Territori desert, proper a la costa, a l’extrem septentrional de l’antic terme general de Tortosa, al sud del coll de Balaguer.
Vora el mar, a la cala de Sant Jordi, hi ha les restes de l’antic castell de Sant Jordi d’Alfama, nucli de l’orde militar de Sant Jordi d’Alfama.
(ant: Alcorràs) Un dels tres antics castells de la vila, situat darrera la Suda, el castell principal.
El 1102 fou donat pel comte d’Urgell Ermengol V al bisbe d’Urgell.
Antic municipi (797 m alt), agregat el segle XIX a l’actual, S’estén a l’esquerra del Gaià, entre el Montmell i el monestir de Santes Creus.
El nucli primitiu és anomenat l’Albà Vell (o de Dalt); centrat pel castell i l’antiga església parroquial de Santa Maria d’Albà (actualment enrunats), està aturonat i presideix el conjunt de veïnats que formaven el terme: Cal Canonjo, Masbarrat, la Caseta, el Corral Rubió i les Destres, els quals arrengleren llurs cases al llarg de la carretera que els relliga amb Aiguamúrcia.
La parròquia, avui sufragània, fou traslladada a Cal Canonjo; per això aquest agrupament és conegut amb el nom de l’Albà Nou (o de Baix).
(Vallès Oriental, segle XIII – segle XVIII)
Antiga demarcació que comprenia els termes d’Aiguafreda, Valldaneu, Bertí, el Brull, la Móra i Tagamanent, centrada a l’antic castell d’Aiguafreda, conegut amb el nom de castell de Cruïlles i situat entre l’actual poble d’Aiguafreda i l’antiga parròquia de Sant Martí d’Aiguafreda.
La senyoria passà dels Aiguafreda als Vilaragut (segle XIII), als Basella (segle XIV), als Cruïlles (segle XV), als Aimeric (segle XVII) i als Pignatelli (segle XVIII).
(Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà)
(ant: Santa Maria d’Aguiló) Poble, situat vora el cim (811 m alt) de la serra d’Aguiló, carena que separa les aigües del Gaià de les de la riera de Clariana (afluent de l’Anoia), al costat de les runes de l’antic castell d’Aguiló.
Al punt d’unió de les serres de Santa Fe i d’Aguiló, entre aquest poble i el de Santa Fe de Montfred, es troba el coll d’Aguiló, prop del qual es troben la carretera de Sant Guim de l’Estació a Santa Coloma de Queralt amb la de Montblanc a Igualada.
Era un antic municipi, suprimit a la segona meitat del segle XIX, que comprenia els pobles d’Aguiló, les Roques d’Aguiló, la Pobla de Carivenys i Almenara.
(la Vansa i Fórnols, Alt Urgell)
(ort ant: Adrahent) Poble de l’antic municipi de Fórnols de Cadí. El més alt de la vall de la Vansa, emplaçat a la capçalera del riu de Bona, sota el cap de la Fesa, el cim més occidental del Cadí. Entre 1900 i 1960 perdé el 60% de la població.
L’església parroquial de Sant Martí és esmentada el 819, en la consagració de la catedral d’Urgell; al seu terme hi ha l’ermita de Sant Salvador d’Adraén.
El castell d’Adraén era cap d’una batllia del vescomtat de Castellbó, dins el quarter de Castellciutat.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Poble. Aturonat a l’extrem sud de la vall de Viu, sota el tossal de la Reclusa d’Adons, un dels cims de la serra de Sant Gervàs.
Havia estat cap de municipi, agregat després al de Viu de Llevata, que comprenia, igual que la seva parròquia (Sant Vicenç), Abella d’Adons i la Beguda d’Adons. El castell d’Adons és citat ja el 961.
Municipi de les Garrigues (Catalunya): 18,88 km2, 665 m alt, 180 hab (2017)
Situat a la capçalera del riu de Set, que forma el límit occidental del terme, accidentat pels vessants septentrionals de la serra la Llena, al sud-est de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà. Una gran part del territori és ocupada per boscs de pins i abundant vegetació.
Agricultura de secà: cereals (blat i ordi), ametllers, vinya i oliveres. Minsa ramaderia porcina; aviram. Àrea comercial de Lleida.
El poble és aturonat al voltant de les escasses restes de l’antic castell del Vilosell, esmentat ja el 1067; l’església parroquial de Santa Maria té la façana barroca.
Dins el terme hi ha els santuaris de Sant Miquel de la Tosca i del Crucifici.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Municipi de la Selva (Catalunya): 32,59 km2, 122 m alt, 3.138 hab (2017)
Situat a banda i banda de l’Onyar. El bosc de pins i alzines sureres mb claps de roures i la garriga ocupen bona part del terme.
Els conreus més estesos són els de cereals, patates, farratge i fruiters (pomeres). Ramaderia bovina i porcina; avicultura. Indústria d’alimentació i dels pinsos. Àrea comercial de Girona.
El poble és a la dreta de l’Onyar, centrat per l’església parroquial de Sant Esteve, esmentada ja el 1064. Des del segle XIII és coneix el castell de Vilobí, que pertangué a diversos senyors.
El municipi comprèn, a més, els pobles de Salitja, amb el santuari de les Fonts, i Sant Dalmai. Al sector del nord-est del terme hom ha instal·lat l’aeroport Girona-Costa Brava.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Municipi del Maresme (Catalunya): 8,86 km2, 142 m alt, 8.961 hab (2017)
(o Sant Genís de Vilassar) Accidentat per la serra de Sant Mateu, als vessants de la Serralada Litoral.
Agricultura de secà (cereals, vinya i oliveres), amb clar predomini de les explotacions agràries petites i de regadiu (hortalisses, flors i patates). Important indústria (tèxtil, del metall, química, de la fusta, etc). Estiueig. Àrea comercial de Mataró.
La vila és al peu del sector muntanyós, presidit per la massa del castell de Vilassar, gòtic, restaurat modernament, declarat monument històrico-artístic el 1931, fou centre de la baronia de Vilassar; l’església parroquial de Sant Genís, obra gòtica tardana (1511), fou destruïda el 1936, ha estat en part reconstruïda; interessant Museu de Malacologia (1967) i Museu Arqueològic Municipal (1961). Recinte megalític de can Boquet.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Dades dels Països Catalans 