Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Ciurana i Galceran, Jaume

Deixa un comentari

(Barcelona, 1935 – 9 gener 1986)

Enòleg i polític. Doctorat en farmàcia a Barcelona, es diplomà en enologia, en dietètica i en tecnologia galènica i liofilització a la universitat de Talença (Bordeus).

Bon coneixedor de les regions vitivinícoles europees, portà la direcció enològica de cases de vins catalanes de gran anomenada. Fou el primer director (1981-84) de l’INCAVI.

És autor de treballs científics i de dues obres de divulgació: Els vins de Catalunya (1980) i Els olis de Catalunya i la seva cuina (1981), en col·laboració amb Llorenç Torrado.

Fou comissari de la demarcació de Barcelona del moviment escolta, participà activament des de l’inici de la revista “Cavall Fort” i, com a polític, fou un dirigent nacionalista molt considerat, membre fundador de Convergència Democràtica de Catalunya i president del comitè executiu de Barcelona d’aquest partit.

Cirlot i Laporta, Joan Eduard

Deixa un comentari

(Barcelona, 9 abril 1916 – 11 maig 1973)

Poeta, crític d’art i compositor.

Membre del grup Dau al Set i autor de diverses obres de crítica d’art: Morfología y arte contemporáneo’ (1955), Diccionario de símbolos tradicionales (1958-69), Tàpies (1960), El espíritu abstracto desde la Prehistoria a la Edad Media (1966), i de llibres de poemes en llengua castellana: Lilith (1949), El palacio de plata (1955), Inger Stevens (1970) i el cicle poètic Bronwyn (1967-72).

Sota el guiatge del mestre Ferran Ardèvol va iniciar la seva activitat musical i va compondre, entre altres peces una Suite atonal i un Concertino.

El 1997 es publicà la tercera edició, pòstuma, del seu Diccionario de símbolos.

Cirici i Alomar, Cristian

2 Respostes

(Barcelona, 26 setembre 1941 – )

Arquitecte. Fill d’Alexandre Cirici i Pellicer. Estudià a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, d’on fou professor (1976-78). També ho fou d’algunes universitats americanes i de l’Escola Eina.

Cofundador del Studio Per (1964), col·laborà assíduament amb Jordi Bonet i ha realitzat molts habitatges particulars i projectes com ara el remodelatge del Museu de Zoologia de Barcelona (1982).

Ha dirigit les obres de restauració de la casa Thomas de Barcelona, guardonada amb el Premio Nacional de Restauración (1980).

Cil i Borés, Joaquim

2 Respostes

(Barcelona, 4 octubre 1805 – 14 gener 1882)

Metge i periodista.

Va col·laborar a “La Religión” i “El Pensamiento de la Nación” i va dirigir “El Sentido Católico en las Ciencias Médicas”.

Cifré i Barrabin, Guillem

1 Resposta

(Barcelona, 1952 – 17 maig 2014)

Dibuixant. Fill de Guillem Cifré i Figuerola. Especialista en còmics. Col·laborà a “El Víbora”, “Europa Viva” o “Cairo”.

El seu estil conserva alguns dels elements de l’escola derivada del “TBO”, però reinterpretats amb un sentit inequívocament modern.

Cid i Rafael, Felip

1 Resposta

(Barcelona, 1 agost 1930 – l’Estany, Moianès, 22 maig 2015)

Escriptor i metge. Fill de Josep Maria Cid i Prat.

Actiu promotor de la poesia, ha publicat els llibres de poemes Sonets del zoo (1963), Veus i remors de la meva ciutat (1965) i Records d’uns aparadors (1967), així com una Història de la medicina a Catalunya (1970).

Chic i Ollés, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 6 agost 1932 – 20 octubre 2016)

Director teatral i realitzador d’espais dramàtics per a la televisió.

Ha dirigit, entre d’altres, els muntatges següents: El castigo sin venganza (1955), Les alegres casades de Windsor (1972), Hamlet (1976), Batalla de reines (1984), etc.

Chia i Alba, Joan Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 25 octubre 1851 – 12 març 1916)

Escenògraf. Deixeble de l’Escola de Llotja, de Soler i Rovirosa i de Francesc Pla.

Treballà a Madrid, València i Lisboa (1889), però sobretot a Barcelona, al Teatre Novetats i al Tívoli, on decorà, entre altres obres, l’òpera Garín (1893), de Tomás Bretón.

Cervós i Navarro, Jordi

Deixa un comentari

(Barcelona, 9 gener 1930 – Matadepera, Vallès Occidental, 14 novembre 2021)

Metge. Inicià la llicenciatura a Barcelona i l’acabà a Saragossa l’any 1952.

Residí a Berlín des dels 22 anys, on ocupà el càrrec de director de l’institut de neuropatologia clínica de la universitat de Starglitz i fou catedràtic d’anatomia patològica de la universitat lliure de Berlín, després d’haver-ne estat degà durant sis anys.

És autor de treballs sobre la patologia del sistema nerviós central, i en especial sobre les qüestions de la microcirculació cerebral i la involució senil.

Cervera i Flotats, Benet

Deixa un comentari

(Barcelona, 1943 – Girona, 10 octubre 2005)

Arquitecte. Treballà en col·laboració amb M. Assumpció Alonso.

Ha dut a terme diverses obres d’intervenció en el patrimoni arquitectònic, com ara el claustre de Sant Domènec de Peralada i la canònica de Santa Maria de Vilabertran.

Ha estudiat la història de l’arquitectura de Figueres, especialment la figura de l’arquitecte J. Roca i Bros.