(Ontinyent, Vall d’Albaida, 12 octubre 1895 – Barcelona, 26 desembre 1946)
Compositor. Estudià música a València.
A Madrid fou mestre concertador del Teatro Real. Més tard fou mestre de capella de l’església de Sant Josep Oriol de Barcelona.
Destacà en el camp de la sarsuela, amb la cèlebre Cançó d’amor i de guerra (1926), La legió d’Honor (1930) i L’àliga roja (1932).
(Sarrià, Barcelona, 4 abril 1898 – Barcelona, 1 abril 1980)
Pintor. Conegut simplement com a Tarrassó. Es formà a l’Escola de Llotja (Barcelona).
Paisatgista fogós i colorista violent, els anys 1940 fou considerat per alguns com l’hereu de Joaquim Mir. Com ell, pintà molt a Mallorca, on havia residit.
Anuncià la donació a Barcelona d’un museu monogràfic de la seva obra.
(Màlaga, Andalusia, 13 juliol 1878 – Barcelona, 1961)
Pintor. Format a Barcelona. El 1937 anà a viure a França.
Conreà la natura morta, el paisatge i, sobretot, el retrat, amb un estil proper a l’impressionisme.
Cal destacar-ne els retrats que féu del pintor Miquel Utrillo i el de L’amic Colomer.
(Barcelona, 1901 – 1996)
Pintora. Amplià estudis a París, a l’acadèmia d’André Lothe i amb Otto Friesz.
Conreà la figura i la natura morta. El seu estil presenta influències del postimpressionisme i del fauvisme.
Exiliada a Mèxic (1939) i a París (1949), el 1961 tornà a Barcelona.
(Barcelona, 30 novembre 1920 – 6 agost 1995)
Músic. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i amplià els seus coneixements amb Joaquim Serra en l’especialitat de la instrumentació per a cobla.
És autor d’una suite simfònica, Poema de l’amor que neix (1951), de Fra Garí (1963), de Joiosa (1966) i de nombroses obres per a cobla.
(Falset, Priorat, 1858 – Barcelona, 1940)
Pintor. Format a París amb Francesc Domingo i Marquès.
Instal·lat a Barcelona vers el 1886, hi obrí una acadèmia privada de Belles Arts, que fou freqüentada, entre altres artistes, per Isidre Nonell, Xavier Nogués, Ignasi Mallol i, més tard, Enric Planas i Durà, i que encara perdura regida pel seu fill Vicenç Martínez i Gorjas.
Com a pintor seguí el fortunyisme i conreà també l’aquarel·la.
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 7 maig 1937)
Anarquista. Un dels organitzadors de les Joventuts Llibertàries de Catalunya, de les quals fou membre del comitè regional i secretari.
Propicià el Front Revolucionari de les Joventuts (febrer 1937), amb la Joventut Comunista Ibèrica.
Membre de la FAI, morí en els Fets de Maig de 1937.
(Rubí, Vallès Occidental, 16 maig 1914 – Barcelona, 14 octubre 2009)
Escriptor i traductor. Fou redactor en cap del setmanari barceloní “Clarisme”. Corrector de català.
Ha publicat la novel·la Intranscendent (1957) i el conte infantil El grill, la cuca de llum i el dragó (1958).
(Catalunya, segle XVI – Barcelona, segle XVII)
Jurista. S’establí a Barcelona el 1617 i fou magistrat de la Reial Audiència de Catalunya.
El 1640 en la guerra dels Segadors es mantingué al costat de la Generalitat i participà en l’ocupació de les tropes franceses. Fou un partidari avançat de la integració de Catalunya a França.
El 1652 passà al Rosselló, on preparà l’annexió a França.
És autor de Defensa de la autoridad real de las personas eclesiásticas de Cataluña (1646), clarament regalista.
(Barcelona, vers 1796 – 26 maig 1863)
Pedagog. Fou a Barcelona el primer bibliotecari de la biblioteca formada amb els llibres dels convents cremats el 1835 i el primer director de l’Institut de segon ensenyament creat el 1844, càrrec que exercí fins al 1853.
Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts i de la de Bones Lletres de Barcelona.
Dades dels Països Catalans 