Arxiu d'etiquetes: castells

Cardona (Bages)

Municipi del Bages (Catalunya): 66,70 km2, 507 m alt, 4.775 hab (2016)

0bagesSituat al peu de la serra de les Garrigues, a l’extrem nord-occidental de la comarca, al límit amb el Solsonès. A la zona muntanyosa de la dreta del Cardener trobem l’anticlinal de Cardona, on hi ha grans afloraments de sals sòdiques (el salí de Cardona), explotades ja des d’època preromana. A principis del segle XX s’inicià l’explotació de les pobl_cardonasals potàssiques que generen prop d’un milió de tones anuals de mineral; el 1990 l’empresa responsable decidí tancar, amb la consegüent crisi. Part de la superfície és coberta de bosc.

A part de l’explotació de les sals, altres recursos del municipi són l’agricultura de secà, molt important al segle passat gràcies a la vinya, actualment només hi ha cereals, també cultius de regadiu (horta de Cardona) per a consum local; la ramaderia (ovina, porcina i cabrum) i la indústria, sobretot tèxtil. Àrea comercial de Manresa.

cardona_castellLa vila és en un promontori avançat entre la vall del Cardener i la clotada del salí; dalt d’un turó que domina la vila s’alcen el monestir de Cardona (segle X) i la gran fortificació del castell de Cardona (segles XII-XIII), on fou bastida la capella de Sant Ramon Nonat (1682), on, segons la tradició, morí el sant. També destaquen a la vila l’església gòtica de Sant Miquel, les antigues muralles, la plaça porxada del Mercat i el Museu de la Sal. Pel setembre s’hi celebrava un tradicional corre-bou. La vila fou seu de la comanda (o batllia) de Cardona, dels hospitalers.

El municipi comprèn, a més, el terme forà del Veïnat de Cardona, el barri i parròquia de la Coromina, les colònies mineres del Salí de Cardona i de les Colònies, el poble de Bergús, els veïnats de Tresserres i de Sant Tovà, així com diverses esglésies disperses.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesTurisme

Capmany (Alt Empordà)

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 26,40 km2, 107 m alt, 596 hab (2016)

0alt_emporda(o Campmany)  Situat al nord de la ciutat de Figueres, al peu de l’Albera, a la conca del Llobregat d’Empordà, entre aquest riu i el Masarac. Hi ha suredes i pasturatges.

Les bases de l’economia local són l’agricultura, amb predomini del secà (vinya, olivera, farratges i cereals), la ramaderia (bovina, porcina i ovina) i la indústria vinícola, que ha donat lloc a una cooperativa. Àrea comercial de Figueres.

El poble és situat a banda i banda del Merdançà, al voltant de les ruïnes de l’antic castell de Capmany (segle XII) i de la seva església romànica, actual temple parroquial dedicat a santa Àgata (segles XII-XIII).

Dins el terme, on han estat trobades restes prehistòriques, hi ha el poble de Bosquerós, la caseria de la Vall i l’antic balneari de la Mercè.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Canyelles (Garraf)

Municipi del Garraf (Catalunya): 14,23 km2, 142 m alt, 4.407 hab (2016)

0garrafSituat al nord de la comarca i al límit amb l’Alt Penedès, al nord-oest de Vilanova i la Geltrú. El relleu és accidentat pels darrers contraforts de la Serralada Litoral, amb pinedes i pastures.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (vinya i arbres fruiters), complementada pel regadiu, la ramaderia de bestiar oví i algunes indústries, com la pirotècnica, la química, de la fusta i del moble. Ha esdevingut un centre d’estiueig amb diverses urbanitzacions. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès.

El poble és a la dreta de la riera de Canyelles, afluent de capçalera de la riera de Ribes; prop seu hi ha el castell de Canyelles (restaurat el 1858), centre de la baronia de Canyelles.

Dins el terme hi ha el veïnat de les Cases del Xum i l’agregat de Llacunalba.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Cantallops (Alt Empordà)

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 19,62 km2, 200 m alt, 317 hab (2016)

0alt_empordaSituat entre els vessants meridionals de la serra de l’Albera, a banda i banda del riu Maserac, a la plana de l’Empordà, al nord-oest de Figueres.

