Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Dusai i de Fiveller, Francesc Fèlix de

1 Resposta

(Barcelona, 9 gener 1730 – Tarragona, 12 febrer 1793)

Erudit. Fou soci fundador de la Conferència Físico-Matemàtica Experimental de Barcelona (1764) i vice-president (1766-68) de la Conferència Física que en resultà.

Formà part de la Junta de Comerç, i fou un dels tres vocals comissionats (1777) per encarregar a Antoni de Capmany la redacció de las Memorias históricas… (1779-81), en l’edició de la qual obra intervingué.

Col·laborà en les investigacions de Joan Pau Canals per a obtenir la porpra.

Fou el pare de Francesc de Paula de Dusai i de Marí.

Durfort, Romeu

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIII – Besalú, Garrotxa, 1285)

Ciutadà. Potser fill de Guillem, conseller de la ciutat.

Era molt jove i anomenat pel diminutiu de Romicó quan s’incorporà a les forces contra la gran croada de França (1285). Era molt distingit per l’afecte de Pere II el Gran, que el tenia al seu seguici.

Fou ferit de mort a la batalla de Santa Maria d’Agost. El rei, en veure’l agonitzant sota l’escut, encara tractà d’auxiliar-lo i de posar-lo sobre el seu propi cavall.

Duran i Ventosa, Claudi

5 Respostes

(Barcelona, 1864 – 27 novembre 1925)

Arquitecte, obtingué el títol el 1888. Fill de Manuel Duran i Bas i germà de Raimon, Manuel i Lluís.

És autor de l’església parroquial d’Artés (Bages) i d’altres temples. Fou arquitecte titular de la diócesi de Solsona.

Construí també algunes colònies industrials d’importància, com la Sedó, d’Esparreguera, i la Palà, de Súria.

Duran i Tejido, Carles

4 Respostes

(Barcelona, 14 desembre 1935 – 11 novembre 1988)

Realitzador i productor cinematogràfic. Després d’estudiar cinema a París, fou un dels creadors de l’Escola de Barcelona.

En aquest context dirigí Cada vez que… (1967) i Liberxina 90 (1970), però els problemes amb la censura li feren abandonar la realització i aleshores exercí tasques de producció amb diversos directors.

Participà en les Converses de Cinema a Catalunya, fou fundador de l’Institut del Cinema Català i responsable de l’oficina institucional de promoció del cinema català, activitats amb les quals s’acredità com un dels impulsors més entusiastes d’aquest art a Catalunya.

Duran i Riera, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 15 octubre 1849 – desembre 1928)

Pintor. Exposà regularment a Barcelona del 1870 al 1882, i també a Girona i a Olot.

Seguidor tardà d’un cert natzarenisme (Lectura, 1872, Museu d’Art Modern de Barcelona), aviat es dedicà de ple al costumisme.

El Museu Provincial de Girona, ciutat a la qual estigué vinculat, en posseeix cinc quadres.

Duran i Reynals, Raimon

5 Respostes

(Barcelona, 12 octubre 1895 – 21 maig 1966)

Arquitecte. Fill de Manuel Duran i Duran, i germà d’Eudald, Estanislau i Francesc. Estudià a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona, on es graduà el 1926.

Formà part de la generació d’arquitectes catalans adscrits al noucentisme, moviment en què és distingí per la predilecció a adoptar les formes toscanes renaixentistes.

Realitzà a Barcelona el Palau de les Arts Gràfiques de l’Exposició Internacional del 1929 (actual Museu Arqueològic), amb Pelai Martínez; el vestíbul de l’estació de França i l’església de Montserrat, amb Nicolau M. Rubió i Tudurí, i restaurà la sala capitular de Poblet i el monestir de Sant Joan de les Abadesses.

Durant el període de la República a la postguerra s’integrà al moviment nacionalista i fou membre del GATCPAC.

Duran i Reynals, Eudald

5 Respostes

(Barcelona, 22 setembre 1891 – París, França, 23 desembre 1917)

Escriptor. Era fill de Manuel Duran i Duran, i germà d’Estanislau, Francesc i Raimon. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques.

Els seus contes i algunes poesies esparses són molt remarcables. Inclinen a creure que la seva prematura desaparició frustrà un escriptor important.

El 1952 foren publicades en un volum les seves Proses completes.

Duran i Reynals, Estanislau

7 Respostes

(Barcelona, 1894 – 1950)

Advocat, orador i polític. Fill de Manuel Duran i Duran, i germà d’Eudald, Francesc i Raimon.

Membre d’Acció Catalana i, posteriorment, del Partit Catalanista Republicà, formà part del comitè consultiu d’aquest; fou regidor de l’ajuntament de Barcelona i, en 1934-36, tinent d’alcalde.

Ocupà diversos càrrecs en el Col·legi d’Advocats i tingué una intervenció destacada en el Congrés Jurídic Català del maig de 1936.

És autor, amb Elies Rogent, d’una Bibliografia de les impressions lul·lianes (1927).

Duran i Pujades, Jaume de

2 Respostes

(Barcelona, segle XVIII – vers 1744)

Negociant i donzell. Fill de Josep de Duran i Móra.

Partidari de Felip V de Borbó, fou, amb el seu pare, empresari de forniments militars per a les expedicions borbòniques a Itàlia.

El 1732 envià a José Patiño un projecte de junta de comerç per a Barcelona que fou aprovat (1735) gràcies a la seva insistència. En fou nomenat director, però no assolí d’obtenir del govern els mitjans econòmics que n’asseguressin la continuïtat.

El 1735 llançà una vasta subscripció per a finançar la construcció del canal d’Urgell, operació que concebé com una empresa capitalista.

Duran i Obiols, Ramon

Deixa un comentari

(Barcelona, 19 setembre 1792 – 20 juny 1858)

Metge. Estudià medicina a la Universitat de Cervera, i es doctorà en cirurgia a Barcelona, on fou deixeble de Pere Castelló.

Fou metge major de l’Hospital de la Santa Creu, catedràtic de clínica mèdica, secretari de la Junta Superior de Medicina i membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona. Arribà a ésser metge de cambra de Ferran VII de Borbó.

Publicà nombrosos articles i discursos, entre els quals destaca la clau topogràfica com a model de tots els metges del Principat.

Alertà sobre els perjudicis dels gasos de les fàbriques per a la salut pública.