(Lleida, 25 març 1942 – )
(IEI) Institució creada per la diputació provincial i adscrita al CSIC. Promou la cultura i la investigació sobre temes lleidatans.
Gestiona un museu d’arqueologia i un arxiu bibliogràfic de caire local.
El 1967 fou creada la càtedra de cultura catalana Samuel Gili i Gaya. Des del 1943 edita la revista “Ilerda”.
Enllaç web: Institut d’Estudis Ilerdencs
(Catalunya, 1975 – )
Arxiu de l’entitat. Integrat per diferents fonts documentals personals i institucionals, el més voluminós dels quals és el de l’Institut d’Estudis Catalans.
A més de la documentació pròpia, disposa de documentació externa, de gran importància i poc coneguda. Es tracta d’arxius privats donats a l’Institut pels seus titulars o pels seus descendents, entre els quals destaquen els següents: Arxiu Esteve Terradas i Illa, Arxiu Lluís Nicolau i d’Olwer, Arxiu Ferran Soldevila i Zubiburu, Arxiu Josep Batista i Roca, Arxiu Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, Arxiu Josep de Calassanç Serra i Ràfols i Arxiu Mercè Rodoreda i Gurgui.
Enllaç web: Arxiu de l’Institut d’Estudis Catalans
(Catalunya, 1980 – )
(ISC) Institució adscrita a la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat.
Dedicat a la recerca sociolingüística, a assessorar el Departament de Cultura, a mantenir una biblioteca especialitzada i a coordinar-se amb altres institucions semblants.
Disposa, des del 1982, d’una comissió assessora d’experts.
(Barcelona, 1909 – 1939)
Institució de caràcter privat. Fundada per Francesca Bonnemaison de Verdaguer.
Perseguia, per damunt de tot, la formació de la dona per a l’educació dels seus fills i la integració parcial en el procés productiu.
Institució ideològicament conservadora, oferia a les alumnes unes classes de cultura general i d’activitats domèstiques.
L’Institut atorgava borses de treball; es calcula que entre el 1920 i el 1933 oferí una mitjana de 1.500 borses anuals.
Després de la guerra civil el local passà a la Diputació.
(Catalunya, 1983 – 1993)
Organisme de la Generalitat. Dins el servei de Biblioteques i del Patrimoni Bibliogràfic que depèn de la direcció general del Patrimoni Escrit i Documental del Departament de Cultura.
Les seves funcions eren bàsicament normatives (traducció de les ISBD, thesaurus, etc). Era un centre catalogador de la producció bibliogràfica de Catalunya i preparà la Bibliografia Nacional de Monografies i de Publicacions Periòdiques, obra que el 1994 fou traspassada a la Biblioteca de Catalunya.
(Barcelona, 1941 – )
Institució particular. Fundada per Teresa Amatller, radicada a la casa Amatller, de Puig i Cadafalch.
Dedicada a la recopilació de material fotogràfic i bibliogràfic sobre art hispànic, així com també, una col·lecció de vidres -els més antics d’època romana- i un altre de pintures romàniques i gòtiques.
Fou dirigit, des del començament, per Josep Gudiol i Ricart i per Santiago Alcolea i Blanch des de 1984.
Enllaç: Institut Amatller
(Barcelona, 1924 – )
Entitat. Aplega els afeccionats a l’estudi i al col·leccionisme filatèlic i numismàtic. Disposa d’una biblioteca especialitzada.
Els anys 1952 i 1963 organitzà dues grans exposicions de moneda catalana.
L’any 1971 inicià la publicació d’“Acta Numismàtica”, que fou cedida en crear-se la Societat Catalana d’Estudis Numismàtics, el 1979.
Enllaç web: Cercle Filatèlic i Numismàtic de Barcelona
(Catalunya, 1981/82 – )
Adaptació autoritzada de l’UKMARC, format bibliogràfic britànic, desenvolupada per l’Institut Català de Bibliografia, que l’empra en la redacció de la Bibliografia Nacional de Catalunya i en la catalogació automatitzada de gran part de les biblioteques catalanes.
(Catalunya, 1996 – )
(CCUC) Base de dades multidisciplinària. Conté més d’un milió de notícies bibliogràfiques dels documents que integren les biblioteques de les entitats que composen el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya.
Es format per la Biblioteca de Catalunya i les biblioteques de les universitats públiques catalanes.
La seva consulta remota facilita el coneixement i el préstec dels fons inclosos i possibilita l’estalvi de recursos en catalogació per mitjà de la còpia de registres.
(Catalunya, 1915 – )
Xarxa de biblioteques. Creades per iniciativa de la Mancomunitat de Catalunya, sota la direcció de Jordi Rubió i Balaguer, i que daten, les més antigues, de l’any 1918 (Valls).
En dissoldre’s la Mancomunitat (1925), la seva tasca fou continuada per la Diputació Provincial de Barcelona fins que, el 1931, la Generalitat de Catalunya elaborà un pla per a la creació de biblioteques a totes les poblacions de Catalunya de més de 6.000 habitants (amb biblioteques filials i lots circulants), i als barris de Barcelona, una a cada districte, que no es pogué complir per culpa de la guerra civil (el 1932 n’hi havia només 26).
El 1940, el servei tornà a dependre de la Diputació Provincial. El Servicio Nacional de Lectura, en conveni amb les diputacions de Girona, Lleida i Tarragona, mantenia unes 90 biblioteques, traspassades a la Generalitat l’any 1979.
Des del 1982 la central de Biblioteques Populars, que depenia de la Biblioteca de Catalunya, constitueix un servei autònom. D’altra banda, hi ha diverses caixes d’estalvis que han creat biblioteques populars.
Dades dels Països Catalans 