Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Dalmases i Ros, Pau Ignasi de

4 Respostes

(Barcelona, 8 setembre 1670 – 10 juny 1718)

Diplomàtic i historiador. Fill d’un acabalat comerciant.

Doctorat en arts i filosofia (1688), formà una gran biblioteca i promogué la creació de l’Acadèmia dels Desconfiats (1700).

A les Corts Catalanes del 1701-02 fou nomenat primer cronista de Catalunya; l’any 1705 actuà d’ambaixador a Madrid, per obtenir la llibertat d’uns presos, però també ell fou empresonat. Alliberat pocs mesos després, es passà al partit dels Àustries i participà en diverses gestions durant la guerra de Successió.

El 1713 fou ambaixador català a Londres i tractà d’aconseguir l’ajut d’Anglaterra. Però les dilacions de la Regència anglesa, després de la mort de la reina Anna, feren fracassar la missió. Un cop capitulà Barcelona (1714), passà a París, se sotmeté a Felip V de Borbó i retornà a Barcelona.

Entre les seves obres cal remarcar Disertación histórica sobre la patria de Paulo Orosia (1702), Historia general de Cataluña i Notas a la biblioteca de Nicolás Antonio.

Dalmases i Jordana, Càndid de

2 Respostes

(Barcelona, 25 maig 1906 – Roma, Itàlia, 25 agost 1986)

Historiador. Fill de Faust de Dalmases i de Massot. Jesuïta (1921) i sacerdot (1936), es doctorà en història a Madrid el 1944.

Fou director de l’Institut Històric de la Companyia de Jesús a Roma (1947-54 i 1957-64), rector de les facultats de filosofia i teologia de Sant Cugat del Vallès (1954-57) i director (1947-54 i 1957-64) de “Monumenta Historica Societatis Iesus”, on ha publicat Fontes narrativi de sancto Ignatio de Loyola (1943-65) i l’edició crítica dels Exercitia en col·laboració amb J. Calveras (1969).

És autor d’estudis sobre la història dels jesuïtes i editor dels Tratados espirituales de sant Francesc de Borja (1964).

Dalmases i Gil, Felip

Deixa un comentari

(Barcelona, 1865 – 1926)

Periodista i escriptor. Col·laborà a la premsa barcelonina en català i en castellà; codirector i després director (1900-02) de “Lo Teatro Regional”, hi publicà algunes obres.

Fou també director de “Barcelona Ilustrada” i de “La Tribuna” i publicà Pàtria i Unió (1881), El socialismo en Barcelona (1890), Notas de un loco (1890), etc.

Dalmases i de Vilana, Ramon de

Deixa un comentari

(Barcelona, 1700 – 1740)

Erudit. Segon marquès de Vilallonga, fill i hereu de Pau Ignasi de Dalmases i Ros.

Fou membre, des de la seva fundació el 1729, de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, que es reunia habitualment a casa seva.

Escriví poesies i treballs hagiogràfics.

Cuyàs i Prats, Salvador

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIX – Las Palmas, Canàries, 1913)

Comerciant i polític. Fou orador fogós i gran propulsor del republicanisme federal.

Cooperà substancialment a la renovació urbana de la ciutat de Las Palmas, i fou un dels edificadors del Puerto de La Luz.

Fundà a l’esmentada ciutat canària el “Círculo Cuyás“, encara existent.

Cuyàs i Armengol, Artur

1 Resposta

(Barcelona, 25 abril 1845 – Madrid, 1 novembre 1925)

Periodista i escriptor. Visqué gairebé mig segle a Nova York, on fundà una de les primeres revistes en català d’Amèrica “La Llumanera de Nova York” (1874-81).

Seguí l’esperit de la Renaixença i fou corresponsal de diversos periòdics de Madrid.

El seu Diccionario español-inglés e inglés-eapañol (1876) ha esdevingut clàssic, i és reeditat constantment.

Entrà en contacte amb Baden-Powell i l’escoltisme. Un cop instal·lat a Madrid, fou elegit comissari general dels Exploradors d’Espanya.

Cutchet i Moreu, Salvador

Deixa un comentari

(Barcelona, 1911 – 8 desembre 1979)

Escriptor. Ha obtingut diversos premis.

És autor dels reculls poètics Cançons d’amor i de dolor (1953), La collita resplendent (1964) i Engrunes (1964).

Cuspinera i Oller, Climent

Deixa un comentari

(Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 28 juny 1842 – 26 setembre 1899)

Compositor i escriptor. Col·laborà amb Josep Anselm Clavé en l’organització de diferents cors populars i fundà l’Euterpe Caldense.

Compongué obres de música religiosa (Passió i mort de Nostre Senyor Jesucrist), corals (Los segadors, Los llenyaters) i sarsueles (La mar vella, El maldito).

Publicà articles de crítica musical a “El Diluvio” i al “Diario de Barcelona”, els volums de poesia Flors boscanes (1878) i Primavera (1880), i una Guía cicerona del viajero o bañista en Caldas de Montbuy (1873).

Fou el pare del poeta Ramon Cuspinera i Vendrell  (Barcelona, 1888 – 1917).

Curet i Payrot, Francesc de Paula

3 Respostes

(Barcelona, 14 desembre 1886 – Tiana, Maresme, 27 novembre 1972)

Crític i historiador del teatre català. Són notables els seus treballs, com La municipalització del teatre a Barcelona (1915), El teatre català davant el renaixement patriòtic (1916), El arte dramático en el resurgir de Cataluña (1917), Cicle històric del teatre català (1924), Ignasi Iglésias i el poble (1928) i Teatres particulars a Barcelona en el segle XVIII (1935).

Fou un dels fundadors de la revista “El Teatre Català” (1912-17), de la qual també fou director. Va publicar l’estudi folklòric Visions barcelonines (10 volums, 1952-58), en col·laboració amb Lola Anglada, i una història de l’escena catalana en fascicles (El teatre català, 1967).

Cuquet, Pere

2 Respostes

(Barcelona, segle XVII – 1663)

Pintor. Fou molt apreciat, però malauradament gran part de la seva producció no s’ha conservat.

Pintà el retaule major de l’església parroquial de Sant Feliu de Codines (1636), única obra conservada, en part, i hom li atribueix una pintura i un dibuix que es conserven al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

També pintà les cambres del Consell de Cent de Barcelona i el claustre de Sant Francesc de Paula.