Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Monjo i Carreras, Dídac

(Maó, Menorca, 1924 – Barcelona, 1 maig 1999)

Tenor. A sis anys ingressà a la capella de música de Sant Agustí, de Maó.

Passà a Barcelona, on cantà al cor del Gran Teatre del Liceu (1945-48); des del 1948 hi feu papers de tenor còmic o de caràcter amb el nom artístic de Diego Monjo.

Actuà en l’estrena de Canigó, d’Antoni Massana (1953).

Ha actuat també a Maó i a València, entre altres llocs, i ha exercit de director escènic molt sovint.

Monguió i Segura, Pau

(Tarragona, 10 juliol 1865 – Barcelona, 21 gener 1956)

Arquitecte i pintor. Fou arquitecte municipal de Tarragona, Terol i Tortosa.

A Tarragona féu les obres per al servei d’aigües de la ciutat, projectà l’església dels carmelites i dirigí la urbanització del Mirador del Mediterrani, entre altres obres.

Influït sobretot per August Font i Carreras, la seva obra s’emmarca en el corrent modernista.

Fou el pare de Pau i Josep Monguió i Fonts.

Monguió i Fonts, Pau

(Tarragona, 1892 – Barcelona, segle XX)

Arquitecte. Fill de Pau Monguió i Segura. Obtingué el títol el 1919. Residí a Barcelona, on ha estat catedràtic de l’Escola d’Arquitectura.

Fou arquitecte municipal de Tortosa i d’Esplugues de Llobregat. Ha publicat articles sobre temes arquitectònics.

El seu germà fou el pintor Josep Monguió i Fonts  (Tortosa, Baix Ebre, 1907 – Catalunya, segle XX)  Ha obtingut diversos premis, conreant un estil més aviat academicista.

Josep Mongrell i Torrent

Mongrell i Torrent, Josep

(València, 3 agost 1870 – Barcelona, 5 novembre 1937)

Pintor. Deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles, de Ignasi Pinazo i, a Madrid, de Joaquim Sorolla. La seva producció és mou dins l’estil realista propi de l’època. Conreà amb preferència el paisatge marítim i el quadre de gènere (Mosqueters jugant a escacs, Vella en oració, La barca, Família de pescadors, etc).

Conreà, amb èxit, el cartellisme, gènere del qual es volgué apartar per seguir la pintura pura.

Es retirà a Cullera el 1906 fins al 1913, any que esdevingué professor numerari a l’Escola de Llotja de Barcelona, on, entre altres deixebles, tingué Antoni Clavé, que l’ha descrit com un mestre obert i positiu.

Membre de la Societat Artística i Literària de Catalunya el 1914, exposà a Barcelona i el 1923 a Madrid. La seva obra principal és el mural de La Mare de Déu de Montserrat voltada dels sants i reis que l’han visitada (1927), que presideix la Sala de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya.

Monfort i Miquel, Antoni

(Calaf, Anoia, 1790 – Barcelona ?, segle XIX)

(o Montfort) Cartògraf. És autor d’un Plano de la ciudad de Barcelona y sus cercanías (1818, que dedicà al capità general F.J. Castaños).

També edità un globus celeste i terraqüi (1829), que foren adoptats pels centres d’ensenyament.

Monfar i Sorts, Francesc

(Barcelona, segle XVII – 14 agost 1714)

Polític i militar. Era ciutadà honrat de Barcelona i pertanyia al Consell de Cent.

El 1705 fou enviat per la Generalitat per entrevistar-se amb Carles d’Àustria, just abans de la seva entrada a Barcelona.

Durant el setge de Barcelona continuava pertanyent al Consell de Cent i serví com a tinent del regiment de la Diputació.

Morí a la primera fase de la batalla del baluard de Santa Clara.

Moner i de Barutell, Francesc de

(Perpinyà, 1463 – Barcelona, 1492)

Escriptor. Va servir, de molt jove, com a patge del rei Joan II el Sense Fe, després va romandre a França, i posteriorment va prendre part en la guerra de Granada.

Establert a Barcelona, va estar al servei del duc de Cardona, i ingressà l’any 1490 a l’orde franciscà.

Escriptor bilingüe, de les seves poesies catalanes escrites segons el model de l’escondit provençal, que es conserven gràcies a una edició del 1528, es destaquen Les cobles de les estisores, de to festiu.

Té més relleu dins la seva obra catalana la prosa, formada per un petit conjunt d’escrits adreçats a diferents personatges, i la narració en prosa de forma dialogada L’ànima d’Oliver.

La seva producció castellana, compren letrillas d’estil senzill, molt semblant a les de Juan del Encina. En prosa destaca l’al·legoria La noche.

Moneny i Noguera, Enric

(Barcelona, 1903 – 1973)

Pintor, cartellista, dibuixant i decorador. A nou anys guanyà el segon premi de cartells de les Festes de la Mercè a Barcelona. Exposà per primer cop a “La Publicidad” (1919) sota el patronatge del Saló dels Evolucionistes.

Treballà des del 1927 per al Patronato Nacional del Turismo Español, però la seva tasca més rellevant com a cartellista fou per a l’Oficina de Turisme de Catalunya (1932-36).

Anà a Mèxic el 1949, on destacà com a decorador i féu grans murals per a l’edifici Rioma -propietat de Cantinflas-, destruït després en un terratrèmol. Tornà a Catalunya el 1963, exposà i il·lustrà llibres.

El seu art palesa un lirisme que aprima i subtilitza les formes.

Monegal i Prat, Esteve

(Barcelona, 1 maig 1888 – 23 desembre 1970)

Escultor, assagista i industrial. Fill de Ramon Monegal i Nogués, que succeí a l’empresa Myrurgia.

Format a l’Escola d’Art Galí fou un dels representants més típics del noucentisme català. Practicà primer el dibuix (era col·laborador artístic a “Or i Grana”) i la pintura.

Passà a l’escultura, treballant primer de forma autodidàctica i després juntament amb Josep Clarà.

Formà part de Les Arts i els Artistes i dirigí la secció d’escultura de l’Escola Superior dels Bells Oficis.

D’entre les seves obres destaquen Dona pentinant-se, Dona asseguda, La Pau o la imatge de Santa Anna de la parròquia barcelonina del mateix nom.

Monegal i Nogués, Esteve

(Barcelona, 2 febrer 1862 – 1925)

Eclesiàstic. Germà de Josep i de Trinitat. Catedràtic d’oratòria sagrada del seminari conciliar de Barcelona, on formà diversos predicadors.

Publicà obres de tema religiós, obres de text, com ara Compendio de patrología y patrística… (1908), reeditat sovint i traduït a l’italià (1914), La predicación cristiana (1919), etc.

Un altre germà seu fou  Ramon Monegal i Nogués  (Barcelona, 1861 – 1920)  Industrial. Creà una fàbrica de perfums que el seu fill Esteve Monegal i Prat, convertí en la fàbrica Myrurgia.