(Barcelona, 29 agost 1888 – 1963)
Metge. Germà de Manuel. Es llicencià en 1911. Fou deixeble de Ramon Turró. Del 1918 al 1922 treballà a l’Argentina.
Destacà com a radiòleg. Col·laborà amb Vicenç Carulla.
Publicà nombrosos treballs professionals.
(Barcelona, 14 agost 1881 – 6 desembre 1956)
Actor cinematogràfic.
Amb una llarga carrera, començada el 1905 i continuada fins al 1932, data després de la qual es dedicà al maquillatge.
L’èxit extraordinari aconseguit amb l’obra Els Misteris de Barcelona, d’Albert Marro (1915-16), motivà el seu trasllat de primer a Itàlia i després a França, on aconseguí una notable popularitat.
(Barcelona, 1923 – 24 novembre 1996)
Veterinari i polític. Deixeble de Riera i Planagumà, es dedicà inicialment a la clínica bovina i s’especialitzà més tard en patologia de la reproducció, a Tolosa de Llenguadoc (1955), branca en què posteriorment ha desenvolupat un intents mestratge professional.
Fou elegit president de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries (1977) i del Col·legi de Veterinaris de Barcelona (1980). Fou nomenat conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya al primer govern de Jordi Pujol (1980).
De la conselleria estant promogué la investigació i la promoció agràries, creà una xarxa de laboratoris de sanitat ramadera, el primer Centre de Comprovació de rendiments de bestiar porcí, diverses agrupacions de defensa sanitària, diferents àrees de racionalització de la inseminació artifical i impulsà decididament el cooperativisme agrari.
Ha publicat nombrosos treballs sobre patologia bovina, inseminació artificial i esterilitat bovines.
Fou elegit (1985) primer president del Consell dels Col·legis Veterinaris de Catalunya.
(Barcelona, 31 maig 1888 – Olot, Garrotxa, 1962)
Pintor autodidacte, assistí a les acadèmies lliures de París (1910-13). Exposà a Barcelona (1911), a Berlín (1913) i al Salon d’Automne (París, 1912).
La seva pintura, tècnicament plana i d’empastament sobrí, pot ésser inclosa dins un neoimpressionisme on el color, d’harmonitzacions clares, és essencial. Es limita a cercar un art agradable, sobretot flors.
Hi ha obres seves al Museu d’Art Modern de Barcelona, i als de Bilbao i Madrid.
Escriví articles d’art, des de París, per a “La Veu de Catalunya”. És autor de Memorias de un pintor (1944).
Es casà amb l’escultora Maria Llimona.
(Barcelona, 6 agost 1922 – Houston, EUA, 2 juny 2003)
Metge. Especialitzat en els camps de la rehabilitació i les condicions de la vida de l’home a l’espai i en l’aplicació de tècniques matemàtiques a la medicina.
Des de 1957 residí a Houston, on fou professor i on ha impulsat la fundació de l’Institute of Hispanic Culture (1967) i de l’American Institute for Catalan Studies (1980).
Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic.
(Barcelona, 1 setembre 1920 – 10 novembre 1974)
Escriptora.
Ha publicat la novel·la Els temps ens han fet així… (1953) i narracions infantils: El príncep bandoler (1958) i La noia del rostre canviant (1960).
(Barcelona, 26 setembre 1959 – )
Motociclista de competició, conegut pel sobrenom de Tiriti.
En la modalitat de 250 cc. ha obtingut el campionat d’Europa (1983), el d’Espanya (1982 i 1983); fou subcampió del món el 1990 i l’any següent hi ocupà la tercera posició.
Es retirà del mundial de motociclisme el 1993.
(Barcelona, 13 novembre 1871 – Badalona, Barcelonès, 5 setembre 1944)
Dibuixant, gravador i pintor. Estudià a l’Escola de Llotja i al Cercle Artístic de Barcelona i amplià estudis en diversos països europeus.
Fou un dels fundadors dels Amics de l’Art Vell, president del Cercle Artístic (1921) i del Foment de les Arts Decoratives (1923).
Excel·lí en el dibuix a llapis i les litografies del port d’Andratx i de la Barcelona vella, publicats en part a Barcelona Artística Monumental (1930). Es caracteritzà per un realisme minuciós. Al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona hi ha una sala dedicada a ell.
Pare de l’esmaltadora i ceramista Amèrica Cardunets i Tallada.
(Barcelona, 5 juny 1902 – 6 agost 1984)
Metge. Historiador de la medicina a Catalunya, continuà l’obra de Lluís Comenge.
Ha publicat, entre d’altres, les obres: Creació i història del Real Colegio de Cirurgía de Barcelona (1936), Estudi crític de l’obra científica de Ramon Turró (1950), La medicina astrológica durante el siglo XIV en la Corona de Aragón (1959), L’ensenyament de la medicina a Barcelona del segle XII al segle XX (1971) i Història de la Medicina Catalana a la Corona d’Aragó (1973).
(Barcelona, 1519 – La Roda, Cuenca, Castella, 11 maig 1577)
Fundadora i mística. Filla il·legítima de Ramon de Cardona-Anglesola i de Requesens. De molt jove es traslladà amb el seu pare a Nàpols, on fou educada per caputxines.
Es casà amb Ferran d’Aragó, duc de Montalto, fill il·legítim del rei de Nàpols. Vídua, es retirà de nou al convent de caputxines.
El 1557 anà a la cort de Felip II, a Valladolid, on li fou confiada l’educació dels prínceps Carles d’Aragó i Joan d’Àustria.
Fugí de la cort el 1562 i es retirà a La Roda, on féu vida eremítica. Fundà, després, un convent de carmelitanes prop de la seva cova (1572).
Mantingué correspondència amb Teresa de Jesús.
Dades dels Països Catalans 