Arxiu d'etiquetes: castells

Calonge i Sant Antoni (Baix Empordà)

28 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 33,57 km2, 22 m alt, 10.709 hab (2016)

0baix_emporda(o Calonge de Mar, o Calonge de la Costa Brava, o Calonge de les Gavarres)  Situat a la costa, a la badia de Sant Antoni o de Palamós, drenat per la riera de Calonge. Cap a l’interior el terme arriba fins al vessant oriental de les Gavarres, amb grans extensions de pinedes i suredes.

Les activitats econòmiques tradicionals del municipi: agricultura de secà (vinya, farratges, cereals, oliveres), ramaderia (bovina, ovina i porcina) i indústria surera i de la construcció; s’han vist superades pel turisme i el comerç. Àrea comercial de Girona.

pobl_calongeLa vila és prop de la confluència de les rieres de Cabanyes i de Rifred; destaquen el castell de Calonge, ben conservat, amb torres i muralles del segle XII, i l’església parroquial de Sant Martí, construïda en 1740-67I, que substituí la primitiva església romànica que era adossada al castell.

El terme, on han estat trobades nombrosos vestigis prehistòrics, un poblat ibèric a l’antiga fortificació de Castellbarri i restes romanes, especialment a l’antic monestir de Santa Maria del Collet, comprèn, també, els pobles de Sant Antoni de Calonge i de Sant Daniel, i els veïnats de Cabanyes, els Vilars, Treumal (amb la Torre Valentina i l’hotel del Comtat de Sant Jordi), Rifred i ses Fonts.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Unió Esportiva

Callús (Bages)

8 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 12,50 km2, 260 m alt, 2.057 hab (2016)

0bages(o Catllús)  Situat al nord-oest del pla de Bages, a la conca del Cardener. La zona muntanyosa és coberta de bosc i pastures.

La base de l’economia local és l’agricultura, tant de regadiu (cultius hortícoles a la vora del riu) com de secà (vinya, oliveres, ametllers i cereals). La indústria tèxtil (filats i teixits de cotó), de gran tradició al municipi, és en decadència. Àrea comercial de Manresa.

El poble és a la riba esquerra del Cardener, al peu de l’antic castell de Callús, anomenat castell Gotmar; resta, abandonada, l’antiga església parroquial de Sant Sadurní, del segle XII.

El municipi comprèn, a més, la caseria de Viladelleva, amb una petita església pre-romànica, les colònies d’Antius, el Cortès i can Cavaller, i el barri dels Manxons.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Caldes de Malavella (Selva)

12 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 57,33 km2, 84 m alt, 7.220 hab (2016)

0selva(ant. Caules de Malavella)  Situat en un terreny pla, en una falla de la depressió de la Selva, a l’est de la comarca, al límit amb el Gironès. Hi ha pinedes i suredes, avui molt afectades per la proliferació d’urbanitzacions.

El terme abunda en fonts termals (a 59-60ºC) d’aigües sòdiques, alcalines i bicarbonatades procedents de 7 deus, principal recurs econòmic del municipi, el primer de Catalunya en envasament d’aigua mineral (aigües de Caldes de Malavella). L’agricultura de secà (cereals i farratges) i la ramaderia bovina en règim d’estabulació, complementen l’oferta econòmica. Avicultura. Explotació forestal. Indústria tèxtil (seda) i planta de gas butà. És un centre d’estiueig i hi ha una indústria hotelera amb tres balnearis (Vichy Català, el Soler i Prats).

pobl_caldes_malav

Al poble destaca l’església parroquial de Sant Esteve, romànica, amb tres absis i portal renaixentista; restes de l’antic castell de Caldes; restes de termes romanes al puig de Sant Grau i al puig de les Ànimes. El 1945, a la fi de la Segona Guerra Mundial, hi fou establert, a instàncies dels aliats, un centre d’internament per a súbdits dels països vençuts, implicats en el nacionalsocialisme.

Dins el terme es troben també diversos poblats, els pobles de Santa Seclina i Franciac, els veïnats de les Mateves i Folgueroles, l’ermita de Sant Maurici, bastida aprofitant les restes del castell de Malavella.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola Sant Esteve

Calders (Moianès)

15 Respostes

Municipi del Moianès (Catalunya): 33,09 km2, 552 m alt, 953 hab (2016)

0moianesSituat a l’enllaç del pla de Bages i la vall de la riera de Calders, afluent del Llobregat. Hi ha pinedes, rouredes i alzinars, així com pasturatges.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura, amb predomini del secà (cereals, vinya, olivera), i la ramaderia porcina i ovina. Les colònies industrials tèxtils de Bellveí i el Manganell es troben en crisi. Àrea comercial de Manresa. La població ha sofert un ràpid descens des del 1920.

El poble és a la serra que separa les valls de les rieres de Malrubí i de Calders, prop d’un turó, on hi ha les ruïnes de l’antic castell de Calders, arruïnat; l’església parroquial és dedicada a sant Vicenç.

Dins el terme es troben també l’església romànica de Canadell, la masia i església de la Grossa, el mas de la Guàrdia i el poble de Viladecavalls de Calders.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Calafell (Baix Penedès)

11 Respostes

Municipi del Baix Penedès (Catalunya): 20,38 km2, 67 m alt, 24.289 hab (2016)

0baix_penedesSituat a la costa, al límit amb el Garraf. El relleu és accidentat pels darrers contraforts de la Serralada Litoral.

La indústria de la construcció, el comerç i el turisme hi han anat arraconant les tradicionals activitats de la pesca i l’agricultura de productes mediterranis de secà (cereals i vinya). També hi ha avicultura. Port esportiu. Àrea comercial del Vendrell. L’increment turístic ha provocat un ascens demogràfic considerable.

