Arxiu d'etiquetes: castells

Sales de Llierca (Garrotxa)

10 Respostes

Municipi de la Garrotxa (Catalunya): 35,82 km2, 260 m alt, 147 hab (2017)

0garrotxaSituat en un pla, a l’esquerra del riu Llierca, des de la serra de Gitarriu fins a la vall del Fluvià.

Modesta agricultura de secà (cereals i patates) i ramaderia (bestiar boví i oví). Explotació forestal. Àrea comercial d’Olot. La població es troba disseminada.

El poble és centrat per l’antiga església parroquial de Sant Martí (antigament dita de Cabissó), a la zona de contacte entre la plana i la muntanya, a la dreta de la riera de Borró. L’origen del lloc és l’antic castell de Sales, les impressionants ruïnes del qual s’aixequen a 1 km en posició estratègica, dalt d’un contrafort, centre de la baronia de Sales.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Sadernes, Entreperes i Montellà, el despoblat de Gitarriu i el castell Sespasa.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Saldes (Berguedà)

36 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 66,40 km2, 1.215 m alt, 275 hab (2017)

0berguedaSituat al peu del Pedraforca, prop del riu de Saldes, al nord-oest de la comarca. El territori és molt accidentat, amb el Pollegó Superior del Pedraforca (2.497 m alt) com a punt més elevat.

Es conrea una petita part de la superfície total (farratges, patates i cereals), la resta del territori es poblada sobretot per boscos de pins i, en menor quantitat, per faigs i avets. Important ramaderia; sobretot la producció lletera. Mines de carbó. Àrea comercial de Berga.

Al poble hi ha el castell de Saldes, restaurat en part, amb església romànica. Centre excursionista. Ruïnes de l’antic monestir de Sant Sebastià de Sull.

El terme també té com a agregats els pobles de Maçaners i l’Espà. el llogaret de Molers i el santuari de Gresolet.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Rupià (Baix Empordà)

8 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 5,29 km2, 66 m alt, 264 hab (2017)

0baix_empordaSituat al peu dels darrers contraforts nord-orientals del massís de les Gavarres, a la plana regada pel Ter i el Daró. La zona no conreada és ocupada per garriga i boscs de pins i alzines.

Els principals conreus són de secà: cereals, moresc i farratges. La ramaderia (bovina i porcina) hi té certa importància. Hi ha pedreres de roques basàltiques. Pertany a l’àrea comercial de la Bisbal d’Empordà.

El poble és a la dreta de la riera Nova, afluent del Daró; és d’aspecte medieval, amb restes de les muralles (declarat conjunt històrico-artístic); església parroquial de Sant Vicenç, gòtica-renaixentista (esmentada ja el 1139); el castell de Rupià és esmentat el 1268; la casa palau del bisbe de Girona, gòtica, estatja la casa del comú.

El municipi comprèn els veïnats de Sobrevila i del Candell i altres nuclis de població disseminada.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Rubió (Anoia)

14 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 48,00 km2, 629 m alt, 230 hab (2017)

0anoiaSituat al límit amb el Bages i accidentat pels escarpats relleus de la serra de Rubió, que arriba als 835 m alt al límit amb el terme d’Òdena. Drena el terme la riera de Rubió, afluent de l’Anoia dins el terme de Jorba. La major part del territori correspon a sector forestal, dividits entre els boscs de pins i alzines i els pasturatges.

Economia agrària, amb conreus localitzats als replans més suaus (cereals, farratges, patates, vinyes i oliveres). La ramaderia (bestiar porcí i de llana) i l’avicultura complementen l’economia. Àrea comercial d’Igualada. Població disseminada, en procés de descens constant.

El poble, antic cap del municipi, és centrat per l’església parroquial de Santa Maria, gòtica i fortificada, i les restes de l’antic castell de Rubió.

El municipi comprèn, a més, les antigues parròquies de Sant Pere d’Ardesa i de Sant Martí de Maçana i la caseria del Pla de Rubió, actual cap municipal.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola del Bosc

Rubí (Vallès Occidental)

25 Respostes

Municipi del Vallès Occidental (Catalunya): 32,30 km2, 123 m alt, 75.568 hab (2017)

0valles_occidentalSituat a la riba de la riera de Rubí, afluent del Llobregat, al sector més meridional de la comarca, al sud de Terrassa, al límit amb el Baix Llobregat.

L’agricultura, en altre temps important, fou desplaçada per l’activitat industrial arran de les riuades del 1962, que malmeteren els camps de conreu. Des d’aleshores ençà el principal recurs econòmic és la indústria, activitat lligada a un espectacular creixement demogràfic, que representa un increment del 445% en poc més de trenta anys (1960-91).

pobl_rubiLes instal·lacions industrials han aprofitat les terres que s’estenen a banda i banda de la riera; sobresurten les indústries dedicades a la metal·lúrgia, a l’electrònica, a la química i a la construcció. Els factors principals, tant del desenvolupament industrial com del creixement demogràfic, han estat la proximitat a la ciutat de Barcelona i les òptimes condicions de localització (s’ha beneficiat de la dinàmica generada al voltant de les àrees industrial de Terrassa i Sabadell) i de la xarxa viària existent. Àrea comercial de Barcelona.

Han sorgit també nombroses urbanitzacions destinades a segona residència.

La vila és a l’esquerra de la riera de Rubí, centrada per l’església parroquial de Sant Pere, romànica reformada; dalt d’un turó s’aixeca el casal que correspon a l’antic castell de Rubí (esmentat ja el 994); Museu de Rubí, amb troballes iberoromanes trobades dins el terme.

El municipi comprèn, també, els santuaris de Sant Genís de Rubí i de Sant Muç.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Unió Atlètica – Ràdio – Televisió – Esbart – Castellers

Rourell, el (Alt Camp)

6 Respostes

Municipi de l’Alt Camp (Catalunya): 2,32 km², 114 m alt, 369 hab (2017)

0alt_camp(o el Raurell)  Situat al límit amb el Tarragonès i a la dreta del Francolí, entre aquest riu i el Glorieta, poc abans de llur confluència, al sud-oest de la comarca. El territori, molt reduït, és pla i conreat gairebé íntegrament.

Més de les dues terceres parts són de regadiu (principalment avellaners, però també amb vinyes i oliveres), que aprofita bàsicament l’aigua del Francolí. Depèn de les àrees comercials de Tarragona i de Valls. Els efectes negatius de la crisi del sector de l’avellana es feren notar en el nombre d’habitants a partir del decenni del 1960.

El poble és centrat per l’església parroquial de Sant Pere, reedificada al segle XVII, i per l’antic casal dels barons de Vallgornera (anomenat el Castell). Al segle XII fou el centre templer de la comanda del Rourell.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Roses (Alt Empordà)

45 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 45,91 km2, 5 m alt, 19.216 hab (2017)

0alt_empordaSituat al sector nord del golf de Roses i accidentat per la serra de Rodes, que accidenta el sector més oriental del terme i dóna lloc a una costa alta i rocosa, on s’obren algunes cales, entre les quals sobresurt la de cala Montjoi.

La viticultura és el principal recurs agrícola, si bé ha anat perdent pes econòmic davant d’altres sectors. El port de Roses, que al segle XVIII s’utilitzà per al tràfic marítim, actualment és dedica exclusivament a port esportiu i a l’activitat pesquera, que representa el 14% del total de les captures dels ports del litoral català; compta amb una cooperativa de pescadors. L’activitat industrial es limita a petites empreses de salaó de peix (anxoves) i d’altres derivades de la construcció. Tanmateix la principal font d’ingressos del municipi prové del sector turístic i dels serveis derivats d’aquest Àrea comercial de Figueres.

pobl_rosesA l’estiu la població supera els 100.000 hab, que aprofiten l’extensa oferta d’hotels, apartament i les nombroses urbanitzacions del seu terme municipal..

La vila s’allargava des del recinte de l’antiga ciutadella de Roses (amb restes de l’antic monestir de Roses i de l’antiga ciutat grega de Rhode) fins als molls del port. Església parroquial de Santa Maria (segle XVIII), de base romànica.

El municipi comprèn, a més, l’antic castell de la Trinitat, l’antic monestir i actual urbanització de Santa Margarida de Vilanera, l’antic terme i urbanització de la Garriga i el veïnat i centre turístic de Montjoi.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Notícies – Biblioteca – Port Esportiu

Rodonyà (Alt Camp)

3 Respostes

Municipi de l’Alt Camp (Catalunya): 8,49 km2, 312 m alt, 498 hab (2017)

0alt_campSituat al límit amb el Baix Penedès, al peu del coll de Rubiola, a l’esquerra del Gaià i accidentat pels contraforts meridionals de la serra del Montmell.

Agricultura totalment de secà; el principal conreu és l’olivera, seguit dels de la vinya i els ametllers; els cereals i els garrofers han desaparegut pràcticament. Complementa l’economia l’avicultura i la indústria (mobiliari urbà, serveis i construcció); estiueig. Àrea comercial de Valls. El 1900 tenia 912 hab.

El poble és centrat per l’antic castell de Rodonyà (segle XIII), centre de la baronia de Rodonyà, i l’església parroquial de Sant Joan Degollat, neoclàssica del segle XVIII.

El municipi comprèn, a més, la urbanització de Santa Cristina.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola Les Comes

Roda de Berà (Tarragonès)

7 Respostes

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 16,50 km2, 57 m alt, 6.354 hab (2017)

0tarragonesSituat al litoral, en una platja llarga i arenosa, al límit amb el Baix Penedès, al nord-est de Tarragona. El sector septentrional és accidentat pels contraforts de la serra de Quadrell. La superfície inculta ocupa quasi la meitat del terme, i és ocupada per la garriga, pasturatge i bosc.

L’agricultura és predominantment de secà: sobresurt en primer lloc l’ametller, seguit d’oliveres, avellaners i garrofers. Cooperativa agrària. Amb tot, el sector turístic i dels serveis, concentrat al sector litoral del municipi, és la principal font d’ingressos. Àrea comercial de Tarragona. Augment demogràfic important des del 1960 (llavors, 583 h).

El poble és al peu del sector muntanyós, a uns 2 km. de la costa; església parroquial de Sant Bartomeu.

El municipi comprèn, a més, l’arc de Berà, monument històrico-artístic i mostra important de l’art romà a Catalunya, i la caseria i el santuari de Berà. Han estat identificats el castell de Roda i el de Berà.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Rocafort de Queralt (Conca de Barberà)

6 Respostes

Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 8,47 km2, 566 m alt, 241 hab (2017)

0concaSituat en un fondal al sud-oest del coll de Deogràcies, a la capçalera del riu Vallverd, afluent del Francolí. Més d’una tercera part del territori és inculte (matollar i bosc).

Agricultura de secà, amb predomini de cereals, vinya i ametllers; minsa agricultura de regadiu. Cooperatives agràries. Antic comerç especialitzat en safrà. Estiueig. Àrea comercial de Valls.

Màxim de població a l’any 1887 (llavors 813 h), i des d’aleshores s’ha anat reduint; molts emigraren, sobretot a Amèrica, arran del desastre de la fil·loxera.

El poble es troba entre el riu de Vallverd i el seu afluent la riera de Rocafort. L’església parroquial de Sant Salvador és barroca. El castell de Rocafort, que fou el centre de la baronia de Rocafort, no es conserva; modernament s’ha bastit un nou castell aprofitant les pedres del lloc enderrocat de Torlanda.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques