Arxiu d'etiquetes: Barcelona

Museu d’Història de Catalunya

3 Respostes

(Barcelona, 29 febrer 1996 – )

(MHC)  Museu creat per la Generalitat. Instal·lat a l’edifici del Palau de Mar construït per Elies Rogent (1901). Presenta un ampli recorregut per la història catalana, ordenada en nou seccions: del neolític a la dominació islàmica, la formació de Catalunya com a nació (segles IX-XIII), l’expansió mediterrània (1213-1516), Catalunya com a perifèria de l’Imperi dels Àustries (1516-1714), el redreç del segle XVIII, la industrialització (segle XIX), el segle XX fins els anys 30, del franquisme a 1980 i perspectives de futur.

Concebut com un museu interactiu i de vocació pedagògica, organitza també exposicions temporals i té una biblioteca i una mediateca de temes històrics.

Enllaç web: Museu d’Història de Catalunya

Museu de la Música de Barcelona

6 Respostes

(Barcelona, 29 maig 1946 – )

Museu dedicat a la conservació i l’estudi dels instruments musicals. Instal·lat a la casa Quadras, recull el fons de l’antic Museu Municipal de Música de Barcelona. Té l’origen en un projecte del 1921, posteriorment modificat (1935), per a formar un Museu Albéniz. Després de la guerra civil, per iniciativa del seu director J. Ricart i Matas, fou instal·lat als locals de l’Escola Municipal de Música de Barcelona.

Hom hi aplegà diverses col·leccions, especialment la de Joaquim Folch i Torres i de la seva muller, de 198 instruments antics, una valuosa col·lecció de guitarres i un gran nombre d’instruments populars i cultes antics.

El 1980 el seu fons passà a la casa Quadras (adquirida per l’ajuntament de Barcelona el 1973), on el museu prengué el nom actual. D’aleshores ençà el fons s’ha incrementat considerablement (més de mil instruments exposats). Disposa, a més, d’una col·lecció d’instruments mecànics i aparells d’enregistrament i reproducció del so, així com documents històrics de compositors catalans i una biblioteca especialitzada en instruments musicals.

L’any 2001 tancà les portes de l’antiga seu, a l’avinguda Diagonal, i es traslladà temporalment a unes dependències de la Zona Franca, tot preparant els treballs de resituació i nou muntatge museogràfic al complex de l’Auditori de Barcelona.

El 2007 obrí les portes en el seu nou emplaçament, on les sales de l’exposició permanent se situen al voltant de la lluerna central. Exposa una mostra de 500 instruments musicals, dels més de 1 600 que formen la col·lecció del museu, i es completa amb materials audiovisuals i didàctics.

S’estructura en àmbits temàtics en què presenta els elements del llenguatge musical i un recorregut per la història de la música en la cultura occidental, les músiques del món i les d’avui.

L’arxiu històric del museu forma part de l’Espai de Documentació i Recerca, i conserva documents d’arxius particulars i documentació biogràfica i epistolar diversa.

Enllaç web: Museu de la Música

Museu de Ciències Naturals

5 Respostes

(Barcelona, 2000 – )

Institució científica i pública, constituïda a partir de la unió en un sol organisme de les col·leccions del Museu de Geologia de Barcelona i del Museu de Zoologia de Barcelona.

L’any 2008 tingué lloc una nova reestructuració organitzativa impulsada per l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona amb la integració del Jardí Botànic de Montjuïc i l’establiment d’una relació estable de treball amb l’Institut Botànic, en l’àrea de programes públics i administració.

Al març de 2011, amb el nom de Museu Blau fou inaugurada una quarta seu a la zona del Fòrum de les cultures de Barcelona amb instal·lacions destinades principalment a programes públics i als espais audiovisuals i les tècniques museístiques més modernes (exposicions, tallers, conferències, mediateca, etc.).

El Museu s’ocupa de preservar, estudiar i donar a conèixer la diversitat natural de Catalunya i del seu entorn proper, i conserva les col·leccions històriques de petrologia, mineralogia, paleontologia, invertebrats artròpodes i no-artròpodes, vertebrats i un dels herbaris més grans de Catalunya. Publica diverses revistes científiques i de divulgació.

Enllaç web: Museu de Ciències Naturals

Museu d’Art Contemporani de Barcelona

16 Respostes

(Barcelona, 28 novembre 1995 – )

(MACBA)  Museu fundat per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació MAC, constituïda el 1987, els quals constituïren el 1988 el Consorci del Museu. Fou inaugurat el 1995 amb fons d’art contemporani d’aquestes institucions.

L’edifici, basat en un projecte de Richard Meier i situat a la Rambla de Santa Mònica, es caracteritza per l’amplitud i la lluminositat. Se centra en l’art europeu posterior a la dècada del 1950, amb especial relleu en l’art català i en les tendències que han incidit més en l’art català.

Són també de notable interès les exposicions temporals que s’hi organitzen.

