Arxiu d'etiquetes: Catalunya (bio)

Marimon, Joan de -polític-

(Catalunya, segle XVII)

Noble. Pertanyia al Consell de Cent de Barcelona, del qual actuà diverses vegades com a representant, així com del seu Braç Militar o aristocràtic.

El 1636 figurava com a capità de la Coronela de Barcelona, i també el 1638. El 1640, durant la situació revolucionària, preludi de la guerra dels Segadors, fou delegat del Consell prop del bisbe de Barcelona per tractar dels excessos que cometien els soldats dels terços destinats a Catalunya. Al temps d’esclatar la guerra escapà de Barcelona per ser fidel a Felip IV.

El 1656, un cop acabada la guerra, fou elegit conseller terç de la capital. L’any següent allotjava al seu casal del carrer Ample el duc de Terranova. Pel setembre de 1657, essent encara conseller, assumí el comandament del terç de la ciutat que anà a lluitar contra els francesos al front de Vic.

Fou protector o màxim representant del braç militar. Després fou distingit amb la condició de conseller reial i el càrrec de regent de la tresoreria reial al Principat, la qual cosa l’obligaria a una activitat pública considerable.

Maria Roderic de Vivar

(Castella ?, vers 1080 – Catalunya, vers 1105)

Comtessa de Barcelona. Filla petita del Cid i primera muller de Ramon Berenguer III de Barcelona, amb el qual es casà, vers el 1098.

El comte degué cercar en aquest matrimoni un nou camí per al triomf de les seves ambicions ponentines.

Tingué una filla, Ximena, que fou casada amb el comte Bernat III de Besalú (1107) i a la qual fou concedit en dot el comtat d’Osona, i després amb Roger III de Foix.

Maria d’Urgell i d’Àger

(Catalunya, segle XII)

Dama. Era una de les filles del comte Ermengol VI d’Urgell i d’Arsenda d’Àger.

Resulta un personatge molt poc conegut. Apareix citada com a Maria d’Almenar.

Tingué un fill anomenat Ermengol, que figura esmentat en sisè lloc a la successió del comtat d’Urgell, i en segon a la successió dels béns castellans del casal, al testament fet el 1177 per Ermengol VII, germà de Maria.

Maria de Barcelona i Roderic

(Catalunya, segle XII)

Filla gran de Ramon Berenguer III de Barcelona i de la seva segona muller, Maria Roderic, filla del Cid.

El 1107, quan devia tenir uns set anys, fou concertat el seu matrimoni amb el vell Bernat III de Besalú.

Mort aquest (1111), el comtat de Besalú passava a la sobirania de Barcelona per falta d’hereus directes.

Maria d’Aragó i d’Hongria

(Catalunya, segle XIII – Saragossa, Aragó, gener 1268)

Filla de Jaume I el Conqueridor i de Violant d’Hongria.

El papa Climent IV volia casar-la amb Carles I d’Anjou, llavors vidu de Beatriu de Provença. Abans que el projecte passés endavant Maria morí.

Maria d’Aragó i d’Anjou

(Catalunya, 1297 – Barcelona, 1347)

Infanta de Castella. Filla de Jaume II de Catalunya i de Blanca de Nàpols.

El 1312 fou casada, a Calataiud, amb l’infant Pere, senyor de Cameros, germà de Ferran IV de Castella. El seu marit morí el 1319, i li deixà una filla, pòstuma, de nom Blanca.

El seu caràcter, difícil i impulsiu, i l’enemistat de Castella envers la casa de Catalunya-Aragó, a causa del repudi d’Elionor de Castella per part de l’infant Jaume, germà de Maria, la feren decidir a abandonar Castella i a refugiar-se a Barcelona (1320).

Ingressà com a monja a Sixena (1322), però després tornà a Barcelona, on fundà el monestir de Montsió (1374). Fou soterrada al convent de Santa Caterina.

Maria d’Aragó i d’Alburquerque

(Catalunya-Aragó, 24 febrer 1403 – Villacastín, Castella, 18 febrer 1445)

Reina de Castella. Era filla de Ferran I de Catalunya i d’Elionor d’Alburquerque, de qui heretà la senyoria de Montalbán.

Fou casada (1420), a Àvila, amb el seu cosí germà Joan II de Castella; les esponsàlies, però, s’havien celebrat el 1418, a Medina del Campo. Intervingué poc en la política.

Fou mare d’Enric VI de Castella. Fou sepultada al monestir de Guadalupe.

Maria -amistançada Pere II-

(Catalunya ?, segle XIII)

Amistançada de Pere II el Gran, de la qual hom no coneix més que el nom. Sembla que la seva unió és anterior al matrimoni del rei amb Constança de Sicília (1262).

En nasqueren tres fills: Jaume Pere, futur senyor de Sogorb i almirall; Joan, i Beatriu, que es casaria amb Ramon de Cardona, de la branca secundària d’aquell llinatge que tenia la senyoria de Torà.

Margarit-Gallard i Sunyer, Felip de

(Catalunya, segle XVI – segle XVII)

Noble. Era fill de Leandre de Margarit-Desvern i de Gallart i d’Elisabet Sunyer.

Fou pare de Vicenç, Felip, Joan i Josep de Margarit i de Biure.

Margarit-Desvern i de Gallard, Leandre de

(Catalunya, segle XVI)

Fill de Pere de Margarit i de Vallseca, i de Jerònima de Gallard.

Es casà, primerament, amb Elisabet Sunyer i, després, amb Jerònima de Vilanova i Desvern.

Li fou oferta la curadoria del futur rei Felip IV, que refusà.

Fill de la primera muller fou Felip de Margarit-Gallard i Sunyer.