Al nord del terme hi ha grans extensions de boscos de diverses espècies; l’explotació del suro, tradicional al municipi, és, però, en decadència. Predomina l’agricultura de secà (oliveres, cereals i vinya). Ramaderia poc important. Fonts d’aigües sulfuroses. Àrea comercial de Figueres.

El poble, a la dreta de la riera de Torrelles, es formà al voltant de l’antic castell de Cantallops, en ruïnes; dominat per l’església parroquial de Sant Esteve, antiga capella del castell.

Dins el terme, on han estat trobades restes eneolítiques, hi ha l’antic monestir agustinià de Bell-lloc.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Cànoves i Samalús (Vallès Oriental)

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 29,19 km2, 346 m alt, 2.873 hab (2016)

0valles_orientalSituat als vessants meridionals del massís del Montseny, al nord de Granollers, a la dreta de la riera de Cànoves, afluent del Mogent. Gran part del territori és cobert de boscos d’alzines, de pins i de roures i castanyers.

La base econòmica del municipi és l’agricultura, principalment de secà (cereals, llegums, patates, vinya i oliveres). Àrea comercial de Granollers.

El poble, a la dreta de la riera, és esmentat ja el 1002, es troba prop de la restes de l’antic castell de Cànoves; hi destaca l’església parroquial de Sant Muç, romànica dels segles XI-XII, ampliada posteriorment.

Dins el terme hi ha l’ermita de Sant Salvador de Terrades, el poble de Samalús (amb l’església romànica de Sant Andreu, ampliada el segle XVI, el veïnat de la Riera i la masia del Molí de Cànoves, amb elements gòtics, on hi ha estat trobat un tresor de monedes ibèriques.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Camprodon (Ripollès)

Municipi del Ripollès (Catalunya): 103,38 km2, 947 m alt, 2.221 hab (2016)

0ripollesSituat al centre de la vall de Camprodon, on conflueixen el Ter i el Ritort. Boscos de pins, roures i faigs.

Amb l’agregació el 1965 de l’antic terme de Freixenet i el 1969 del de Beget, el municipi, fins aleshores reduït pràcticament a la vila, ha incrementat notablement la seva extensió i ha incorporat a la seva economia les activitats agrícoles (cultius de patates, cereals i llegums) i ramaderes (bestiar boví, porcí i aviram) pròpies dels termes agregats. El principal recurs econòmic del municipi, però, és encara la indústria (tèxtil, alimentària, de la fusta, etc), complementada per l’estiueig i el turisme. Àrea comercial de Ripoll.

A la vila, que té l’origen en el monestir de Camprodon (romànic, segle XII), monument històrico-artístic, destaquen també l’església parroquial de Santa Maria, edifici gòtic del segle XIV; el Pont Nou sobre el Ter; el monestir de Sant Nicolau de Camprodon; la casa de la vila, amb façana renaixentista.

El 1196 Pere I el Catòlic autoritzà la construcció del castell de Camprodon, cap de la vegueria de Camprodon.

Apart de Freixenet i a Beget hi ha, a més, esglésies i santuaris també de gran interès històrico-artístic.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Campelles (Ripollès)

Municipi del Ripollès (Catalunya): 18,64 km2, 1.303 m alt, 137 hab (2016)

0ripollesEnfilat per la vall del Freser, al sud-oest de Ribes de Freser i al nord-oest de Ripoll. El terreny, molt accidentat per la serra de Mogrony (coma Ermada, puig de la Cubil), és abundant en bosc i pastures.

La vida econòmica es reparteix entre la ramaderia, sobretot bovina, l’agricultura de secà (sègol i patates, i prats per a aprofitament del bestiar) i el turisme estival, després d’haver desaparegut la indústria tèxtil situada fora del nucli. Àrea comercial de Ripoll. La població, amb tot, tendeix a disminuir.

El poble és en un replà; l’església parroquial és dedicada a sant Martí; prop del poble hi ha les ruïnes d’un antic castell.

