Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Cerdà i Bosch, Clotilde

1 Resposta

(Barcelona, 28 febrer 1862 – Sant Cruz de Tenerife, Canàries, 12 abril 1926)

Arpista. Coneguda amb el nom d’Esmeralda Cervantes. Filla d’Ildefons Cerdà i Sunyer. Estudià a Barcelona, París i Viena, on debutà l’any 1873.

Féu una brillant carrera de concertista per tot Europa i Amèrica del Sud.

Escriví l’obra Historia del arpa (1885) i fundà a Barcelona una Acadèmia de Ciències, d’Arts i Oficis (1885-87), dedicada a la formació de la dona.

Visqué, entre d’altres llocs, a Istambul, Mèxic i Canàries.

Cercós i Fransí, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 5 maig 1925 – 5 novembre 1989)

Compositor i pianista. Deixeble de Lamote de Grignon i C. Taltabull, formà part del Cercle Manuel de Falla.

De la seva producció, influïda per Hauer i Scriabin, es destaquen els Preludis ambulants (1953), Concert per a Violoncel (1984), Cançons (text de Salvat-Papasseit), i el ballet Els Proletaris (1969).

Joan Centelles i Roig

Centelles i Roig, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 1887 – 1964)

Escultor. Fou deixeble de Miquel i de Llucià Oslé, plasmà com ells la vida del poble; la seva obra En romeria (1907, Museu d’Art Modern de Barcelona) fou premiada pel bisbe Torras i Bages.

Excel·lent retratista (retrats dels seus pares, al Museu d’Art Modern de Barcelona), realitzà el bust del pintor Vicent Rodés que li fou encarregat per a la façana d’aquest museu.

Es retirà el 1918. Regalà una gran part de la seva obra al Museu d’Igualada.

Després tornà a esculpir dins un hieratisme estilitzat (Eivissenca, plaça d’Eivissa, Barcelona).

Cendrós i Carbonell, Joan Baptista

2 Respostes

(Barcelona, 22 juny 1916 – 9 juliol 1986)

Empresari, polític i promotor cultural.

Va ser clau en el finançament de l’Institut d’Estudis Catalans i participà en la creació de Banca Catalana (1960), d’Òmnium Cultural (1961), de la Fundació Enciclopèdia Catalana (1980), a més de diversos premis literaris (Sant Jordi, Carles Riba).

Va crear el partit Llibertat i Democràcia Social, origen d’Esquerra Democràtica de Catalunya.

Cela i Ollé, Jaume

Deixa un comentari

(Barcelona, 14 agost 1949 – )

Escriptor. La seva obra s’ha orientat sobretot cap al llibre infantil i juvenil, tant de narrativa breu com de novel·la, amb els quals ha aconseguit importants premis.

També ha escrit diversos llibres de pedagogia i fou col·laborador habitual en mitjans de comunicació escrits.

L’any 2008 va rebré la Creu de Sant Jordi.

Cazurro i Terrats, Andreu

1 Resposta

(Barcelona, 1825 – 11 octubre 1896)

Actor dramàtic. Fou un dels actors més populars del teatre català renaixentista.

Actuà de galant a l’Odeón (des del 1850) i, posteriorment, al Romea. Representà moltes obres de Frederic Soler Pitarra, de qui estrenà Les heures del mar (1869).

Fou el pare de Rosa Cazurro i Marco.

Cazurro i Marcó, Rosa

1 Resposta

(Barcelona, 11 gener 1857 – 14 abril 1936)

Actriu. Filla d’Andreu Cazurro i Terrats, al qual acompanyà en moltes de les seves actuacions al teatre Romea.

Tot i haver aconseguit bons èxits, es retirà de l’escena essent encara jove.

Cau, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 1770 – 1812)

Compositor. Fou mestre de capella a Santa Maria del Mar (1792-1812).

Compongué música sacra de remarcable interès, entre les quals destaca la misa Pastoril (1802), els oratoris San Julián (1790), San Miguel de los Santos (1791), Casta Susana (1799), Las dos sillas de San Eloy (1799) i Beato Oriol (1807), estrenat amb motiu de les festes de la beatificació de Josep Oriol.

Morí molt jove.

Català i Vives, Isidre

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVIII – 1788)

Teixidor de vels. Fundador de la companyia Isidre Català i Cia. Fou l’introductor del sistema de pintatge o estampació de les sedes amb colors permanents, a la xinesa.

A partir del 1749 hom li concedí exempció de diversos drets, i el 1768 la seva fàbrica obtingué el títol de reial. El 1769 la Junta de Comerç li concedí una pensió vitalícia perquè ensenyés les seves tècniques (edificà una fàbrica al carrer de Montcada) i l’anomena veedor de les fàbriques d’indianes.

El 1785 s’oposà al privilegi atorgat a la Compañía de Filipinas per a introduir a Espanya i importar a Amèrica teixits de seda de l’Àsia, perquè considerava que això portaria la decadència de les fàbriques catalanes.

A la seva mort continuà l’empresa el seu fill Josep Català i Pujol  (Barcelona, segle XVIII – segle XIX)  Industrial.

Català i Murall, Joaquim

Deixa un comentari

(Barcelona, novembre 1787 – 1821)

Pedagog. Trinitari calçat, secularitzat el 1820; fou l’impulsor i el director de l’Acadèmia Cívica i Gratuïta de Barcelona, que disposava també d’escoles especials per a cecs i sords-muts, on introduí el mètode d’ensenyament mutu, imitació dels de Bell i de Lancaster.

Publicà un Manual práctico o compendio del método de enseñanza mutua i un altre manual ajustat a l’ensenyament mutu dels soldats.

Morí durant la pesta del 1821, i la seva obra restà interrompuda.