(Baena, Andalusia, 1582 – Madrid, 1642)
Duc de Sessa i de Somma, baró de Bellpuig, comanador de Sant Jaume.
Es mantingué fidel a Felip IV durant la Guerra dels Segadors (1640).
Fou germà seu Gonçal de Cardona-Fernández de Córdoba i Fernández de Córdoba (Cabra, Andalusia, 1585 – Montalbà, Aragó, 1635) Primer príncep de Maratea.
(Catalunya, segle XV – 1495)
Filla de Ponç de Perellós i van Steenhoont. Aportà les baronies de l’Albi i Cervià a la descendència del seu primer marit Hug III de Cardona-Anglesola, baró de Bellpuig.
(Madrid, 1626 – 1688)
Comte de Palamós. baró de Bellpuig, duc de Somma, de Sessa i de Baena i gran almirall de Nàpols.
Fou lloctinent general de Catalunya (1669-73), durant el seu govern hom inicià la construcció del baluard del portal de l’Àngel. Adoptà una actitud contemporitzadora en els petits conflictes sorgits a causa dels privilegis de la ciutat.
(Catalunya, 1401 – 1460)
Baró de Bellpuig. Fill i successor d’Hug de Cardona-Anglesola i de Luna i de Francesca de Pinós.
Es casà amb Caterina de Centelles i foren pares d’Antoni, d’Hug i d’Elionor de Cardona-Anglesola i de Centelles.
Fou un actiu polític que participà assíduament en les corts del 1430 al 1448.
(Catalunya, segle XIV – 1410)
Baró de Bellpuig (Hug II d’Anglesola). Fill d’Hug II de Cardona, del qual heretà les baronies de Bellpuig d’Urgell (o d’Anglesola), Linyola i Utxafava i les senyories de Maldà, Maldanell i Golmés, al pla d’Urgell.
Fou conseller i camarlenc del rei Martí I l’Humà (1397) i, el 1398, un dels capitans de l’expedició naval contra Tedelís.
Fou el pare de Ramon I de Cardona-Anglesola i de Pinós.
Guillem d’Anglesola (Catalunya, segle XI – segle XII) Senyor de Bellpuig. Es distingí a la defensa del comtat de Barcelona en 1114, contra la gran invasió dels sarraïns de Saragossa, que serien derrotats completament. En aquella ocasió Ramon Berenguer III es trobava en expedició a Mallorca, i Guillem d’Anglesola havia restat com un dels lloctinents responsables. Era pare de Berenguer Arnau, un dels conqueridors de Lleida, i de Ramon, el fundador del monestir de Vallbona.
Guillem d’Anglesola (Catalunya, segle XII) Noble. Serví Alfons I el Cast. Figurà a vegades al seguici i consell del monarca. Col·laborà a la seva obra repobladora. Fou un dels signants de la carta de població de Vilagrassa, en 1185.
Guillem d’Anglesola (Catalunya, segle XIII) Baró de Bellpuig. Fill de Guillem II d’Anglesola. Continuà la línia de Bellpuig.
Guillem d’Anglesola (Catalunya, segle XIII) Noble. Fou testimoni del testament del comte Ermengol VIII d’Urgell. Formà al bàndol dels Cardona contra el dels Montcada, a les lluites civils desfermades durant la minoritat de Jaume I el Conqueridor. Pel setembre de 1226, fou membre de la comissió reial que preparà la pau definitiva entre les altres bandositats, signada a Alcalà (1227). En 1229 fou un dels signants de les esposalles entre Aurembiaix d’Urgell i Pere I d’Urgell, i assistí al seu casament, celebrat poc després a Valls.
Guillem d’Anglesola (Catalunya, segle XIII) Noble. Devia ser molt jove encara quan, amb el seu pare, es relacionà amb els bàndols de Cardona i del comte Nunyo Sanç I. Pels convenis de 1226 ell fou un dels ostatges donats en garantia per la facció de Cardona. Per aquesta raó d’acceptar la darrera decisió d’heretatge anunciada pel monarca. En 1258 ajudà Jaume I el Conqueridor a la campanya que aquest hagué d’emprendre a València per reprimir la revolta del capitost sarraí al-Azraq.
Guillem d’Anglesola (Catalunya, segle XIV) Noble. Serví Pere III el Cerimoniós. Figurà a vegades al seu seguici durant el darrer terç del regnat d’aquest monarca.
(Palma de Mallorca, 7 agost 1782 – Peralada, Alt Empordà, 7 juny 1825)
Marquès de Bellpuig i, pel seu matrimoni amb Joana de Boixadors i de Cotonet (1801), marquès d’Anglesola, comte de Peralada i de Savallà i vescomte de Rocabertí. Era fill de Francesc Xavier Dameto i Despuig.
Fou gentilhome de cambra de Ferran VII de Borbó. Lluità en la Guerra del Francès i fou ambaixador prop de Lluís XVIII de França (1814). Fou cavaller de l’orde del Toisó d’Or (1817).
Es cognomenà, després de casat, de Rocabertí-Dameto i Crespí de Valldaura.
Fou el pare de Josep Dameto i de Rocabertí (Palma de Mallorca, 1810 – 1864) Poeta. Es doctorà a Roma en teologia. Escriví composicions poètiques en italià, castellà i català (un poema sobre les Germanies) i un llibret d’òpera italiana.
(Catalunya, vers 1430 – 1463)
(dit també Hug III d’Anglesola) Senyor de la baronia de Bellpuig. Fill de Ramon I de Cardona-Anglesola i de Pinós. Succeí el seu pare vers el 1460.
En esclatar la guerra civil del 1462, seguí el partit contrari a Joan II el Sense Fe, al costat del qual lluitaven els seus parents de la branca comtal. Fou capturat, amb el seu germà Guillem, a la desfeta de Rubinat (1462). Tots dos foren executats, per ordre de Joan II i sense procés, uns quants mesos després (1463).
La baronia de Bellpuig, confiscada pel sobirà, fou donada al germà més jove, Antoni. Després de la guerra, la vídua, Elfa de Perellós, pladejà, sense resultat positiu, pels drets dels seus fills Hug i Acard.
(Catalunya, vers 1450 – 1473)
Senyor de la baronia de Bellpuig. Tercer fill de Ramon de Cardona-Anglesola i de Pinós i de Caterina de Centelles.
La seva poca edat en esclatar la guerra civil catalana (1462) li estalvià de participar en la revolta dels seus germans grans Hug i Guillem contra Joan II el Sense Fe. Morts aquests darrers (1463), la branca comtal del llinatge reeixí a conservar la baronia de Bellpuig, confiscada al germà gran, per a aquest infant, que més tard es casà amb Castellana de Requesens (1466).
Mort molt jove, la seva vídua, ajudada pel clan reialista dels Cardona–Requesens, reeixí a conservar Bellpuig per als seus descendents, contra els drets de la vídua d’Hug i els seus fills.
(Catalunya, segle XIII – vers 1333)
Senyor de la baronia de Bellpuig. Succeí el seu pare Guillem III el 1296.
Servidor de Jaume II el Just, comandà l’avantguarda catalana en la decisiva batalla de Lucocisterna (Sardenya, 1324). Fou conseller d’Alfons III el Benigne.
Es casà amb Beatriu, filla d’Arnau Roger II de Pallars, que probablement li portà en dot el vescomtat de Vilamur.
Dades dels Països Catalans 