Arxiu d'etiquetes: castells

Torroella de Montgrí (Baix Empordà)

50 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 65,93 km2, 31 m alt, 11.516 hab (2017)

0baix_empordaSituat a la Costa Brava, en un terreny pla que fou dessecat a partir del segle XVIII (antic estany de Torroella), a la desembocadura del riu Ter, accidentat pel massís de Montgrí al nord. La costa és baixa i sorrenca al sector meridional (platja de Pals) i abrupta i escarpada al septentrional.

Alternen els conreus de cereals, vinya i olivera amb els conreus hortícoles i de fruiters, a més d’un petit sector, el mas Pla, dedicat al conreu de l’arròs. Predominen les explotacions agràries petites. Ramaderia porcina; aviram. Indústria derivada de l’agricultura, de la fusta i de la construcció. Gran activitat hotelera con a nucli turístic, sobretot a l’Estartit, que n’ha desplaçat la tradicional activitat pesquera. Àrea comercial de la Bisbal d’Empordà.

La vila és a l’esquerra del Ter; el nucli antic es formà al voltant de l’església parroquial de Sant Genís, gòtica (segle XV), amb façana del segle XVIII, i del castell o palau de Torroella, dit el Mirador; notables casals gòtics i renaixentistes i restes de la muralla medieval, amb una porta d’entrada. Fou centre de la baronia de Torroella.

El terme comprèn, a més, els pobles de Sobrestany, la caseria de la Bolleria, el santuari de Santa Caterina, l’antic monestir de Càrcer, els antics castells de Montgrí (començament del segle XIV), inacabat i de Rocamaura i el jaciment arqueològic de la Fonollera. Davant la costa, hi ha les illes Medes, conjunt natural protegit.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme

Torres de Segre (Segrià)

7 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 50,61 km2, 119 m alt, 2.225 hab (2017)

0segriaSituat al sud-oest de Lleida, en un terreny pla a banda i banda del Segre. Pantà d’Utxesa.

Agricultura amb predomini dels conreus de regadiu (fruiters, hortalisses i cereals) sobre els de secà (oliveres i cereals), gràcies a l’aprofitament de les aigües derivades del canal d’Aragó i Catalunya. Predominen les explotacions agràries d’extensió petita i mitjana. Ramaderia bovina, de llana i porcina; avicultura. Àrea comercial de Lleida.

La vila és a l’esquerra del Segre; hi ha encara restes de l’antic castell de Torres; l’església parroquial de l’Assumpció és un ampli edifici neoclàssic. El 1289 els templers hi establiren la comanda de Torres de Segre.

El municipi comprèn, a més, l’antic terme i actual santuari de Carassumada.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Torrent (Baix Empordà)

7 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 7,96 km2, 44 m alt, 161 hab (2017)

0baix_emporda(o Torrent d’Empordà)  Situat als darrers contraforts nord-orientals de les Gavarres fins a la vall de la riera de Torrent, tributària del Daró per la dreta, a ponent del massís de Begur. Hi ha boscs d’alzines sureres al sector muntanyós.

L’agricultura és localitza a la plana, a la vall del riu, al sector de llevant del terme; els principals conreus són els cereals, el blat de moro i la userda. La cria de bestiar i les activitats derivades de l’agricultura complementen l’economia. Àrea comercial de Palafrugell.

El poble és a la capçalera de la riera de Torrent; església parroquial de Sant Vicenç. Hi ha restes de l’antiga muralla. El lloc (castell de Torrent) fou adquirit el 1377 per Berenguer de Cruïlles.

El municipi comprèn, a més, el poble de Torrentí i la caseria del Pla.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Torregrossa (Pla d’Urgell)

16 Respostes

Municipi del Pla d’Urgell (Catalunya): 40,52 km2, 232 m alt, 2.192 hab (2017)

0pla_urgellSituat al sud de la comarca, al límit amb les Garrigues, a la zona regada pel canal d’Urgell, en un terreny pla.

