(Sarrià, Barcelona, 5 agost 1864 – Barcelona, 22 octubre 1923)
Metge. Catedràtic i rector (1913-23) de la Universitat de Barcelona.
El 1919 li fou concedit el marquesat de Carulla.
(Sarrià, Barcelona, 5 agost 1864 – Barcelona, 22 octubre 1923)
Metge. Catedràtic i rector (1913-23) de la Universitat de Barcelona.
El 1919 li fou concedit el marquesat de Carulla.
(Barcelona, 1831 – 1888)
Escenògraf. Deixeble de l’Escola de Llotja, amplià estudis a París.
A Barcelona treballà per al Teatre Odeon (1865) i, més tard, per al Liceu (decoracions per a Don Carlos de Verdi, i per a L’Africaine de Meyerbeer).
Fou mestre de Joan Ballester i de Francesc Soler i Rovirosa.
Va excel·lir pel seu magistral domini de la perspectiva i per la seva extraordinària sensibilitat pel que fa al color.
(Barcelona, 20 novembre 1879 – 1937)
Escriptor i historiador. Llicenciat en dret i en filosofia i lletres a Barcelona (1900).
Pronuncià conferències sobre temes polítics al Centre Escolar Catalanista: Teoria de les nacionalitats (1900). Publicà els seus records de viatge, Al marge del Sàhara (1926).
Un dels defensors de la catalanitat de Cristòfor Colom i de la participació catalana en el descobriment d’Amèrica: La descoberta d’Amèrica, Ferrer, Cabot i Colom (1928), Catalunya, descobridora d’Amèrica (1929), La verdad sobre el descubrimiento de América (1931).
Fou director tècnic de l’Arxiu Històric Notarial de Barcelona, on recollí dades per a la història del llibre: El llibre a Catalunya (1936).
(Barcelona, 1797 – 1862)
Argenter i joier. Fill de Francesc Carreras i Matas.
Adquirí notorietat en el seu ofici: fou argenter i joier d’Isabel II de Borbó (1845) i fundà la casa Francesc d’Assís Carreras i fills el 1855, any que li fou concedit, entre altres premis, una menció honorífica a l’Exposició Universal de París.
A la seva mort la casa estigué integrada pels seus fills Gaietà, Josep, Francesc i Lluís Carreras i Aragó.
(Barcelona, 26 agost 1906 – Salou, Tarragonès, 20 agost 1982)
Aviador. Obtingué el títol de pilot aviador el 1927 i el de pilot de transport el 1935. Fou professor a l’Aeròdrom Canudas i director de la Cooperativa de Treball Aeri (1935).
El 1936 féu el gran vol de l’aviació catalana de Barcelona a la Guinea.
Després del 1939 residí a Anglaterra; participà en la Segona Guerra Mundial com a membre de la RAF, va ser el pilot que portà Winston Churcill a la conferència de Ialta (febrer 1945).
(Barcelona, 23 març 1860 – 2 gener 1931)
Musicòleg, historiador i filòleg.
Estudià l’obra d’Haendel, de Cherubini i de Domènec Terradelles, col·laborà a la “Revista Musical Catalana”, i publicà El oratorio musical (1906), obra bàsica per a la història del gènere.
Amb materials inèdits edità Carles d’Àustria i Elisabet de Brunswick a Barcelona i Girona (1902), L’Acadèmia Desconfiada i sons acadèmics (1922) i Antoni de Villarroel, Rafael de Casanova i Sebastià de Dalmau, heroics defensors de Barcelona en el setge de 1714 (1912).
També publicà, en el camp de la filologia, L’article definit en la llengua catalana i una història de la llengua castellana.
(Barcelona, 16 febrer 1835 – 25 maig 1907)
Oftalmòleg. Fill de Francesc d’Assís Carreras i Duran i germà de Gaietà, Francesc i Josep.
Va modificar alguns instruments per a l’exploració de l’agudesa visual, sobretot l’optòmetre-astigmòmetre, per reconèixer les alteracions de la refracció.
Dirigí la “Revista de Ciencias Médicas” i fou professor de l’Institut Mèdic de Barcelona. Col·laborà en la formació de l’estadística geogràfica de les malalties dels ulls i de la ceguesa a Europa.
Les seves obres més importants són: Examen y mejora de la visión (1880), La ceguera en España (1881) i De las cataratas hereditarias y de su transmisión (1884).
Fou el pare de Lluís Carreras i Solà.
(Barcelona, 1824 – 1890)
Enginyer. Treballà en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Mataró fins que fou inaugurat (1848).
Més endavant, la junta directiva del ferrocarril li n’encarregà la prolongació fins a Girona, i després féu els projectes de la mateixa línia fins a Cervera de la Marenda.
Dirigí també el ferrocarril de cremallera de Monistrol a Montserrat i el funicular del Tibidabo.
(Barcelona, 1924 – 31 juliol 2018)
Decorador. Estudià a l’Escola Massana i a la de Belles Arts. Ha practicat la pintura, l’escultura, el disseny i el grafisme.
Ha guanyat molts premis importants, entre els quals els de les festes de la Mercè de Barcelona (ininterrompudament del 1955 al 1964 i el 1966), de la Fira de Mostres barcelonina (1958), d’Hogarotel (1965), i d’altres a Barcelona i a Madrid. Ha tingut una notable participació en diverses exposicions internacionals.
És autor de bon nombre d’articles i conferències sobre temes professionals, tant al país com a l’estranger. Ha estat especialment sol·licitat a Suïssa. Són incomparables els que ha realitzat per a establiments públics de Barcelona i de diverses ciutats espanyoles.
(Barcelona, 2 gener 1871 – Rubí, Vallès Occidental, 28 febrer 1939)
Cantatriu. Es presentà al Liceu el 1889, amb el Lohengrim de Wagner. Féu d’aquesta òpera la seva millor creació.
Actuà molt a Itàlia, estrenà a la Scala de Milà Andrea Chénier, de Giordano. Passà un temps a Amèrica, on cantà amb Caruso.
Cantà també a Rússia, Egipte, Àustria i Portugal, sempre amb gran èxit, a part de les actuacions sovintejades a Barcelona i algunes a València i a Madrid.