Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Martí i Miralles, Joan

(Santa Bàrbara, Montsià, 22 juny 1867 – Barcelona, 5 abril 1949)

Jurisconsult. Estudià dret a València i Barcelona.

Ajudat per Bofill i Mates, féu el primer catàleg de la Biblioteca del Col·legi d’Advocats de Barcelona.

El 1921 fou nomenat president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació i el 1934 elegit membre del Tribunal de Cassació de Catalunya.

Membre de la Comissió de Codificació del Dret Civil Especial de Catalunya (1948), col·laborà a la “Revista Jurídica de Catalunya”.

Entre les seves obres destaquen La qüestió de la parceria (1914), Interpretació de les lleis segons la doctrina de Suárez i Principis del dret successori (1925).

Martí i Martí, Casimir

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 27 desembre 1926 – Barcelona ?, 21 novembre 2021)

Eclesiàstic i historiador. Ha publicat diversos estudis teològics a “Serra d’Or”, “Qüestions de vida cristiana” i altres revistes.

Com a historiador s’ha especialitzat en el moviment obrer del segle XIX, sobre el qual ha publicat Orígenes del anarquismo en Barcelona (1959) i, amb Josep Maria Benet, El moviment obrer a Barcelona durant el bienni progressista (1976).

També ha publicat, entre d’altres, L’Església de Barcelona, 1850-57 (1984) i L’integrisme a Catalunya (1990), juntament amb Joan Bonet.

El 1980 fou nomenat director de l’Arxiu Nacional de Catalunya, càrrec que dimití en jubilar-se el 1991. El 1994 fundà la revista “El Pregó”, que dirigí.

Martí i Julià, Domènec

(Barcelona, 3 juny 1861 – 20 juny 1917)

Metge i polític. Exercí la psiquiatria, dirigí l’Institut Frenopàtic de les Corts i presidí la Societat de Psiquiatria i Neurologia.

Nacionalista i esquerrà, presidí la Unió Catalanista (1903-06), intentà de donar-li, juntament amb Serra i Moret, un caràcter socialista que una bona part dels seus adherents va refusar. Participà en la Solidaritat Catalana.

Dirigí “La Renaixença” i també va col·laborar a “Renaixement” i “La Nació”, entre d’altres.

Publicà un recull dels seus articles polítics intitulat Per Catalunya (1913) i diverses monografies sobre psiquiatria.

Martí i Gras, Lluís

(Barcelona, 1887 – 1961)

Pintor. Format a l’Escola de Llotja amb José Ruiz Blasco i Antoni Caba. Fou pensionat per l’Acadèmia de Sant Jordi el 1908.

Ha participat en nombroses exposicions col·lectives, i n’ha fetes diverses d’individuals a Barcelona.

Conreà el nu i el retrat, dins un academicisme d’una sòbria perfecció.

Martí i Garcés de Marcilla, Josep Maria de

(Lleida, 1880 – Barcelona, 1932)

Pintor. Amplià estudis a París i a Venècia i s’especialitzà en la pintura d’interiors.

Fou influït per l’impressionisme.

Féu un plafó sobre Poblet per al Saló de Sant Jordi de la diputació de Barcelona.

Martí i Galceran, Albert

(l’Escala, Alt Empordà, 13 gener 1883 – Barcelona, 13 octubre 1947)

Músic. Destacà com a intèrpret de tenora. Fou deixeble del Xaxu.

Tocà a les cobles de Santa Coloma de Farners i Principal de la Bisbal, així com a la Banda Municipal de Badalona.

Fundà després la cobla Barcelona, de la qual se separaria més tard per constituir-ne una altra amb el seu nom.

Fou un gran divulgador de les sardanes de Juli Garreta.

Martí i Cristià, Josep

(Llinars del Vallès, Vallès Oriental, 19 agost 1884 – Barcelona, 6 novembre 1918)

Músic. Deixeble d’Enric Granados i de Felip Pedrell.

Escriví operetes, com Lady Flirt, harmonitzà cançons populars catalanes i escriví diverses obres didàctiques.

Martí i Cortada, Miquel Anton

(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 17 desembre 1864)

Escriptor, un dels primers renaixentistes.

Fou inclòs a l’antologia Els trobadors nous i publicà Llàgrimes de la viudesa (1839), d’alè romàntic. Traduí, en vers, al català, la Jerusalem alliberada de Tasso.

Fou actiu dins l’Acadèmia de Bones Lletres i col·laborà en un Diccionari quintilingüe.

Lluís Martí i Codolar

Martí i Codolar, Lluís

(Barcelona, 24 agost 1843 – 4 novembre 1915)

Financer. Personatge molt prestigiós en la banca catalana, formà part dels consells d’administració del Banc Hispano-Colonial, Crèdit Mercantil i d’altres.

Fundà la societat general de Telèfons Peninsulars i Madrilenya i influí en altres empreses financeres.

Es dedicà també al perfeccionament de l’agricultura, sobretot a la seva Granja Vella d’Horta, finca on també tenia diversos animals exòtics, donats a l’ajuntament de Barcelona i que serien els primers del Zoo de Barcelona (1892).

Martí i Cantó, Joan

(Barcelona, abril  1829 – febrer 1887)

Eclesiàstic. Col·laborà als diaris “El Áncora”, “El País” i “La España”, i fundà les publicacions “Ecos del Amor de María” (1867) i “Los Santos Ángeles” (1873).

És autor de nombrosos llibres de religió i de pietat i d’una Historia de la imagen y santuario de Nuestra Señora de Montserrat (1877).

El seu germà Domènec Martí i Cantó  (Barcelona, segle XIX – 1888)  fou advocat i gaudí de bon prestigi professional. Era membre de diverses corporacions doctes.