L’economia es basa en l’agricultura; predominen els conreus de regadiu (regats amb aigües derivades del canal auxiliar d’Urgell) sobre el de secà; els conreus més estesos són els de cereals (blat i moresc), fruiters, patates, ametller i olivera. Predominen les explotacions agràries petites i mitjanes. Ramaderia de bestiar porcí, oví, boví i aviram. Petita indústria alimentària derivada de l’agricultura. Àrea comercial de Lleida.

El poble, d’origen islàmic, és troba al voltant d’una petita eminència amb les restes de l’antic castell de Torregrossa, al costat de l’església parroquial de l’Assumpció.

El municipi comprèn, a més, la caseria i l’antic terme de Margalef, els despoblats de Vilaplana, Vimpeli i Paradell.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Torredembarra (Tarragonès)

25 Respostes

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 8,71 km2, 15 m alt, 15.726 hab (2017)

0tarragonesSituat al litoral, on hi ha la platja de Torredembarra, d’arena fina, a l’esquerra del Gaià, en un terreny pla, pocs quilòmetres a l’est de Tarragona.

L’agricultura, molt important temps enrere, ha disminuït a causa de la forta urbanització del terme. La indústria s’hi troba molt diversificada; les principals són la tèxtil, la de la construcció, la sidero-metal·lúrgica i la química. El gran motor de l’economia local és, però, el turisme; hi ha gran nombre d’urbanitzacions, apartaments i establiments hotelers, tot al llarg de la costa. Aquest recurs econòmic ha fet que hi hagués un increment demogràfic des de principi del decenni del 1960. Àrea comercial de Tarragona.

La vila és a 1 km de la mar; castell de Torredembarra, renaixentista (principis del segle XVII), centre de la baronia de Torredembarra; església parroquial de Sant Pere.

El municipi comprèn, a més, la vil·la romana dels Munts i el poble i antic castell de Clarà.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme

Torrebesses (Segrià)

1 Resposta

Municipi del Segrià (Catalunya): 27,45 km2, 287 m alt, 290 hab (2017)

0segriaSituat en un terreny pla, a la vall mitjana de la riera de Juncosa (o vall Major), al sector lligat tradicionalment amb les Garrigues, al sud de Lleida. Una bona part del terme és improductiva.

Agricultura tota de secà: cereals, olivera i ametller. Complementa l’economia la ramaderia de llana, el bestiar porcí, boví i l’aviram. Hi ha una cooperativa agrícola, dos molins d’oli i indústria de maquinària. Àrea comercial de Lleida.

El poble és a la dreta de la vall Major. El nucli antic (la Vileta), que estigué fortificat, conserva el caràcter tradicional, amb la casa-castell d’Escaladei i l’església parroquial de la Transfiguració, romànica de transició, amb un notable retaule de pedra (segle XIV) d’escola lleidatana; també hi ha una sèrie de casals de pedra del segle XVI.

Fins al 1835 pertangué a la senyoria de la cartoixa d’Escaladei.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Torà (Solsonès)

42 Respostes

Municipi del Solsonès (Catalunya): 93,31 km2, 448 m alt, 1.223 hab (2017)

0solsones(o Torà de Riubregòs)  Situat a l’extrem nord-oriental de la comarca, al límit amb la Segarra i l’Anoia, a les ribes del Llobregós i del seu afluent, el riu de Llanera. El sector septentrional del terme és accidentat.

Agricultura amb predomini dels conreus de secà (cereals, vinya i oliveres) sobre els de regadiu (hortalisses, patates i alfals). Ramaderia de llana i porcina; granges d’aviram. Indústria tèxtil, alimentària (farineres) i fabricació de materials per a la construcció (mosaics i ciment). Pertany a l’àrea comercial de Manresa.

La vila s’assenta a l’esquerra de la riera de Llanera, poc abans de la confluència amb la de Llaners i el Llobregós, al peu de la serra de l’Aguda, al voltant de l’església parroquial de Sant Gil, gòtica, de la qual depèn el santuari i antiga parròquia de l’Aguda de Torà; conserva portals de l’antiga muralla i la plaça Major és voltada de porxos. Al segle XIV és esmentat el castell de Torà.

El 1968 es produí l’annexió de l’antic terme de Llanera de Solsonès. Fins el 21 de març de 2023 pertanyia a la comarca de la Segarra.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Tona (Osona)

18 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 16,54 km2, 596 m alt, 8.114 hab (2017)

0osonaSituat a l’extrem sud de la plana de Vic.

L’agricultura és totalment de secà i es basa en el conreu de cereals (blat, principalment), patates i farratges; hi predomina la petita explotació agrària. Ramaderia. Important activitat industrial basada en la indústria sidero-metal·lúrgica, la fabricació de mobles, la producció de materials per a la construcció (bòbiles), la tèxtil i l’alimentària (embotits). Centre balneari (aigües minerals clorurades sòdiques, sulfuroses i bromo iodurades lítiques) i d’estiueig. Àrea comercial de Vic. Població en ascens.

El poble es troba a la dreta de la riera de Tona, sota el puig del Castell (691 m alt), on s’aixequen les restes del castell de Tona i l’antiga església parroquial de Sant Andreu, romànica; l’actual és l’església de Santa Maria del Barri, del segle XIX (antic santuari de Lurda).

El municipi comprèn, a més, l’enclavament de Mont-rodon, així com diverses masies i torres d’interès.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Tivissa (Ribera d’Ebre)

55 Respostes

Municipi de la Ribera d’Ebre (Catalunya): 209,43 km2, 309 m alt, 1.677 hab (2017)

0ribera_ebreSituat a la riba esquerra de l’Ebre, comprèn el sector sud-oriental de la comarca, al límit amb el Priorat, el Baix Camp i el Baix Ebre, i accidentat per la serra de Llaberia i la serra de Tivissa. Travessen el terme diversos barrancs, alguns dels quals són tributaris de l’Ebre i d’altres van directament al mar. La vegetació natural (boscos d’alzines i extenses àrees de matolls) ocupa dos terços del terme municipal.

L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura, amb predomini del secà sobre el regadiu, el qual és possible gràcies a l’aprofitament d’aigües derivades de l’Ebre, i d’altres procedents de fonts; els conreus més estesos són els de cereals, oliveres, vinya i fruiters de secà (garrofers i ametllers) i, als sectors regats, els d’hortalisses i fruiters. Ramaderia ovina, bovina i d’aviram. Petita indústria derivada de l’agricultura, de la fusta i de materials per a la construcció.

La vila és al peu dels vessants septentrionals de la serra de Tivissa; església parroquial de Sant Jaume, de base gòtica (segle XV, refeta en algunes parts els segles XVII i XVIII). Té el seu origen en el castell de Tivissa.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Llaberia, la Serra d’Almos i Darmós, l’antic castell i ermita de Sant Blai i l’antic lloc i castell de Banyoles (on hi ha el poblat ibèric del Castellet de Banyoles).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme

Tiurana (Noguera)

5 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 15,86 km2, 387 m alt, 76 hab (2017)

0nogueraSituat al límit amb l’Alt Urgell. El 1999, la construcció del pantà de Rialb obligà al desallotjament del cap municipal; es bastí un poble nou al marge esquerre del Segre, vora el pantà.

L’agricultura de secà alterna amb la de regadiu, la qual aprofita aigües derivades del riu; els conreus més estesos són els cereals, la vinya i les oliveres. Ramaderia de bestiar boví i granges d’aviram. Activitats derivades de l’agricultura. Àrea comercial de Ponts.

La vila és a l’esquerra del Segre; l’església parroquial és dedicada a sant Pere i conserva un portal d’entrada. L’antic castell de Tiurana és esmentat al segle XIII.

El municipi comprèn, a més, el poble de Miralpeix, la quadra de la Cluella i el santuari de Solers.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques