Arxiu d'etiquetes: castells

Roca del Vallès, la (Vallès Oriental)

13 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 36,90 km2, 123 m alt, 10.536 hab (2017)

0valles_orientalSituat al sud-est de la comarca, al límit amb el Maresme, a la vall del Mogent; el terme és accidentat pels darrers contraforts occidentals de la Serralada Litoral.

L’agricultura, que hi és en regressió, es dedica als conreus de secà (cereals, farratges, fruiters) i en menor extensió als de regadiu (productes d’horta, farratges, etc). Hi ha granges de bestiar boví, porcí i aviram. D’ençà que en el decenni del 1960 es començaren a instal·lar un bon nombre de fàbriques, l’activitat industrial ha estat la principal font d’ingressos del municipi; indústries tèxtils, químiques, metal·lúrgiques, de la construcció, etc. Pren cada cop més importància el sector serveis, amb la instal·lació de superfícies comercials, que aprofiten la proximitat i l’excel·lent xarxa de comunicacions amb Granollers i la ciutat de Barcelona.

pobl_roca_vallesDes del punt de vista demogràfic, el nombre d’habitants gairebé s’ha quadruplicat des del 1900 (llavors 1.769 hab).

La vila és a l’esquerra del Mogent, dominat pel castell de la Roca del Vallès (del segle XV, reconstruït el 1952 per Antoni Rivière); església parroquial de Sant Sadurní.

El municipi comprèn, a més, el poble de Santa Agnès de Malanyanes, amb església romànica, el santuari de Santa Maria de Malanyanes, l’antic monestir de Sant Pere del Bosc, l’antic castell de Bell-lloc i les antigues quadres de Valldarió, Vilalba i Sant Lleïr.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut – Gegants – Escola Mogent

Ribes de Freser (Ripollès)

27 Respostes

Municipi del Ripollès (Catalunya): 41,87 km2, 912 m alt, 1.783 hab (2017)

0ripollesSituat al sector meridional de la vall de Ribes, a la confluència dels rius Rigard, Segadell i Freser, el qual s’engorja en entrar al congost de les Coves, a l’esquerra del qual s’obren les coves de Ribes. El terme és molt accidentat, pel Taga i pels darrers contraforts septentrionals de la serra de Sant Amanç al sud. Els extensos pasturatges i els boscs de pins i roures (baga de Ribes) ocupen gran part del territori.

La superfície dedicada a l’agricultura és molt minsa; conreus de cereals i productes d’horta. Ramaderia de bestiar boví i oví. Explotació de pedreres i d’aigües minerals. El sector industrial és força diversificat; sobresurten el tèxtil (la colònia Rocolons), la paperera, la metal·lúrgica i l’alimentària. La millora i l’increment de les vies de comunicació han afavorit la funció de centre d’estiueig i estació balneària (els banys de Ribes i els antics establiments balnearis de la Corba i de can Perramon), que ha fet desenvolupar una important indústria hotelera i dels serveis.

La vila és a la confluència dels tres rius; la Vila de Dalt s’alça sota les restes de l’antic castell de Ribes o de Sant Pere; la Vila de Baix és a la dreta del Freser, és on hi ha l’església parroquial moderna de Santa Maria. Fou cap de la sots-vegueria de Ribes.

El municipi comprèn, a més, els antics termes de Ventolà i Bruguera, els veïnats de Roquesblanques, Ribesaltes, la Maçana, Armàncies de Ribes i el santuari de Sant Antoni de Ribes.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Biblioteca Terra Baixa

Riba-roja d’Ebre (Ribera d’Ebre)

6 Respostes

Municipi de la Ribera d’Ebre (Catalunya): 99,14 km2, 76 m alt, 1.116 hab (2017)

0ribera_ebreSituat al nord-oest de la comarca, al límit amb el Segrià, vora l’Ebre, a l’extrem llevantí de l’embassament de Riba-roja. El terme s’estén a banda i banda del riu.

S’hi conrea gran part del territori, i es dediquen a l’agricultura de secà (oliveres, vinya i cereals) més de les tres quartes parts del total conreat. Els regatges, derivats de l’Ebre, fan possibles els conreus de regadiu (hortalisses i fruiters). La indústria es limita a la derivada de l’agricultura. Ramaderia de bestiar boví, porcí i oví, granges d’aviram. Central elèctrica a l’embassament de Riba-roja. Àrea comercial de Móra d’Ebre.

La població que a la primeta meitat del segle XX experimentà una forta davallada, es duplicà a partir del 1950 a conseqüència de la construcció del pantà, però des del 1965 ha tornat a davallar fortament.

La vila és a la riba dreta de l’Ebre; església parroquial de Sant Bartomeu, neoclàssica. Església romànica de Santa Magdalena, salvada de les aigües del pantà.

Després de la reconquesta va pertànyer als templers (el castell de Riba-roja és esmentat el 1169), dins la comanda d’Ascó. Durant la guerra civil fou ocupada pels republicans a l’inici de la batalla de l’Ebre (25 juliol 1938) i fou la darrera posició que abandonaren (17 novembre).

El municipi comprenia, a més, el poble de Berrús (negat pel pantà).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola

Rialp (Pallars Sobirà)

21 Respostes

Municipi del Pallars Sobirà (Catalunya): 63,30 km2, 725 m alt, 666 hab (2017)

0pallars_sobira(o Rialb de Noguera)  Situat a la rodalia de Sort, a banda i banda de la Noguera Pallaresa, a la seva confluència amb el riu de Berasti. El terme és molt accidentat.

Agricultura amb conreus de secà (cereals i patates) i farratges, que ocupen gran part de la superfície agrícola. Ramaderia de bestiar boví. Explotació forestal, que permet una indústria de la fusta (serradores). Hi ha una central hidroelèctrica. Indústria hotelera i turística, beneficiades per la proximitat de les estacions d’esports d’hivern de Llessui i Portainé. Àrea comercial de Tremp i la Pobla de Segur. Experimentà un creixement demogràfic d’ençà del 1981, quan arribà al seu mínim del segle XX (375 h).

La vila es troba sota el turó on hi ha les restes de l’antic castell de Rialp, a la dreta de la Noguera Pallaresa; el seu carrer major és porticat; l’església parroquial és dedicada a santa Maria de Valldeflors. El quarter de Rialp fou el centre de la baronia de Rialb.

El terme comprèn, també, els pobles de Beraní i de Roní i l’antic castell de Malavella. L’any 1969 li fou annexat l’antic terme de Surp, amb el santuari de la Muntanya i les restes de l’antic monestir d’Oveix.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Festival de Música

Rajadell (Bages)

21 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 45,53 km2, 361 m alt, 536 hab (2017)

0bages(ant: Riudagell)  Situat a les ribes de la riera de Rajadell de 38 km de longitud, afluent del Cardener, que passa molt encaixat pels termes d’Aguilar de Boixadors i Rajadell, a l’oest de Manresa.

Agricultura de secà: oliveres, vinya. Ramaderia. Prop de la meitat de la població viu disseminada. Acusà un màxim de població el 1930 (803 h). Ha esdevingut poble d’estiueig i de segones residències. Àrea comercial de Manresa.

El poble és establert al voltant de les restes de l’antic castell de Rajadell i de l’antiga església parroquial de Sant Iscle.

Al terme hi ha també les parròquies de Monistrolet, bona part de la vella demarcació de Vallformosa, la sufragània de Sant Amanç, l’antic monestir de Santa Llúcia de Rajadell, l’església de Valldoria i l’antiga quadra de la Cirera.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Esclat Gospel

Querol (Alt Camp)

17 Respostes

Municipi de l’Alt Camp (Catalunya): 72,26 km2, 565 m alt, 532 hab (2017)

0alt_campAl nord de la comarca, a la riba esquerra del Gaià, al límit amb la Conca de Barberà, Anoia i l’Alt Penedès. Relleu accidentat per la serres de Brufaganya, Comaverd i Montagut. Gran part del terme no és conreada.

Economia agrícola de secà: cereals, vinya i olivera. Àrea comercial de Valls.

Al poble hi ha les ruïnes del castell de Querol (segle X).

El terme comprèn també les restes dels castells de Saburella (segle XIII) i de Pinyana (amb la capella romànica), els agregats d’Albereda, Esblada, Bonany, Montagut i diverses urbanitzacions (Mas Vermell, Ranxos de Bonany, Can Llenas, etc).

Hi ha diversos arbres catalogats com a monumentals

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Pujalt (Anoia)

14 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 31,43 km2, 770 m alt, 203 hab (2017)

0anoiaSituat al nord-oest de la comarca, al límit amb la Segarra, al sector de ponent dels altiplans de Calaf. Dues terceres parts del terme no són conreades, i les ocupen roures, pins, alzines i garriga.

Agricultura amb conreus de cereals i ametllers de secà. Té tradició la ramaderia de bestiar porcí i oví; hi ha avicultura. Pertany a l’àrea comercial de Manresa. La població ha disminuït més d’una tercera part des de mitjan segle XIX.

El poble és als vessants d’una elevació que havia coronat l’antic castell de Pujalt o de la Mota, que formà part de la marca de Berga; església parroquial de Sant Andreu, de base romànica; capella gòtica de la Concepció (1329); restes de la capella de Sant Roc.

El terme comprèn, a més, els pobles de Conill, Vilamajor dels Prats i la Guàrdia Pilosa, el llogaret de l’Astor, la caseria de les Torres, l’antic castell de Montesquiu i el mas de la Portella.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Puigverd d’Agramunt (Urgell)

4 Respostes

Municipi de l’Urgell (Catalunya): 17,00 km2, 366 m alt, 228 hab (2017)

0urgellSituat al sector nord de la comarca, al límit amb la Noguera, accidentat pels contraforts occidentals de la serra d’Almenara i a la vora del Sió, afluent del Segre, al sector regat pel canal d’Urgell, al sud-est d’Agramunt.

Agricultura, s’hi conreen cereals de secà. La ramaderia complementa l’economia, amb bestiar boví, porcí i oví; granges avícoles. Activitats derivades de l’agricultura i de la ramaderia. Hi ha petits obradors. Àrea comercial de Tàrrega.

El poble és al voltant de les restes de l’antic castell de Puigverd; església parroquial de Sant Pere.

El municipi comprèn, a més, el territori de les Quadres de Puigverd.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Puig-reig (Berguedà)

25 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 45,75 km2, 455 m alt, 4.086 hab (2017)

0berguedaSituat al sector més meridional de la comarca, al límit amb el Bages, el terme s’estén a banda i banda del Llobregat, és accidentat i en gran part cobert de bosc.

L’agricultura és de secà: conreus de tipus mediterranis (cereals, oliveres, vinya i ametllers). Ara bé, la principal font econòmica del municipi és la indústria, especialment la tèxtil; activitat desenvolupada des de mitjan segle XVII; compta amb diverses colònies industrials localitzades al llarg del Llobregat: can Marçal, can Ponç, colònia Vidal, l’Ametlla de Merola, etc. Altres indústries complementàries són l’alimentària, de la fusta i de construccions metàl·liques. Àrea comercial de Manresa.

El poble és al peu de les ruïnes de l’antic castell de Puig-reig, que esdevingué el centre de la comanda de Puig-reig, i on hi ha l’església parroquial de Sant Martí, romànica.

El municipi comprèn, a més, el veïnat del Grapal, les esglésies de Sant Marçal, Sant Andreu de can Pallot, el Carme de Periques, les ermites de Sant Miquel de la Cortada i de Sant Joan Degollaci, l’antiga quadra del Soler de Geumar, la masia de Madrona; hi havia hagut l’antic monestir de Sant Julià de Puig-reig.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Ràdio – Polifònica – Institut

Puiggròs (Garrigues)

4 Respostes

Municipi de les Garrigues (Catalunya): 9,90 km2, 334 m alt, 280 hab (2017)

0garriguesSituat a l’extrem nord de la comarca, al límit amb el Pla d’Urgell i prop del canal d’Urgell.

Conreus mediterranis de secà (ametllers i oliveres), però hi prepondera el regadiu (blat de moro, alfals, blat i arbres fruiters -pomeres, pereres i presseguers-) gràcies als regatges derivats del canal d’Urgell. Bestiar porcí estabulat. Avicultura. Indústria de productes metàl·lics. Àrea comercial de Lleida.

La vila, que estigué emmurallada, està situada al peu de les restes del castell de Puiggròs, bastit el segle XV, molt probablement sobre un d’anterior, i del qual resten alguns murs amb finestrals gòtics i portals adovellats; l’església parroquial és dedicada a Santa Maria (romànica refeta el segle XVIII), amb un robust campanar de torre quadrada.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques