(Manresa, Bages, 1889 – Barcelona, 1966)
Escultor i dibuixant. Residí un quant temps a París, on practicà amb èxit el dibuix satíric. A Barcelona treballà com a escultor.
Utilitzà la pedra, la terra cuita i el coure repussat.
Conreà també l’orfebreria i, en aquest camp, s’especialitzà en la realització de medalles de vori.
(Manresa, Bages, 1855 – Barcelona, 17 agost 1927)
Periodista i escriptor. Fundà a Manresa “El Cordoner” (1876), “La Montaña” (1880), “Revista Catalana” (1881) i “Diario de Manresa”.
Escriví poemes (Brots primerencs, 1880, i Faules alemanyes en vers català, 1881), obres teatrals còmiques (A les fosques, 1889) i assaigs (Memoria sobre la organización y aspiración de las federaciones de trabajadores en España, 1886).
(Barcelona, 11 març 1893 – 18 gener 1971)
Actor i escriptor. S’inicià en el teatre al Centre Nacionalista Republicà. Posteriorment, actuà amb la companyia del Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans.
A partir del 1939 va dedicar-se al cinema i al teatre radiofònic.
Entre les obres teatrals que va escriure destaca El crit de la terra (1961).
(Barcelona, 22 juliol 1876 – 2 agost 1951)
Arquitecte. Influït inicialment per les tesis ruskinianes, complí la tasca de divulgar-les a través de la revista “Catalunya”. Donà a conèixer l’arquitectura neogòtica del secessionisme vienès, principalment de l’arquitecte Otto Wagner.
Director del Servei de Conservació de Monuments, càrrec des del qual restaurà i revalorà un gran nombre de monuments, com la Porta Ferrada, del monestir de Sant Feliu de Guíxols, la Casa del Canonge i la Casa dels Velers, ambdues de Barcelona. És autor de l’edifici de l’Escola Industrial de Sabadell.
Entre altres estudis és autor d’un Inventari gràfic de Catalunya (1909) i d’Estructuras en ladrillo y hierro atirantado en la arquitectura catalana (1910).
(Barcelona, 20 gener 1877 – 8 agost 1937)
Arquitecte. Titulat a Barcelona el 1902.
La seva arquitectura s’inscriu en la línia goticista del modernisme i es influïda per Antoni Gaudí i Domènech i Montaner.
Entre les seves obres hi ha el convent de Valldonzella (1910, Barcelona), les escoles de Capellades (1913), el cementiri d’Olius (1916) i el convent de Redemptor (1926, Barcelona).
(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 21 febrer 1879 – Barcelona, 24 setembre 1956)
Enginyer militar. Dirigí la brigada topogràfica d’enginyers de l’exèrcit (1920-24) encarregada d’aixecar el Pla de Barcelona i els encontorns, per a estudiar la defensa marítima de la ciutat. El 1925 passà a dirigir la nova oficina del pla de la ciutat de l’ajuntament. Fou coautor de la planificació espacial del CENU (1937).
Després de la guerra civil de 1936-39, ocupà el càrrec d’enginyer en cap de l’agrupació de serveis tècnics d’urbanisme i valoracions de l’ajuntament de Barcelona. Des del 1948 fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts.
És autor de diverses obres sobre cartografia de Barcelona i coautor de l’obra col·lectiva Historia del urbanismo en Barcelona (1970).
Fou el pare de Vicenç i de Ferran Martorell i Otzet.
(Barcelona, 19 novembre 1822 – 9 novembre 1878)
Arqueòleg i naturalista. Després d’haver-se dedicat al comerç i endut per la seva afició, el 1854 inicià una col·lecció malacològica, que arribà a tenir 6.000 espècies. Els científics li’n dedicaren tres: la Modolia martorelli, l’Helix martorelli i la Linnaea martorelli.
Llegà a Barcelona les seves col·leccions i els seus llibres, que foren la base del Museu que duu el seu nom, al Parc de la Ciutadella, que dirigí el seu germà Manuel. Instituí el premi Martorell, que s’atorga cada cinc anys a la millor obra sobre arqueologia.
La selecció dels seus escrits s’ha publicat amb el títol d’Apuntes arqueológicos (1879).
(Barcelona, 10 novembre 1927 – 24 agost 1996)
Director musical i pedagog. Fill d’Artur Martorell i Bisbal i germà de Josep Maria i de Montserrat.
Fundador (1951) i director de la Coral Sant Jordi. Catedràtic d’història de la música a la Universitat de Barcelona des del 1983 (professor des del 1970).
S’especialitzà en la direcció coral i donà cursos sobre aquesta matèria a diverses ciutats europees. Fou director artístic de l’“Antologia Històrica de la Música Catalana”.
També va ser diputat al Parlament de Catalunya.
Rebé nombrosos premis, entre els quals la Creu de Sant Jordi (1984) i la medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona (1991).
(Barcelona, 1925 – 28 novembre 2017)
Arquitecte. Fill d’Artur Martorell i Bisbal i germà d’Oriol i de Montserrat.
Membre fundador del Grup R, ha desplegat una gran activitat en el camp urbanístic. Inicià la seva trajectòria professional amb Oriol Bohigas i amb David Mackay, amb els quals continuà fent conjuntament la seva obra.
El 1992, participaren en el projecte de la Vila Olímpica de Barcelona. Ha estat sovint guardonat pel seu treball i ha rebut diversos premis FAD.
Ha realitzat també tasques en el camp de l’urbanisme, ha col·laborat en nombroses publicacions (“Serra d’Or”, “Cuadernos de Arquitectura”) i ha ostentat diversos càrrecs dins el món de l’escoltisme, procurant-ne la renovació.
(Barcelona, 28 febrer 1916 – 1 abril 2018)
Sociòleg i urbanista. Llicenciat en dret.
Ha publicat Sociología y urbanismo (1959), La aportación de Almería al nacimiento y desarrollo de Barcelona (1966) i Problemes de l’habitatge a Catalunya (1968).
Dades dels Països Catalans 