(Barcelona, 1859 – 1905)
Actriu. Germana d’Adela.
El 1890 ingressà al teatre Romea de Barcelona, on obtingué uns grans triomfs amb la interpretació dels personatges de les més notables produccions del teatre català.
Estava casada amb el també actor Rafael Ribas i Ribas.
(Barcelona, 25 març 1909 – Oviedo, Astúries, 16 juny 1974)
Erudit i crític literari en castellà. Dedicat a la investigació literària i lingüística, ensenyà literatura en diverses universitats de l’estal espanyol i de l’estranger.
El seu primer llibre, Cinco estudios de literatura española moderna (1945), és un brillant assaig de crítica comparada sobre la novel·lística contemporània. Publicà també Temas de Unamuno (1953), Estudios hispanosuecos (1954) i altres.
Fou membre de la Real Academia Española des del 1971.
(Barcelona, 11 juliol 1902 – segle XX)
Forjador. Començà a treballar a set anys com a aprenent de serraller.
Posteriorment s’afeccionà als treballs de ferro forjat. Muntà taller propi a Barcelona el 1927. Produí en aquesta etapa un gran nombre d’obres que asseguren el seu prestigi.
S’exilià a França el 1939, on visqué a la ciutat de Revel, on continuà la seva activitat. Ha participat en una cinquantena d’exposicions.
Li han estat atorgats premis d’importància. Té obres a diversos museus.
També és forjador notable el seu fill homònim.
(Barcelona, 17 juny 1811 – 13 setembre 1880)
Pintor. Format a l’Escola de Llotja, estudià a Roma (1834-44) amb T. Minardi i Overbeck, que el formaren en el natzeretisme.
Passà a Mèxic (1845) com a director de les classes de pintura de l’Academia de San Carlos i esdevingué capdavanter de l’escola pictòrica mexicana, on va pintar La follia de la reina Isabel de Portugal, La primavera.
Extraordinari retratista de gust acadèmic, la seva obra reflecteix l’alta societat mexicana (Eugenia de Guzmán, Andrés Quintana Roo).
El 1868 tornà a Barcelona, i d’aquesta última època destaquen els retrats de La senyora Roquer de Clavé i La dama del xal.
(Barcelona, vers 1820 – segle XIX)
Polític. Germà de Josep Anselm Clavé. De família menestral, milità ben jove al partit republicà que dirigia Abdó Terrades.
Participà activament en la revolta centralista del 1843 i fou un dels voluntaris que intentaven d’assaltar la Ciutadella de Barcelona la nit del 7 d’octubre de 1843.
El seu enfrontament personal amb el capità general Juan Zapatero li donà un gran prestigi popular. Fou confinat a Maó, el juliol de 1856, juntament amb altres dirigents del partit demòcrata, entre ells els seus germans Francesc i Josep Anselm.
(Barcelona, 29 setembre 1856 – 4 febrer 1940)
Compositora i professora. Filla de Josep Anselm Clavé i Camps.
Fou professora de piano a l’Escola Municipal de Música. Presidí l’Associació Coral Euterpe.
És autora de diverses composicions i adaptà per a orquestra i banda algunes obres del seu pare, del qual fou col·laboradora.
(Barcelona, segle XVI – Catalunya, segle XVII)
Escriptor religiós i historiador. Exercí de sacerdot a Lima (Perú) i donà la volta al món abans de tornar a Catalunya.
Fou autor de Tesoro espiritual de divinos ejercicios (1616), de Modus exactissimus officium divinum recitandi (1627), i de diverses cròniques d’esdeveniments polítics i religiosos contemporanis, en castellà.
(Barcelona, 1749 – 1827)
Militar. Després d’haver intervingut a la Guerra Gran (1793-95), tingué una actuació destacada en la guerra del Francès.
Bon coneixedor del terreny, interceptà en diverses ocasions els combois de l’enemic. Participà en la defensa de Girona, i formà part amb Francesc Milans del Bosch en la conjura per alliberar Barcelona (1809).
Arribà al grau de tinent coronel i meresqué distincions de la Junta Central. El 1810 penetrà amb les seves forces en territori francès.
(Barcelona, 3 setembre 1842 – 11 octubre 1916)
Enginyer industrial. Catedràtic de matemàtiques a l’Institut de Tarragona, de cálcul infinitesimal a la Universitat de Barcelona i, a partir del 1901, de càlcul integral a l’Escola d’Enginyers de Barcelona.
Obres: Tratado de cinemática pura (1879), Sobre el espíritu de las matemáticas en los tiempos modernos (1888) i Application de la géométrie analytique á la technique musicale (1894).
Dades dels Països Catalans 