El municipi comprèn, a més, la zona de les famoses i llegendàries coves de Ribes, on hi ha el balneari de Montagut (també conegut com a aigües o banys de Ribes), vuitcentista, amb baixador propi de ferrocarril; el llogaret del Baell i l’antiga masia d’Angelats.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Camarles (Baix Ebre)

Municipi del Baix Ebre (Catalunya): 25,16 km2, 13 m alt, 3.349 hab (2016)

0baix_ebreSituat entre la serra del Boix i l’angle nord-oest del delta de l’Ebre, del qual ocupa una petita part. Es va separar del terme de Tortosa el 1978.

El canal de Camarles hi permet els conreus d’arròs i, en segon terme, d’hortalisses i cítrics. Més extens és el secà, dedicat al conreu d’oliveres, ametllers i garrofers. L’avicultura i el turisme son activitats complementàries. Àrea comercial de Tortosa.

El poble, d’origen islàmic, és troba allargat seguint la línia del ferrocarril, a llevant del terme, i dominat per l’església parroquial de Sant Jaume; conserva l’antiga torre del castell de Camarles, de pedra i circular. Prop del nucli urbà han estat excavades les restes d’un poblat ibèric.

Dins el terme hi ha la masia de la Granadella i les caseries del Lligallo del Gànguil i el Lligalló del Roig.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesInstitut

Camarasa (Noguera)

Municipi de la Noguera (Catalunya): 157,13 km2, 321 m alt, 879 hab (2016)

0nogueraSituat a la falda de la serra Carbonera, ocupa un territori molt extens, a la vall on conflueixen la Noguera Pallaresa i el Segre, el qual penetra al terme a través del congost de Camarasa, al nord-est de Balaguer. El terme inclou els pantans de Camarasa i de Llorenç de Montgai, per aprofitament elèctric. El territori, accidentat al nord per la serra de Montsec, és abundant en boscos i pastures.

La vida econòmica local es basa en l’agricultura de secà (blat, ordi, farratges, olivera, vinya, ametllers), de regadiu (hortalisses, patates i cereals), gràcies als regatges derivats del Segre; la ramaderia (ovina, de conills, bovina) i la indústria agropecuària (molins d’oli, pinsos compostos). Hi ha una cooperativa agrícola i dues centrals hidroelèctriques. Àrea comercial de Balaguer.

pobl_camarasaLa vila és a l’esquerra del Segre, al peu d’un turó presidit pel castell de Camarasa, d’origen islàmic, i l’església romànica; l’església parroquial de Sant Miquel és del segle XVIII. L’antic pont de Camarasa era un dels punts estratègics de la Catalunya occidental.

El municipi comprèn, a més, el poble de Llorenç de Montgai, els despoblats de Merita, Palous i Valldarnàs, l’antic poblat i castell de Monteró, el santuari de Sant Jordi i l’antic terme de Fontllonga (agregat el 1970). A la cova del Tabac hi ha restes prehistòriques, així com ibèriques i romanes.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Calonge de Segarra (Anoia)

Municipi d’Anoia (Catalunya): 37,15 km2, 688 m alt, 191 hab (2016)

0anoiaSituat al nord de la comarca, a la calma de Calaf, drenat pels torrents de la Roca i de Sant Pesselaç. El terme, poc conreat, abunda en vegetació natural.

La superfície conreada és dominada pel secà (cereals, vinya i oliveres), base de l’economia local, amb el complement de la ramaderia (porcina, ovina i bovina). També hi ha mines de lignit, pedreres calcàries i bòbiles. Fabricació de materials per a la construcció (ciment). Àrea comercial de Manresa.

Al centre del poble es troben les ruïnes de l’antic castell de Calonge, arruïnat, amb restes d’una torre cilíndrica, i l’església parroquial de la Santa Fe, amb elements romànics.

Dins el terme hi ha els pobles d’Aleny, Sant Pesselaç, Durfort i Mirambell, les caseries del Soler i de les Quadres i l’antic castell i masia de Castelltort.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques