Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Destorrent i Casa-saja, Pere

3 Respostes

(Barcelona, vers 1415 – 19 maig 1462)

Noble i polític. Fill de Pere Destorrent i germà de Jaume. Fou un dels dirigents moderats de la Busca.

Fou batlle de Barcelona (1442) i membre del Consell de Cent. Durant les lluites amb la Biga (a mitjan segle XV), fou designat conseller tercer (1453) per Galceran de Requesens, governador lloctinent de Catalunya.

L’any 1458 esdevingué conseller en cap, però fou jutjat i executat a causa d’haver participat en un complot organitzat per la Busca per al retorn de Joan II el Sense Fe.

Fou el pare de Pere Destorrent i Sirvent  (Barcelona, segle XV – segle XVI)  Protegit pel seu oncle Jaume Destorrent i Casa-saja, ocupà la conselleria (1486 i 1495) i fou veguer de Barcelona (1500-03).

Despujol i Ferrer de Sant Jordi, Josep Maria

2 Respostes

(Barcelona, 1804 – 1868)

Polític carlí. Marquès de Palmerola i comte del Fonollar. Fill de Ramon Despujol i de Vilalba. Fou també conegut amb el nom de Josep Maria d’Amigant (un dels cognoms de la seva mare).

Reconegué el pretendent Carles V com a rei i fou vocal de la Junta Superior de Berga (1837), de la qual se separà (1838), per disconformitat amb els crims del comte d’Espanya.

El succeí en els títols el seu fill Ignasi Maria Despujol i Dusay.

Despujol i Dusay, Ignasi Maria

1 Resposta

(Barcelona, 29 juny 1827 – 1881)

Fill i successor de Josep Maria Despujol i Ferrer de Sant Jordi. Marquès de Palmerola i comte del Fonollar.

Fou un dels fundadors (1851) i president (1862-66) de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre.

Fou germà seu Josep Maria Despujol i Dusay   (Barcelona, 1812 – gener 1880)   Escriptor i polític. Fou regidor de Barcelona i diputat per Tortosa. És autor de la traducció castellana, en vers, del poema L’Atlàntida, de Jacint Verdaguer.

Despujol i Dusay, Eulogi

4 Respostes

(Barcelona, 11 març 1834 – Vallesa de Mandor, Camp de Túria, 18 octubre 1907)

Militar i polític. Primer comte de Casp. Participà en les guerres d’Àfrica (1860) i de Santo Domingo (1862-63).

Tornat a la Península amb el grau de tinent coronel, combaté al Maestrat contra les partides aixecades durant la Tercera Guerra Carlina (1872-76), i contra l’alçament republicà de Saragossa (gener 1874).

Fou capità general de València (1876-78) i governador i capità general de Puerto Rico (1878-81) i de Filipines (1891-92). Exercí durant uns mesos (octubre-desembre 1899) la capitania general de Catalunya.

Membre del partit conservador, fou senador vitalici (1896) i president del Consell Suprem de Guerra i Marina.

Despujol i d’Alemany-Descatllar, Francesc Xavier

1 Resposta

(Barcelona, 1732 – Palmerola, Ripollès, 6 juny 1809)

Baró de Montclar i primer marquès de Palmerola (1767). Estudià filosofia a les universitats de Cervera, Osca i Tolosa (Llenguadoc) i es doctorà en dret a la d’Osca, on fou catedràtic de filosofia suarista i rector del Colegio Imperial de Santiago.

Tornà a Barcelona, on fou regidor honorari de l’ajuntament i comandant d’un batalló de voluntaris durant la Guerra Gran.

Fou elegit president de la Junta de Defensa de Barcelona el 1795 i nomenat gentilhome de cambra per la seva actuació en defensa de la ciutat.

El seu epistolari és un conjunt documental interessant per a l’estudi de la societat barcelonina del seu temps.

En el marquesat el succeïren els seus fills:

Manuel Despujol i de Vilalba   (Barcelona, segle XVIII – segle XIX)  Succeí al seu pare en el marquesat de Palmerola. Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1791).

Ramon Despujol i de Vilalba   (Barcelona, 1772 – vers 1848)  Succeí al seu germà en el marquesat de Palmerola. Fou defensor de Tortosa contra les forces napoleòniques del general Suchet (1811) i regidor perpetu de Barcelona. Fou el pare de Josep Maria Despujol i Ferrer de Sant Jordi.

Desplà i d’Oms, Lluís

7 Respostes

(Barcelona, 1444 – 6 febrer 1524)

Eclesiàstic. Fou ardiaca major de la catedral de Barcelona, rector de l’església dels Sants Just i Pastor i de les parròquies d’Alella, Argentona, Badalona i Vilassar, i prepòsit de València.

Fou proposat com a bisbe de Barcelona (1505), però hi renuncià. Defensà aferrissadament els privilegis eclesiàstics, fet que li valgué enemistats. Diputat, presidí la Generalitat (1506-09).

Nomenat ardiaca de la seu de Barcelona, convertí la Casa de l’Ardiaca en un palau (avui Arxiu Històric de la Ciutat), i hi reuní una notable col·lecció de monuments romans.

Conseller de Joan II el Sense Fe i Ferran II el Catòlic, que el féu visitador de les obres del monestir de Montserrat i féu restaurar la capella de Sant Julià de Montjuïc.

Desplà, Miquel

4 Respostes

(Barcelona, segle XV – després 1467)

Fill i hereu de Ramon Desplà i Cavaller i de Magdalena, i germà de Pere Joan Desplà i de Ramon Desplà i Bussot.

Fou propietari de galeres i de part de la lleuda de Mediona, i tingué una llarga i densa carrera a la casa de la ciutat, on es distingí per la seva bona voluntat tractant de reconciliar la Busca i la Biga, grup al qual s’adherí plenament durant la guerra civil.

Desola i Pujol, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 1907 – ? )

Escriptor. Ha publicat els reculls poètics Davant la creu (1957) i Poemes de després. Guerra, exili, retorn (1958), i les obres teatrals Il·lusions en romiatge (1959) i Flama morent (1959).

Descoll i d’Oliva, Jeroni

1 Resposta

(Barcelona, 1473 – 1552)

Vice-canceller de la corona catalano-aragonesa (1546-54). Ciutadà honrat de Barcelona, matriculat el 1510, fou doctor en drets.

Regent de la cancelleria, el 1504 fou encarregat d’exercir d’investigador a Mallorca per pressió dels jurats, en absència d’Aimeric, governador de l’illa. El 1516 pagà la portada de l’església de Sant Miquel de Barcelona, obra de René Ducloux.

Regent de la cancelleria del Regne de Nàpols (1521), es relacionà allí amb el cercle del poeta Luigi Tansillo. A Nàpols féu construir el seu sepulcre (1536) i també un grup escultòric de la Dormició de la Mare de Déu (1537) per a l’església de Sant Miquel.

El 1546 succeí Miquel May com a vice-canceller.

Denís i Reverter, Lluïsa

Deixa un comentari

(Barcelona, 20 maig 1862 – 28 gener 1946)

Autora teatral i pintora. Muller de Santiago Rusiñol.

Escriví Els caçadors furtius (1931), Una vengança com n’hi ha poques (1931) i unes quantes sarsueles, de les quals ella mateixa compongué la música.