El poble es troba en un turó presidit per les restes de l’antic castell de Calafell; se’n destaca l’església parroquial de la Santa Creu de Calafell, romànica, amb pintures murals.

Dins el terme, on s’han trobat rastres d’unes termes romanes a la partida del Vilarenc, inclou també el llogaret de Montpaó, el sanatori de Sant Joan de Déu i el nucli turístic de Segur de Calafell.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Ràdio i Televisió

Calaf (Anoia)

61 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 9,22 km2, 680 m alt, 3.424 hab (2016)

0anoiaEstès per la calma, o altiplà, de Calaf en la divisió hidrogràfica de l’Ebre i del Llobregat, al nord de la comarca.

Té la principal activitat econòmica en la indústria, ben diversificada: materials de la construcció (ciment), rajoleria, maquinària, farina, gèneres de punt, etc, complementada per l’agricultura de secà (cereals) i la ramaderia. Pertany a l’àrea comercial de Manresa, però el seu mercat és un dels centres del sud de la Depressió Central amb fira de bestiar.

La vila, que agrupa gairebé tota la població del municipi, s’alça en un turó coronat pel castell de Calaf (recentment restaurat), al límit septentrional del municipi; hi destaca la plaça Gran, porticada, amb l’església parroquial de Sant Jaume, col·legiata (priorat de Calaf), que és una obra gòtica del segle XVII, i altres edificis notables, com l’antic edifici canonical, del segle XIV, que durant un temps va ser convent franciscà.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Cadaqués (Alt Empordà)

44 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 26,43 km², 23 m alt, 2.712 hab (2019)

0alt_empordaSituat entre els caps de Creus i de Norfeu, a l’extrem de la serra de Rodes, a la zona septentrional de la Costa Brava.

El relleu és molt accidentat, la costa és espadada, amb caps, cales i la badia, o port, de Cadaqués i la de Portlligat. A partir del 1920 el municipi va esdevenir un centre d’atracció de pintors i escriptors, sobretot a causa de la presència de Salvador Dalí a Portlligat, dins el terme i fou un dels primers centres turístics de la Costa Brava.

pobl_cadaquesLa vila és al fons del port natural, al voltant de l’antic castell de Cadaqués; hi destaca l’església parroquial de Santa Maria, d’estil gòtic tardà (segles XVI-XVII), amb un interessant retaule barroc (1723-25); dominant la població, resten les ruïnes d’una fortificació anomenada castell de les Creus o de Sant Jaume.

A l’estiu i des del 1970 hi té lloc el Festival Internacional de Música de Cadaqués.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Festival de Música

Cabrera d’Anoia (Anoia)

11 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 17,00 km2, 299 m alt, 1.351 hab (2016)

0anoia(o Cabrera d’Igualada)  Situat a la ribera dreta de l’Anoia, als estreps de la serra de Puigverd, al sud-est d’Igualada, al límit amb l’Alt Penedès. Hi abunden els boscos de pins, alzines i roures. El cap del municipi és el poble de Canaletes, al sector meridional del terme.

La vida econòmica local es basa en l’agricultura de secà: cereals, vinya, ametllers i oliveres; la de regadiu és molt limitada; complementada per la indústria tèxtil. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès.

El poble de Cabrera es troba dalt d’un turó, al voltant de les restes de l’antic castell de Cabrera, on hi ha l’església de Sant Salvador, d’origen romànic, per bé que molt modificada.

Dins el terme hi ha, a més, les caseries de Can Formiga i Can Feixes, l’església i quadra de Sant Miquel i la masia i antic terme de les Cucales.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Cabanes (Alt Empordà)

6 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 15,02 km2, 26 m alt, 915 hab (2016)

0alt_emporda(o Cabanes d’Empordà)  Situat al nord de la ciutat de Figueres, al mig de la depressió empordanesa, entre els rius Llobregat d’Empordà i la Muga.

La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu, gràcies a les sèquies derivades de la Muga, amb cultius hortícoles fruiters, i s’aprofiten parcialment pels cereals; de secà, vinya. La ramaderia és de bestiar boví i cria d’animals de granja. Àrea comercial de Figueres.

El poble, situat entre els dos rius, és esmentat ja el 935; l’església parroquial, dedicada a sant Vicenç, es troba davant de les ruïnes de l’antiga capella de Sant Sebastià; la torre de Cabanes, correspon probablement al castell de Cabanes, esmentat al segle XIV.

Prop del poble hi ha l’antic monestir i antiga abadia de monges cistercenques de Sant Feliu de Cadins, del qual resta, entre altres dependències, l’església romànico-gòtica dels segles XII-XIII. El terme també comprèn els veïnats de l’Aigüeta i de les Masies de Dalt.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Cabanabona (Noguera)

2 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 14,16 km2, 421 m alt, 77 hab (2016)

0nogueraSituat al nord-oest de Lleida, a l’est de la comarca, al límit amb la de la Segarra, a l’esquerra del Llobregós, a l’altiplanura que separa la vall d’aquest riu de la del Sió. Part del territori és ocupat per alzinars, rouredes i pasturatges.

La vida econòmica del municipi és essencialment agrícola, amb únicament conreus de secà (cereals i vinya). Ramaderia de bestiar oví i porcí; avicultura. Àrea comercial de Ponts. La davallada demogràfica iniciada al final del segle XIX s’hi ha accentuat els darrers anys.

El poble és situat prop del torrent de la Rabassa, l’església parroquial és dedicada a sant Joan Baptista, d’origen romànic i molt reformada a final del segle XVII. El castell de Cabanabona és esmentat el 1040 com uns dels del límit meridional del comtat d’Urgell.

Al sud del terme es troben l’antic poble de Vilamajor d’Agramunt i el santuari de Sant Pol.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques