Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Larrard i Juez-Sarmiento, Antoni Alexandre de

(Barcelona, 1818 – 1887)

Fill de Pere Alexandre de Larrard i de Llauder.

Heretà el palau del carrer Ample de Barcelona i fou propietari d’una gran propietat a la muntanya Pelada de Gràcia, a la urbanització de la qual s’oposà tenaçment el 1885 i el 1886, cosa que permeté, tanmateix, uns quants anys més tard, en obrir els carrers de Larrard, de Milans, de Marianao i d’altres.

Fou el germà de:

Maria de la Concepció de Larrard i Juez-Sarmiento  (Barcelona, segle XIX)  Es casà amb Ramon Maria de Milans i de Gregorio, de la família comerciant dels Milans.

Maria Dolors de Larrard i Juez-Sarmiento  (Barcelona, segle XIX)  Casada amb Ramon Maria de Sarriera i de Pinós, comte de Solterra. Continuà el negoci familiar, el qual fallí.

Larrard i de Llauder, Pere Alexandre de

(Barcelona, segle XVIII – 1823)

Comerciant matriculat des del 1794. Fill de Joan Alexandre de Larrard i Claveria.

Es dedicà al proveïment de blat i vins. Promogué el comerç de pesca noruega.

Participà a la Junta Superior de Govern del Principat (1811) i fou diputat a les Corts de Cadis, com a suplent de Felip Aner d’Esteve, en morir aquest el 1812; però no arribà a ocupar la vacant.

Fou el pare d’Antoni Alexandre, de Maria de la Concepció i de Maria Dolors de Larrard i Juez-Sarmiento.

Laporta i Mercader, Jacint

(Sants, Barcelona, 1854 – Barcelona, 1938)

Metge i escriptor. Germà de Francesc.

Formà part del grup fundador de “La Llar”, dirigí “La Família Cristiana” i la “Revista Literària” (1883-84), i col·laborà a “La Il·lustració Catalana” i a “L’Appel Catalan”.

Fou mantenidor dels jocs florals de Barcelona el 1881 i el 1907, i el 1924 dels celebrats a Tolosa.

Les seves obres són Apuntes històricos de Sans (1880), Memòries d’un soldat (1885), Els pastorets (1921) i Casolanes (1922).

Laporta i Astort, Ramon

(Barcelona, 1888 – 1936)

Pintor. Format a l’Escola de Llotja. Germà del músic Antoni, amb qui anà a estudiar a Brussel·les.

Exposà repetidament a Barcelona, i es dedicà especialment al retrat i a les natures mortes, dins una factura manifestament realista.

Laporta i Astort, Antoni

(Barcelona, 16 juliol 1885 – 24 juliol 1957)

Pianista i compositor. Germà del pintor Ramon.

Estudià a l’Escola Municipal de Música i més tard amplià els seus coneixements en el conservatori de música de Brussel·les (1909-11).

Destaquen en la seva producció tres ballets, un scherzo per a dos pianos, algunes cançons i Dues peces en estil antic, per a piano.

Lapeyra i Rubert, Josep

(Barcelona, 23 desembre 1861 – 17 juny 1924)

Compositor. Deixeble d’Anselm Barba i de Josep Rodoreda.

Autor d’obres simfòniques, com La fada de Roses (1892), i líriques, com Colometa, la gitana, Hydromel (1892).

Fundà, amb Joan Gay, la Institució Catalana de Música (1896).

Escriví cançons catalanes, com La filadora, Primavera, etc, i harmonitzà cançons i ballets populars.

Lamote de Grignon i Ribas, Ricard

1 Resposta

(Barcelona, 25 setembre 1899 – 5 febrer 1962)

Músic. Fill de Joan Lamote de Grignon.

Fou sotsdirector de la Banda Municipal de Barcelona i director, a partir del 1932, de l’Orquestra Simfònica de Girona. Fou sotsdirector de l’Orquestra Municipal de Barcelona fins a la seva mort.

Les seves obres més notables són l’òpera còmica La cabeza del dragón, estrenada al Liceu l’any 1960, el poema simfònic Enigmes (1951) i l’oratori El càntic dels càntics, per a solistes, cor i orquestra, inèdit.

Lambert i Caminal, Joan Baptista

2 Respostes

(Barcelona, 20 juliol 1884 – 4 maig 1945)

Músic. Deixeble d’Enric Morera.

Fou organista del Palau Nacional de Barcelona a partir de 1929 i director de l’Escola Municipal de Música de Barcelona (1940-45).

És autor d’obres religioses, simfòniques, corals, de cançons i de peces per a orgue.

De la seva producció escènica destaca la sarsuela Por una mujer.

Lamaña i Coll, Josep Maria

2 Respostes

(Barcelona, 9 juny 1899 – 12 juny 1990)

Musicòleg. Deixeble d’Higini Anglès, s’especialitzà en l’estudi dels instruments i de les formes musicals antigues.

L’any 1935 fundà l’agrupació Ars Musicae, instrumental i vocal, dedicada a la música del segles XII al XVI.

La seva col·lecció d’instruments construïts a la manera antiga abasta gairebé un centenar d’exemplars.

Lagoma i de Barinaga, Elisa

Deixa un comentari

(Barcelona, 1925 – 2018)

Pintora. La seva formació és principalment autodidàctica.

Ha exposat amb èxit al país i a l’estranger.

Conreà una mica l’escultura. Ha excel·lit com a miniaturista, especialitat en que s’ha guanyat un prestigi excel·lent.