Enllaç web: Museu d’Art Ccontemporani de Barcelona

Metrònom, sala

1 Resposta

(Barcelona, 1980 – )

Fundació, creada per Isabel de Pedro i Rafael Tous. Espai obert a tot tipus d’activitats culturals relacionades amb les últimes tendències artístiques. Durant la seva primera etapa, fins al 1983, ocupà un local al Carrer Berlinès, i l’any següent es traslladà al Born.

Com a fundació privada d’art contemporani disposa d’una important col·lecció d’art conceptual català, recopilada durant els anys 1970 i 1980, amb obres d’artistes catalans. També dóna suport a la creació contemporània per mitjà d’un programa d’exposicions, producció de projectes artístics, conferències i lectures teòriques, dansa i les setmanes de música contemporània on intervenen els compositors i intèrprets més importants del moment.

L’any 1982 l’Associació Catalana de Crítics d’Art li atorgà el premi a la millor programació d’exposicions de la temporada. Té també un centre de documentació d’art actual que inclou una col·lecció de llibres originals de diversos artistes.

La sala estigué tancada al públic del 1990 al 1995. Des del 1995 rep el suport d’institucions públiques com l’ajuntament de Barcelona, la Generalitat, el Ministeri de Cultura i la Fundació Vila Casas.

El 2001 es creà Metrònom Lab, amb tres espais: un per a donar suport a l’experimentació i producció per a les creacions d’artistes residents; un segon per a ajudar en la creació de nous camps de comunicació en vídeo, i un tercer per al disseny tècnic de so.

MercaBarna

Deixa un comentari

(Barcelona, 1967 – )

Empresa (Mercat Central d’Abasts de Barcelona SA). Constituïda per a la creació d’un mercat central polivalent a la ciutat, amb la participació de l’ajuntament, Mercasa, Vegé-Barcelona SA i altres empreses privades. És filial de l’empresa estatal Mercasa.

El 1971 fou inaugurat a la Zona Franca el mercat de fruites i verdures (que substituí l’antic Born). Els seus inicis han estat marcats per fortes polèmiques de tipus sanitari (inundacions del 1971 i plagues de mosquits i rates) i econòmic (preus de les concessions).

Enllaç web: Mercabarna

Llotja de Barcelona

33 Respostes

(Barcelona, segle XIV)

Edifici neoclàssic d’interior gòtic, destinat inicialment a llotja de contractació dels mercaders barcelonins. Insuficients dos edificis anteriors —que hom ha distingit amb els termes d’antiga i antiquíssima—, Pere III el Cerimoniós autoritzà la continuació de l’actual el 1380.

La gran sala gòtica, obra de Pere Arvei, fou acabada el 1392; té tres naus separades per dues sèries de tres grans arcs de mig punt, sostinguts per quatre columnes polilobulades.

llotja2El 1708 s’hi celebraren les primeres representacions d’òpera conegudes de Barcelona. Molt malmesa durant el setge de Barcelona del 1714, esdevingué més tard caserna, fins que, retornada a la ciutat (1767), fou reconstruïda en estil neoclàssic per Joan Soler i Faneca, des del 1772, conservant la gran sala gòtica, però no la Sala dels Cònsols, també gòtica, emmascarada per Soler i redescoberta el 1971.

Hom hi celebrà un gran nombre de balls de disfresses, els anys 1772-1808. Seu de la Junta de Comerç -després, de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació-, acollí l’Escola de Belles Arts de Barcelona -motiu pel qual ha estat anomenada popularment Escola de Llotja– i acull encara l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, amb les seves col·leccions artístiques. A la sala gòtica tingueren lloc, des del segle XIX fins al 1994, les sessions de la borsa de la ciutat.

Liceu, Gran Teatre del

164 Respostes

(Barcelona, 1844 – )

Sala d’espectacles. Situat a la Rambla, creat per la societat cultural Liceu Filharmònico-Dramàtic Barcelonès, amb aportacions de la burgesia barcelonina, que constituí una societat de propietaris amb dret a l’ús de les millors llotges i butaques.

Sobre els terrenys de l’antic convent de trinitaris i construït segons projecte de J.O. Mestres i M. Garriga i Roca, fou inaugurat el 1847, amb una capacitat de més de 3.000 espectadors, cinc pisos i platea, i una luxosa decoració pròpia dels grans teatres d’òpera europeus.

La primera òpera representada fou Ana Bolena de Donizetti. Rivalitzà amb l’antic Teatre de la Santa Creu -aleshores anomenat Teatre Principal- i els respectius partidaris eren coneguts per liceistes i cruzados. Incorporà el drama romàntic italià i també la grand opéra francesa i l’òpera alemanya. El 1861 sofrí un incendi devastador, però fou reconstruït en un any.

liceu2La funció social que en fou característica, com a lloc de reunió de l’emergent burgesia industrial i financera, el posà en el punt de mira dels grups anarquistes i sofrí un greu atemptat el 1893 (bomba del Liceu), amb un balanç de vint morts.

Wagner hi arribà els darrers anys del segle XIX. Al segle XX incorporà -amb el repertori tradicional, sempre estimat pels afeccionats, i l’òpera russa- els grans compositors contemporanis. Hi han passat les millors veus de tots els temps i les temporades de ballet hi han assolit també un gran prestigi.

El darrer empresari delegat pels propietaris fou J.A. Pàmias, però les dificultats de finançament portaren a crear el Consorci del Gran Teatre del Liceu (1980), amb suport autonòmic i local, que preparà un pla de reforma i millora de les infraestructures.

Un terrible incendi (1994) destruí de nou el teatre, el qual fou reconstruït sota plans d’I. Solà-Morales.

Enllaç web: Gran Teatre del Liceu

Jocs Paralímpics de Barcelona

3 Respostes

(Barcelona, 3 setembre 1992 – 14 setembre 1992)

IX Jocs paralímpics. Hi participaren 4.000 esportistes d’alt nivell, amb diversos graus de discapacitats físiques o sensorials, en representació de 82 països. Foren organitzats pel Comitè Organitzador Olímpic Barcelona ’92 i tingueren un pressupost de 9.000 milions de ptes, amb una gran col·laboració per part de l’ONCE, que hi aportà 4.000 milions. La seva mascota, Petra, fou creada per Xavier Mariscal, i el logotip fou dissenyat per Josep Maria Trias.

La Vila Olímpica s’adaptà per als discapacitats, eliminant-ne les possible barreres arquitectòniques. Tingueren una gran acceptació popular, hi col·laboraren 7.000 voluntaris i hi foren acreditats 900 periodistes i 29 cadenes de televisió. Els quinze esports oficials foren: atletisme, basquetbol, boxa, esgrima, ciclisme, futbol-7, golbol, halterofília, judo, natació, tennis, tennis de taula, tir amb arc, tir olímpic i voleibol. Les categories dels participants eren establertes per una qualificació mèdica, amb relació al tipus i el grau de discapacitat que patien.

Quant a la classificació final, l’encapçala l’equip dels Estats Units d’Amèrica, amb 176 medalles, en segons posició quedà Alemanya amb 169 medalles, i el tercer lloc fou per a la Gran Bretanya amb 126 medalles; l’equip espanyol aconseguí la cinquena posició, amb 106 medalles, i els millors esportistes dels Països Catalans foren els nedadors Jesús Iglésias (de Barcelona, amb una medalla d’or, dues d’argent i tres de bronze) i Xavier Torres (de Palma de Mallorca, amb una medalla d’or, dues d’argent i dues de bronze).

Jocs Olímpics de Barcelona

35 Respostes

(Barcelona, 25 juliol 1992 – 9 agost 1992)

XXV Jocs olímpics d’estiu. Escollida com a seu olímpica el 1986 a Lausana, enfront de les candidatures d’Amsterdam, Belgrad, Birmingham, Brisbane i París, Barcelona projectà la seva candidatura a principi dels anys 1980 com a proposta de Narcís Serra, en aquell temps batlle de la ciutat. Era el cinquè intent de fer Barcelona seu olímpica, després dels de 1924, 1936, 1940 i 1972. El suport de les institucions, la gran quantitat de voluntaris olímpics previstos i les infraestructures projectades, que ajudarien a modernitzar Barcelona, va propiciar-ne l’elecció.

El 1987 es constituí el Comitè Organitzador Olímpic Barcelona’92 (COOB’92), que, a part de gestionar els 170.000 milions de ptes. de pressupost, escollí com a logotip un disseny de Josep Maria Trias i com a mascota olímpica, Cobi, que representava un gos d’atura segons la interpretació de Xavier Mariscal, un disseny molt polèmic que volia trencar amb la imatge Disney de les edicions anteriors.

Entre les instal·lacions i els edificis construïts per als jocs destaquen l’Anell Olímpic, que comportà la remodelació del vell Estadi Olímpic de Montjuïc, construït el 1929 per aspirar als Jocs del 1936, o el Palau Sant Jordi, obra d’Arata Isozaki.

Els jocs s’iniciaren el 25 de juliol, després que el jugador de bàsquet J.A. San Epifanio Epi fes l’últim relleu a dins l’Estadi i encengués la punta de la fletxa que llançà l’arquer Antonio Rebollo per encendre el pebeter olímpic, en un dels inicis més originals de la història olímpica. Els jocs va acollir els 25 esports del programa olímpic més tres d’exhibició: l’hoquei sobre patins, la pilota basca i el taekwondo.

Bona part d’aquests esports es desenvoluparen fora de la ciutat de Barcelona, en subseus com ara Badalona (algunes fases del bàsquet), Banyoles i Castelldefels (rem), Granollers (handbol), Mollet del Vallès (tir olímpic, tir amb arc), Sant Sadurní d’Anoia (ciclisme), la Seu d’Urgell (piragüisme), Viladecans (beisbol), Terrassa (hoquei herba), el Muntanyà d’Osona (hípica), i València i Saragossa (alguns partits de futbol).

Els jocs van suposar la participació dels professionals a l’olimpisme, i especialment significativa va ser la presència dels jugadors de l’NBA com a integrants de la selecció de bàsquet dels EUA. De forma paral·lela, es va desenvolupar la Olimpíada Cultural, un festival d’activitats artístiques que fou programat a partir del 1988.