Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Coll i Pi, Antoni

(Barcelona, 4 febrer 1857 – Santiago de Xile, Xile, 1943)

Escultor i pintor. Fou deixeble d’Antoni Caba i d’Agapit Vallmitjana. Dirigí l’Escuela de Bellas Artes de Santiago de Xile.

Entre les seves obres, molt nombroses en aquell país, figura el monument al poeta Ercilla a la capital xilena.

Coll i Llopis, Sebastià

(Barcelona, 1731 – 1787)

Religiós mercedari i escriptor. Era membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.

Assolí una gran fama com a orador sagrat.

Coll -varis bio-

Antoni Coll (Catalunya, segle XV – segle XVI) Argenter. Juntament amb el seu fill Joan Coll realitzà (1507), seguint el disseny de Pere Joan Palau, la creu d’or, esmalts i perles, d’estil gòtic florit, de la seu de Girona, contractada el 1503.

Antoni Martí Coll  (Reus, Baix Camp, segle XVII – segle XVIII)  Musicòleg i frare franciscà. Sojornà a Madrid, on publicà el seu Arte de canto llano (1714). El reedità el 1719, amb l’afegitó d’un Arte del canto de órgano. Escriví encara d’altres obres.

Francesc Coll  (Petra, Mallorca, segle XVIII – Amèrica del Sud, 1799)  Frare dominicà. Durant tretze anys es dedicà a una intensa tasca evangelitzadora a l’Amèrica del Sud. Escriví una relació dels seus viatges, que ha restat inèdita.

Gaspar Coll  (Palma de Mallorca, 1757 – 1826)  Jurista. Publicà diverses obres de caràcter jurídic.

Gaspar Ferran Coll  (Palma de Mallorca, 1826 – 1855)  Escriptor. És autor de poemes i obres teatrals en castellà.

Josep Sebastià Coll  (Catalunya, segle XIX – Madrid ?, segle XIX)  Metge. Ensenyà a l’Escola de Medicina de Madrid. Publicà tres estudis professionals, dos d’ells de caràcter didàctic.

Lluís Coll  (Palma de Mallorca, 1656 – 1694)  Lul·lista franciscà. És autor de poesies i escrits de caràcter religiós, així com traductor al llatí de l’obra catalana de Ramon Llull.

Martí Coll  (Illes Balears, segle XVIII – Madrid ?, 1760)  Botànic i jesuïta. Publicà diversos estudis. Assolí gran fama a Madrid pels seus coneixements mèdics, que determinaren la concessió al seu favor del grau de doctor en medicina. Fou membre de la Real Academia Médica de Madrid. Ingressà als jesuïtes com a llec, per bé que més tard fou ordenat sacerdot.

Pere Coll  (Barcelona, 1595 – Catalunya, segle XVII)  Músic. Fou organista a l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona i a la catedral de Tarragona.

Vicent Coll  (Quart de Poblet, Horta, segle XVIII – València, 1805)  Escriptor i religiós agustí. Era professor de filosofia i teologia. Fou prior del convent de Rocafort i rector del de Sant Fulgenci, del seu orde. És autor de sermons i de traduccions de clàssics llatins. També escriví poesia. El 1790 li fou editada a València l’obra titulada El héroe de piedad.

Codolosa i Riera, Josep Maria

(Barcelona, 1835 – 1898)

Escriptor. D’arrel popular, publicà poesies: Escardots (1876), obres curtes de teatre i articles per a “La Campana de Gràcia”.

Codolar, Pere

(Barcelona, 1721 – Oviedo, Astúries, 1773)

(o Antoni)  Tractadista musical. Monjo de Montserrat, fou deixeble del pare Benet Esteve.

Escriví el tractat Examen musical, en què tracta de la tècnica musical de l’època, amb exemples vocals de compositors montserratins.

Codina i Sert, Genís

(Barcelona, 1860 – segle XX)

Pintor. Excel·lí com a dibuixant, decorador i imitador de tapissos antics.

Coberta, Antoni

(Barcelona, segle XV – segle XVI)

Mestre de cases. L’any 1518 féu, juntament amb Antoni Papiol, diverses obres d’engrandiment i millora a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona.

Hom destaca el portal que dóna a l’actual carrer de l’Hospital, unió d’elements decoratius gòtics i platerescs.

Co i de Triola, Josep Maria

(Barcelona, 11 novembre 1884 – 3 desembre 1965)

Periodista esportiu. Fou redactor de “La Veu de Catalunya”, amb el pseudònim Passavolant, i de “D’Ací i d’Allà”.

Fou l’iniciador dels esports d’hivern i un dels promotors del xalet de la Molina, dels minyons de muntanya i de l’Aeroclub de Catalunya.

Clariana-Seva i d’Ardena, Miquel de

(Barcelona, 1653 – 1710)

Noble i militar. Fou capità de la Coronela de Barcelona el 1684. Participà en la guerra contra els francesos (1689-97) i fou nomenat comte de Múnter per Carles II de Catalunya (1693).

Austriacista, fou expulsat de Barcelona pel lloctinent Francisco Fernández de Velasco. Carles III de Catalunya el nomenà membre de la junta de cavallers creada per ell (1705) i majordom reial (1706).

Fou el pare d’Antoni de Clariana i de Gualbes.

Ciervo i Paradell, Joaquim

(Barcelona, 1880 – 11 maig 1959)

Escriptor i pintor. Amb Santiago Rusiñol fundà “L’Arca de Noè”. Fou crític d’art i dibuixant.

Va publicar, entre altres, Pintores de España (1925), Fortuny, assaig crítico-biogràfic (1935) i Del natural i del meu humor.