Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Clariana i de Gualbes, Antoni de

2 Respostes

(Barcelona, 1683 – 1756)

Noble i militar. Fill de Miquel de Clariana-Seva i d’Ardena. Comanador de l’orde de sant Joan a Catalunya. El 1705 fou expulsat de Barcelona pel virrei Fernández de Velasco. Es passà al bàndol austriacista, en el qual s’encomanà d’un regiment de cavalleria, amb el grau de coronel.

El 1705 fou nomenat ajudant reial de l’arxiduc Carles III. Amb el seu regiment prengué part en la submissió de Sardenya (1708), i es retirà del servei el 1711. Posteriorment serví en la marina veneciana, i intervingué en diverses expedicions contra els turcs.

Va escriure Representación sucinta del arte de la marina (1731) i una Historia de Argel (1734), traducció de l’obra de L. de Tassy, amb l’addició de la conquesta d’Orà per Felip V de Borbó.

Claret i Corominas, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 1929 – 8 setembre 2014)

Pintor. Estudià dibuix a l’Acadèmia Baixas.

La seva obra es compon de plans, arestes, interseccions cromàtiques, amb predomini dels colors suaus, combinats amb precisió i equilibri, la qual cosa el situa en un estadi intermedi entre el cubisme i el món cinètic.

Ha exposat individualment i col·lectivament a Barcelona i Madrid i altres llocs d’Europa, d’Àsia i d’Amèrica. El 1962 rebé el premi Joan Miró de dibuix.

Claret i Barrera, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 5 març 1806 – 12 gener 1877)

Matemàtic. Fou catedràtic i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts. En aquesta corporació presentà alguns treballs de càlcul remarcables.

Clarasó i Serrat, Noel

1 Resposta

(Barcelona, 3 desembre 1899 – 18 gener 1985)

Escriptor. Fill d’Enric Clarasó i Daudí.

Divulgador i periodista, ha escrit en castellà mig centenar d’obres de tota mena; des de jardineria fins a novel·les policíaques.

En català té algunes novel·les d’ambient petitburgès i alguns assaigs d’anàlisi de caràcters: Un camí (1956), El gep (1956), Un benestar semblant (1957), L’altra ciutat (1968).

Claramunt i Rodríguez, Salvador

Deixa un comentari

(Barcelona, 8 octubre 1943 – 21 abril 2021)

Historiador. Especialista en història medieval. Estudià a la Universitat de Barcelona i es doctorà al Real Colegio de España de Bolonya el 1969. Catedràtic de la Universitat de Barcelona des del 1983, d’on fou nomenat vice-rector el 1998.

Les seves línies de recerca fonamental se centren al voltant dels estrats més humils de l’edat mitjana i entorn del món universitari medieval de la corona catalano-aragonesa. Membre corresponent de la Real Academia de la Historia (des del 1992) i membre corresponent per Espanya a l’Academia de la Historia Argentina.

Entre les seves obres cal esmentar: Las claves del Imperio Bizantino (1992), com a coordinador i coautor, Historia de la Edad Media (1992), publicat també en italià, i, conjuntament amb J.R. Julià i Prim Bertrán, Història Medieval (1991).

Destaca també la seva tasca en l’organització i gestió científica.

Claramunt i Quer, Josep

1 Resposta

(Gràcia, Barcelona, 1885 – Barcelona, 9 gener 1947)

Actor i director teatral. Germà de Joan.

Amb el seu nom ha estat instituït el premi teatral de l’editorial Nereida.

Claramunt i Quer, Joan

1 Resposta

(Gràcia, Barcelona, 1893 – Perpinyà, 1960)

Actor, baríton i director teatral, germà de Josep. Estudià a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic.

Assolí èxits com a cantant amb obres líriques catalanes (Cançó d’amor i de guerra, 1926).

El 1939 s’exilià a França, on actuà. S’establí a Perpinyà (1944), on fundà els grups Els Amics del Teatre Català i Agrupament Artístic Teatral, al front dels quals promogué el teatre català al Rosselló, amb més d’un centenar de representacions d’obres de Guimerà, Rusiñol, Adrià Gual, etc.

Claperós, Antoni

2 Respostes

(Catalunya, segle XIV – Barcelona, vers 1460)

Escultor. Pare de Joan i d’Antoni, també escultors. L’obra dels tres artistes a la catedral de Barcelona no és sempre fàcil d’atribuir a l’un o l’altre.

El pare començà a treballar a la catedral devers el 1414. Féu l’ornamentació de la glorieta del brollador de la seu, on treballà del 1440 al 1450, i diverses gàrgoles del claustre.

El Consell de Cent de Barcelona li encarregà (1444) la creu del portal Nou i una imatge de santa Eulàlia.

Els seus fills foren:

Antoni Claperós  (Catalunya, segle XV)  Escultor. No és clara la seva part d’intervenció, en alguns casos ben probable, a l’obra del seu pare i del seu germà. Féu les figures del portal dels Apòstols de la catedral de Girona, obrades en terra cuita i avui destruïdes. Eren una imitació no gaire reeixida de les realitzades per Guillem Sagrera a la seu de Mallorca.

Joan Claperós  (Barcelona, segle XV – 1467)  Escultor. Col·laborà amb el seu pare en la catedral de Barcelona, de la qual fou mestre d’obres vitalici des del 1452. Se li atribueix la imatge en terra cuita del portal de Santa Eulàlia, la decoració del castell de Centelles (1464) i la del Palau Reial de Barcelona.

Civil i Picarín, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 1878 – 19 febrer 1959)

Aquarel·lista i dibuixant. De vocació tardana, es formà a Llotja i a l’Acadèmia Baixas.

La seva primera exposició individual la féu l’any 1923, després d’haver concorregut a diverses de col·lectives. A partir d’aleshores es dedicà plenament a la pintura i exposà amb regularitat anual.

Són característics els seus paisatges i marines, així com les composicions amb flors.

Una malaltia l’impedí de continuar treballant més enllà de 1945.

Civera i Sormaní, Joaquim

2 Respostes

(Barcelona, maig 1886 – 31 octubre 1967)

Periodista i lexicògraf. Fou col·laborador d’Antoni Griera en l’Obra de l’Acció Social Popular.

Redactor en cap de “Catalunya Social” (1922-36) i membre fundador del diari “El Matí”. Signà sovint amb pseudònim (Bellesguard, Maria Bonsoms).

Defensà la doctrina social de l’Església a Lleó XIII i la qüestió social i publicà també una traducció de Don Quijote, el Nou diccionari castellà-català i el Nou diccionari català-castellà (tercera edició 1931).