(Catalunya, vers 1107 – 1164)
Senyor de Llers, Cervià i Vilafreser.
Fou un personatge influent a la cúria dels comtes Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV de Barcelona i del rei Alfons I el Cast.
Figura entre els signants de documents importants, com l’avinença de Ramon Berenguer IV i Ponç II d’Empúries (1138) i la carta de població de Lleida (1150).
Fou nomenat marmessor dels béns de la reina Peronella d’Aragó, segons el primer testament (1152).
(Catalunya, segle XVII – Àustria ?, segle XVIII)
Militar. Destacà a la defensa de Barcelona en 1713-14, contra els borbònics. Tenia aleshores el grau de tinent coronel.
El 30 de juliol de 1714 fou nomenat comandant fix del reducte de Santa Eulàlia, el qual defensà bé a la batalla de l’11 de setembre, fins que tingué que evacuar-lo i reforçar les defenses de la ciutat.
Després de la capitulació no acudí a l’enganyadora convocatòria de militars dels borbònics, i pogué fugir secretament fins a Àustria, on fou acollit a l’exèrcit imperial.
El 1716 combatia contra els turcs a les ordres d’Antoni Desvalls.
(Alella ?, Maresme, segle XVII – segle XVIII)
Organitzador i cap dels serveis secrets catalans del rei-arxiduc Carles III (1713-14).
Mantingué el contacte entre Barcelona, assetjada per les forces filipistes, i el militar Antoni Desvalls, marquès del Poal (entrà a la ciutat i en sortí nombroses vegades).
Posà en marxa un servei d’espionatge, amb xarxes d’agents, i intervingué en l’avituallament de la ciutat.
(Catalunya, segle XIII)
Frare dominicà. Fou posat de confessor de la guarnició del Puig de Santa Maria, durant les campanyes de Jaume I de Catalunya per conquerir València.
Pel gener de 1238, quan el rei visità aquella posició, després de la mort de Bernat Guillem de Montpeller, féu avinent al monarca que la majoria de cavallers, després de prop de dos anys de lluita i de perills, pensaven retirar-se del Puig quan Jaume I els deixés.
L’endemà el rei demanà a Pere de fer un parlament als cavallers, exhortant-los a no deixar el Puig i els prometé que ell no sortiria de terra valenciana fins a retre’n la capital, llavors tots acordaren de restar a la posició.
(Catalunya, segle XVII – Àustria?, segle XVIII)
Militar. Combaté a la guerra de Successió. En 1713-14 fou tinent coronel del regiment de cavalleria de Sant Jordi. Per l’agost de 1713 sortí de Barcelona, ja assetjada, amb l’expedició del diputat militar Antoni Francesc de Berenguer. Gestionà amb l’austríac comte de Wallis la compra de 600 cavalls de l’exèrcit imperial.
Participà en diverses vicissituds d’aquella expedició, fins que restà bloquejat a Alella amb el gros de les forces. Presidí el consell de guerra que hi feren els principals oficials. Aconseguí reintroduir-se a Barcelona, travessant el setge i col·laborà en la defensa de la ciutat.
L’11 de setembre participà als contraatacs del Pla d’En Llull, i fins al final de la gran batalla figurà en la defensa d’aquell sector, de la qual sobrevisqué.
Fou un dels pocs caps superiors catalans que no foren empresonats pels borbònics. Obtingué un passaport i s’exilià.
(Catalunya, segle XVIII)
Abat del monestir de Poblet. Fou elegit el 1741, succeint a Francesc Fornaguera al primer període de mandat d’aquest.
Era el LXXXIII abat de la sèrie general pobletana i XXIX de la quadriennal.
Cessà el 1744, i fou succeït pel mateix Francesc Fornaguera, que resultà reelegit.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
(o Llavínia) Escultor. Gendre de Domènec Rovira, amb el qual obrà el Retaule de la Santa Creu i Santa Magdalena de l’església de Figueres.
L’any 1680 féu un projecte per a la façana de la catedral de Girona, que es realitzà amb considerables modificacions. Fou un dels qui, l’any 1678, sol·licitaren la creació del gremi d’escultors de Barcelona.
Fou pare de Miquel (II) Llavina.
(Catalunya, segle XIV)
Dama. El 1351, poc després d’haver nascut el futur rei Joan I, Pere III el Cerimoniós li conferí la majordomia del seguici del príncep. Exercí el càrrec amb gran zel.
Morí quan Joan era encara de poca edat, de tal forma que hagué de ser substituïda encara per una altra dama, Catalana de Puigverd.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Jurista. Pertanyia a l’audiència de Barcelona en temps de Carles d’Àustria.
El 1708 era titular doctor de la Règia Cúria. L’any següent era magistrat a la sala del regent Francesc de Toda. Rebé els títols de ciutadà honrat (1708) i noble.
El 1714, a la caiguda de Barcelona en poder dels borbònics, aquests li confiscaren els béns i el botxí cremà els títols que li havien estat concedits. El duc de Berwick decretà el seu exili.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Frare dominicà. Durant el setge de Barcelona (1713-14) fou un dels qui més canalitzaren l’esperit religiós del poble a favor de la resistència.
Dirigí moltes pregàries públiques per la bona marxa del conflicte, en especial per l’èxit dels qui lluitaven fora de la capital.
Ocupada la ciutat, els borbònics el detingueren i passà un any d’empresonament a Tortosa. Sembla que després fou expulsat del país.
Dades dels Països Catalans 