Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Castells i Cuyàs, Nicolau

Deixa un comentari

(Barcelona, 1799 – Mardin, Mesopotàmia, 1873)

Arquebisbe missioner. Caputxí des del 1820, el 1835 era vicari del convent de Martorell (Baix Llobregat). Exiliat arran de l’exclaustració, residí a Verona.

Fou un dels missioners més destacats de l’orde a la seva època. Fou nomenat arquebisbe titular de Marcianòpolis. L’any 1841 s’embarcà cap a Mesopotàmia en companyia d’altres missioners caputxins, on es lliurà a una actuació missionera intensíssima. El 1863 fou nomenat delegat apostòlic de Mesopotàmia, Kurdistan, Armènia i Persia.

Escriví diverses lletres i relacions, algunes parcialment estampades, com Les hérésies et les missions catholiques en Mésopotamie (1863-65), Lettre… au sujet de la reprise du Synode chaldéen (1866), Origine della missione dei pp. Cappuccini in Mesopotamia.

Castellet, Berenguer Ramon de -varis-

2 Respostes

Berenguer Ramon de Castellet  (Barcelona, abans 1113 – 1138)  Noble. Ramon Berenguer III de Barcelona li empenyorà el Castell Vell de Barcelona que tenia infeudat el veguer Arbert. Es negà després a retornar-lo tot declarant-se ell i els seus germans en rebel·lia. Fetes les paus, obtingué del comte, en compensació, els usatges nous creats sobre les fleques, les tavernes, el blat i les carnisseries del mercat de Barcelona. Sembla que fou veguer de Barcelona entre el 1123 i el 1138.

Berenguer Ramon de Castellet  (Catalunya, segle XII)  Noble. Substituí en les funcions de vescomte de Barcelona el jove Guillem Saguàrdia, el qual les exercia amb poc seny des que l’oncle d’aquest, Reverter, hereu del vescomtat i guerrer a sou del soldà del Marroc contra els almohades, tornà a Barcelona el 1133 per fer efectius els seus drets i havia anomenat Saguàrdia regent del vescomtat mentre ell tornava al Marroc.

Alegre d’Aparici i d’Amat, Marià d’

1 Resposta

(Barcelona, 1756 – 1831)

Noble i industrial. Senyor del castell de Sant Vicenç de Castellet (Bages). Creat baró de Castellet el 1797 per Carles IV de Borbó.

El 1793, durant la Guerra Gran, fou capità del gremi de sabaters de la Coronela; d’una posició econòmica benestant, gràcies al negoci familiar de cuirs i importacions, col·laborà en la creació i el sosteniment del batalló de voluntaris de Barcelona i dels cossos de miquelets (1794).

Presidí la Junta de Comerç (1807) i pronuncià el discurs inaugural de la primera càtedra d’economia a Barcelona.

Residí a Sevilla, a Madrid i a Barcelona, al carrer de Montcada, on construí un palau que des del 1970 hostatja part del Museu Picasso.

Morí sense fills de la seva muller, Panda de Duran, i llegà els seus béns a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona.

Castellar i Serra, Ernest

Deixa un comentari

(Barcelona, 4 setembre 1855 – 1 juliol 1917)

Advocat i polític. Llicenciat en dret el 1874 i doctorat el 1876.

Membre del partit conservador, fou regidor i primer tinent d’alcalde de la capital, i posteriorment diputat i senador per Tarragona.

Publicà diversos escrits de caràcter jurídic i polític, com La codificación civil con un resumen de las legislaciones forales (1879).

Castanys i Fornells, Valentí

1 Resposta

(Barcelona, 1927 – ? )

Dibuixant. Fill de Valentí Castanys i Borràs. Ha exposat com a aquarel·lista.

Ha seguit la línia de dibuixant humorístic en què ha excel·lit el seu pare. Col·laborà a diverses publicacions.

Usà el pseudònim de Tinet.

Casetes, Dídac

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Metge i polític. Tenia el títol de ciutadà honrat de Barcelona.

En 1713 era membre del Consell de Cent, i hi restà després de les eleccions municipals d’aquell any. Com a ciutadà honrat assistí a la famosa Junta de Braços on fou decidida la prossecució de la resistència contra Felip V de Borbó.

Durant el gran setge de la capital fou membre de la junta agregada al govern provisional català. També estigué adscrit a la de Guerra.

Després de la capitulació de l’11 de setembre, els borbònics li confiscaren els béns, que produïen només 6 lliures de renda anual.

Casasses i Figueres, Enric

Deixa un comentari

(Barcelona, 9 març 1951 – )

Escriptor. S’inicià en la poesia a la revista menorquina “Druida” amb La bragueta encallada (1972).

Es donà a conèixer, però, amb No hi érem (1993, Premi de la Crítica). Altres obres: El poble del costat (1993), Començament dels començaments i ocasió de les ocasions (1994), Calç (1995, premi Carles Riba), D’equivocar-se així (1997), Irània i bacallà (1998), etc.

La seva obra és transgressora i ha recitat la seva poesia en espectaculars recitals. Ha traduït diverses obres, especialment de poesia i de teatre.

El 2020 rebé el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Casas i Galobardes, Gabriel

Deixa un comentari

(Barcelona, 21 desembre 1892 – 14 novembre 1973)

Fotògraf. Deixeble a Barcelona de Rafael Areñas, col·laborà a “L’Esport Català”, “La Vanguardia”, “La Veu de Catalunya”, “D’ací i d’allà”, etc.

Fou fotògraf oficial de l’Exposició Internacional del 1929, i de la Generalitat de Catalunya.

Consagrat al fotomuntatge, féu molts cartells de propaganda política per la qual cosa fou jutjat acabada la guerra civil. Posteriorment es dedicà a la fotografia industrial.

El seu arxiu fou donat a l’Institut Fotogràfic de Catalunya.

Casas i Devesa, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 1912 – 9 octubre 1989)

Pintor. Féu la seva primera exposició individual el 1943.

Ha mostrat preferència pel paisatge i pels temes florals.

Casas i Bayer, Jordi

2 Respostes

(Barcelona, 1948 – )

Director de cor. Format musicalment a l’Escolania de Montserrat i a Barcelona.

El 1972 fundà i dirigí la Coral Càrmina, ha estat director del cor de la RTVE (1986-88), de l’Orfeó Català (1988-89) i del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana des de la seva fundació (1990).

L’any 2000 fou nomenat director del Coro de la Comunidad de Madrid.