ocupava encara el càrrec de Conseller en Cap i també de coronel de la Coronela, i el seu mandat cessà en el terme reglamentari (30 novembre 1713) i seria succeït per Rafael Casanova.

Restà molt vinculat al Consell de Cent i fou nomenat advocat fiscal de la corporació, així mateix, tingué un lloc a les Juntes que formaven aleshores el govern provisional català.

L’11 de setembre de 1714, en l’atac definitiu, prengué les armes i participà en el contraatac que conduí Casanova i en el qual resultà ferit.

Després de l’ocupació borbònica li foren confiscats els béns.

Fita, Agustí

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Militar. En 1713-14 era capità del regiment de cavalleria de Sant Jaume, posat a les ordres d’Antoni Desvalls.

Fou un dels principals col·laboradors d’aquest a la dura lluita comarcal contra els borbònics.

Participà a l’important consell de guerra celebrat a Olesa de Montserrat pel maig de 1714.

Finestres, Berenguer de -cavaller, s. XIII-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII)

Cavaller. Lluità al costat dels Cabrera, usurpadors del comtat d’Urgell, quan Jaume I imposà per les armes els drets que tenia sobre el territori la legítima comtessa Aurembiaix. Ell fou el que negocià el lliurament de Balaguer a les forces reials, tractant personalment amb el monarca (1228).

El 1242, molts anys després de la mort d’Aurembiaix i quan els Cabrera ja eren reconeguts com a comtes d’Urgell, actuà de testimoni de la restitució del comtat a la ciutat de Balaguer, fins aleshores retinguda per la corona.

Filella, Arnau de

2 Respostes

(Catalunya, segle XII – 1224)

XIV Abat perpetu de Poblet. Fou elegit el 1215, com a successor de Pere de Cortacans.

Efectuà considerables compres de terrenys per al monestir, que veié molt augmentada la seva importància. Aquesta fou incrementada encara per algunes donacions.

El 1221 fou nomenat bisbe d’Elna. Deixà l’abadiat, per al qual fou nomenat Ramon d’Hostalric, el qual fou també el seu successor en la diòcesi d’Elna.