Arxiu d'etiquetes: Catalunya (bio)

Fontanet, Salvador

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI – Madrid, 1633)

Polític. Regent del Consell d’Aragó a Madrid.

El 1625 fou enviat pel comte-duc d’Olivares al Principat per tal de persuadir els catalans d’acceptar el projecte de la Unió d’Armes. Fracassada la gestió, assistí a les corts catalanes del 1626 i, quan Felip IV les abandonà, fou encarregat de mantenir-les, sense èxit.

Tot i la seva actitud reial, desaconsellà la separació del Principat dels comtats de Rosselló i Cerdanya que Felip IV considerava com a mitjà per a debilitar els catalans.

Fontanelles, Pere

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Cavaller i militar. El seu cognom veritable era Descatllar, que canvià per raons d’heretatge.

Fou element principal a l’alçament d’Osona contra Felip V de Borbó, el 1705. El mateix any fou nomenat alferes amb el grau de sergent major al nou regiment de la Reial Guàrdia Catalana.

Lluità a l’ofensiva per alliberar Aragó. Destacà a la batalla de Villaviciosa (1710).

Font, Rafael

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV – Cadis, Andalusia, 1522)

Mercader. Establert a Cadis, ajudà a finançar a Alonso Fernández de Lugo la conquesta de Tenerife en 1494-96, on estigué posteriorment fins al 1518 i on rebé bons repartiments de terres.

Fou regidor (1513) de nomenament reial i escrivà públic per oposició, tot i que alguns castellans s’hi oposaren tractant-lo d’estranger.

Fundà la capella de la Mare de Déu de Montserrat al convent de Sant Miquel. Aquesta capella seria coneguda per capilla de los catalanes.

Foixà-Boixadors-Salbà i de Xetmar, Bernat de

3 Respostes

(Catalunya, segle XVII)

Varvassor de Foixà i de Boixadors. Fill de Galceran de Foixà-Boixadors-Salbà i germà de Tomàs, al qual succeí.

Morí sense fills, i la successió passà aleshores a Vicenç Domènec de Xetmar i de Copons, besnét d’Agnés de Salbà, filla de Jerònima de Foixà-Boixadors i de Xetmar, el qual s’anomenà Vicenç Domènec de Foixà-Boixadors.

Foixà-Boixadors i d’Escales, Galceran de

3 Respostes

(Catalunya, segle XVI – 1601)

Varvassor de Foixà. Fill i successor de Bernat Alemany de Foixà-Boixadors i de Cruïlles.

Continuà el litigi familiar per a recuperar Boixadors, amb Gaspar de Vilanova, nét d’Aldonça de Foixà i de Santmiquel, i ho aconseguí.

Deixà una sola filla, Jerònima de Foixà-Boixadors i de Xetmar  (Catalunya, segle XVI – segle XVII)  Varvassora de Foixà i Boixadors. Es casà el 1590 amb Sever de Salbà i de Vallseca. El fill d’aquests, que la succeí, s’anomenà:

Galceran de Foixà-Boixadors-Salbà  (Catalunya, segle XVII – vers 1639)  Varvassor de Foixà i Boixadors. Tingué dos fills que el succeïren, Bernat i:

Tomàs de Foixà-Boixadors-Salbà i de Xetmar  (Catalunya, segle XVII)  Varvassor de Foixà i de Boixadors. Morí sense fills i fou succeït pel seu germà Bernat.

Foixà-Boixadors i de Cruïlles, Lluís Benet de

4 Respostes

(Catalunya, segle XV)

Varvassor de Foixà. Fill i successor de Bernat Guillem de Foixà i de Boixadors, possiblement vers el 1442, bé que hom parla encara del pare el 1455, quan, seguint la qüestió amb els Xetmar, és adjudicat a aquest el castell de Foixà per a completar les rendes de l’Armentera.

Lluís Benet fou també rebel a Joan II el Sense Fe, i els seus béns foren confiscats i donats al seu cunyat Juan de Salcedo, casat amb la seva germana Elisabet de Foixà.

Lluís Benet fou succeït, com a senyor titular de Foixà, pel seu fill Joan de Foixà i de Santmiquel, germà d’Aldonça.

Un altre fill seu fou Alemany de Foixà-Boixadors i de Santmiquel  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Senyor de Boixadors. Féu hereu al seu fill:

Pau Galceran de Foixà-Boixadors i d’Ivorra  (Catalunya, segle XVI)  Senyor de Boixadors. Morí sense descendència i l’heretatge passà als fills de la seva tia Aldonça de Foixà i de Santmiquel.

Foixà-Boixadors i de Cruïlles, Bernat Alemany de

3 Respostes

(Catalunya, segle XVI)

Senyor de Foixà. Fill de Joan de Foixà i de Santmiquel.

Tingué litigi amb el comte d’Empúries perquè el lloctinent general de Catalunya havia embargat la jurisdicció de Foixà (1529).

Foren fills seus Galceran de Foixà-Boixadors i d’Escales (el successor) i:

Gaspar de Foixà i d’Escales  (Catalunya, segle XVI)  Veguer de Girona.

Rafael de Foixà i d’Escales  (Catalunya, segle XVI)  Prior de la capella del castell de Foixà.

Foixà-Boixadors, Vicenç Domènec de

3 Respostes

(Catalunya, 1681 – després 1755)

Varvassor de Foixà i de Boixadors.

Nom que adoptà Vicenç Domènec de Xetmar i de Copons en succeïr a Bernat de Foixà-Boixadors-Salbà i de Xetmar, el qual morí sense descendència.

El seu fill i successor fou Joan Francesc de Foixà-Boixadors i de Copons  (Catalunya, segle XVIII – 1800)  Baró de Foixà. Fou succeït pel seu fill:

Ignasi de Foixà-Boixadors i de Balay de Marignac  (Catalunya, segle XVIII – segle XIX)  Baró de Foixà. Fou succeït pel seu fill:

Narcís de Foixà i d’Andreu  (Catalunya, segle XVIII – 1843)  Militar i baró de Foixà. Fou tinent coronel. El succeí a la baronia el seu fill:

Narcís de Foixa i de Miquel  (Catalunya, segle XIX – 1866)  Baró de Foixà. Fou tinent coronel i obtingué el títol de comte de Foixà el 1866. Fou succeït pel seu fill:

Enric de Foixà i de Bassols  (Catalunya, segle XIX – 1910)  Governador civil de Ciudad Real i segon comte de Foixà, Es casà amb la marquesa d’Armendáriz. Llur nét fou Agustí de Foixà i Torroba.

Foixà i d’Orriols, Hug de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIV – Sicília ?, Itàlia, segle XV)

Castellà d’Agrigent. Iniciador de la línia de Sicília.

Fill de Bernat Alemany de Foixà i de Porqueres, que volia dedicar-lo a l’església, però que passà a Sicília, on es casà amb Constança de Santmarçal, dama de la reina Blanca I de Navarra.

Serví el rei Martí I el Jove de Sicília. Aquest li deixà en morir (1409) 10.000 florins. Tingué rendes sobre els ports de l’illa.

Foixà i d’Orriols, Arnau de

6 Respostes

(Catalunya, segle XIV – vers 1432)

Uixer d’armes reial. Fill de Bernat Alemany de Foixà i de Porqueres.

Igual com el seu pare, estigué immergit en les turbulències de l’època. Ambdós feren trets de pau i treva, i Arnau arribà a un procés de composició (1405).

Fou germà d’Alemany i d’Hug, i fou el pare de Berenguer i de Bernat Guillem de Foixà i de Boixadors, i d’Hug Benet de Foixà i de Sacirera.