(Barcelona, 1804 – Madrid, 1874)
Impressor. S’instal·là a Madrid.
Entre els seus impresos destaquen les auques: Vida de San Vicente Ferrer, El mundo al revés, Vida del enano don Crispín, Vida del hombre y la mujer borrachos, etc.
Treballaren per a ell els dibuixants Ramon Puiggarí, Tomàs Padró i gravadors com ara Celestí Sadurní.
(Barcelona, 2 gener 1888 – 9 setembre 1964)
Violoncel·lista. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i realitzà el seu perfeccionament a Brussel·les i a Berlín.
Actuà amb gran èxit a Alemanya i fou fundador del Trio Barcelona, juntament amb Marià Perelló i Ricard Vives.
(Barcelona, 10 setembre 1935 – Madrid, 9 octubre 2005)
Pianista i directora. Germana d’Eugeni M. Marco.
Als disset anys es presentà com a directora d’orquestra, funció que encara no havia fet cap altra dona al país.
Ha tingut bons èxits a diverses ciutats d’Europa i Amèrica.
(Barcelona, 7 gener 1935 – 2 juliol 2020)
Escriptor. Es llicencià en lletres a la Universitat de Barcelona (1958), d’on fou professor. Fou lector de castellà a Liverpool (1961-62).
Com a poeta –Fiesta en la calle (1961), Abrir una ventana a veces no es sencillo (1965), Algunos crímenes y otros poemas (1971), Aire sin voz (1974), Esta noche (1978), El significado de nuestro presente (1983) i El muro de Berlín (2003)-, combina el realisme amb una lírica imatjada.
Crític i historiador de la literatura, ha col·laborat a “Destino”, “Ínsula”, “Estudis Romànics”, etc, i ha publicat Poesia popular política del segle XIX (1967), Sobre literatura catalana i altres assaigs (1968), Ejercicios literarios (1969), La nova poesia catalana (1980) -en col·laboració amb Jaume Pont-, La literatura hispanoamericana (1983) i El modernisme literari (1984).
(Barcelona, 21 juny 1939 – )
“Salomé” Cantant. Es donà a conèixer al Festival de la Cançó Mediterrània el 1963 amb la cançó guanyadora Se’n va anar, de Josep Andreu i Lleó Borrell.
El 1968 obtingué el premi al Festival de Sopot i el 1969 el Gran Premi de la Canço d’Eurovisió amb Vivo cantando, que fou compartit amb les representants d’Holanda, la Gran Bretanya i França.
Ha editat nombrosos discs.
(Barcelona, 28 gener 1918 – 21 desembre 1990)
Escriptora. Poetessa postsimbolista de sensibilitat.
De la seva producció poètica cal esmentar Rutas (1938), Cantos rodados (1942), Ardiente voz (1948), El viento (1951), La tristeza (1952) i Esta mujer que soy (1957), títols que van ser aplegats a Poemas (1966).
Com a novel·lista publicà Nina (1949), Algo muere cada día (1955), i amb la col·laboració del seu marit, Ricardo Fernández de la Reguera, una nova sèrie d’Episodios Nacionales, seguint la pauta de Pérez-Galdós.
S’acomiadà de la literatura amb Cosas que pasan (1983).
(Barcelona, 27 gener 1894 – 25 novembre 1963)
Geòleg. Estudià a Barcelona; el 1925 es doctorà en ciències naturals.
Fou ajudant de M. San Miguel a la universitat de Barcelona, i col·laborà sovint amb ell. El 1921 anà a Ginebra, on estudià mètodes petrogràfics moderns, amb L. Duparc.
Preparà una Géologie des Pays Catalans per al XIV Congrés Geològic Internacional (1926). El 1927 publicà la tesi doctoral Nuestros métodos estereográficos de determinación cristalográfica, i el 1928, Estudio petrográfico… de los alrededores de Toledo (premi Agell 1926).
Ingressà en l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1930), i fou col·laborador, i més tard director, del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
Fou també col·laborador del CSIC, que li publicà La determinación de los minerales petrográficos por vía óptica (1941). Fou, encara, director de l’Institut Municipal de Ciències Naturals de Barcelona (1959-63).
El seu Estudi fisiogràfic de Catalunya (premi Fundació Patxot 1930) ha restat inèdit.
(Barcelona, 1787 – 1857)
Eclesiàstic. Fou catedràtic del seminari de Barcelona.
Versificà en llatí i en castellà. Guanyà bon prestigi com a predicador.
Pertanyia a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on el 1816 hi llegí una memòria sobre l’oratòria sagrada des del segle XVI.
(Barcelona, 1900 – l’Ametlla del Vallès, Vallès Oriental, 1982)
Pintor. Fill de Joan Maragall i Gorina, i germà de Ernest, Joan Antoni i Jordi.
Conreà el paisatge i la figura, seguint els passos de Isidre Nonell, Marià Pidelaserra, Josep Gimeno, etc, i dels impressionistes francesos.
Exposà amb èxit a Barcelona i a diferents llocs de França.
Dades dels Països Catalans 