Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Montal i Costa, Agustí

(Barcelona, 5 abril 1934 – 22 març 2017)

Enginyer industrial tèxtil. Fill d’Agustí Montal i Biosca, del qual continuà l’empresa familiar.

El 1969 fou elegit president del Futbol Club Barcelona i el potencià seguint el lema d’El Barça és més que un club. Durant la seva gestió impulsà aquest equip amb la contractació de nous jugadors, sobretot internacionals destacats (Johan Cruyff, J. Neeskens, H. Sotil).

El 1978 abandonà la presidència, i el substituí Josep Lluís Núñez i Clemente.

Montal i Biosca, Agustí

(Barcelona, 1876 – 1960)

Industrial i dirigent esportiu. Hereu de l’empresa tèxtil cotonera Montalfita SA, l’engrandí i desenvolupà.

El 1946 fou elegit president del Club de Futbol Barcelona, el qual dugué a una etapa d’esplendor (contractació de L. Kubala, temporada de les cinc copes, etc). Cessà el 1953.

El seu fill fou Agustí Montal i Costa.

Montagut i Vilalta, Joaquim de

(Móra d’Ebre, Ribera d’Ebre, 1848 – Barcelona, segle XIX)

Militar. Fill de Joaquim de Montagut i de Domènec. L’any 1868 lluità al Bruc contra els revolucionaris comandats per Baldrich i Targarona, i, al cap de dos anys combaté contra els republicans a les barriades de Sants i de Gràcia.

El 1873 sol·licità la separació del servei actiu i se sumà a les tropes carlines de l’exèrcit del Nord. Emigrà a França havent obtingut el grau de coronel i, al cap de poc, tornà a Catalunya i s’establí a Barcelona.

Monserrat i Portella, Josep

(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 22 juliol 1860 – Barcelona, 23 novembre 1923)

(o Montserrat) Escultor. Estudià a l’Escola de Llotja de Barcelona (1875-80), on fou deixeble de Josep Reynés, i hi fou professor (des del 1901). Obtingué diversos premis a Barcelona, Madrid i París.

La seva producció és extensa i es troba bastant dispersa. Mostrà un gust evident pels detalls pintorescs i anecdòtics, molt rics en detalls, dins la línia modernista en què apareix inscrit.

Les seves obres més conegudes són Tornant del mercat (1904, Museu d’Art Modern de Barcelona), i el personatge Manelic (1910), avui als jardins de Montjuïc.

Té obres públiques a Madrid, a Puerto Rico i a Fernando Poo.

Monserdà i Vidal, Enric

(Barcelona, 24 maig 1850 – 13 abril 1926)

Pintor, projectista i director artístic. Fill de Josep Monserdà i Roger i germà de Dolors. Estudià a l’Escola de Llotja.

Es lliurà a les tasques de l’ornamentació i la decoració, optant per la barreja estilística de medievalisme i orientalisme, alternada amb el neogòtic que propugnaren Elies Rogent i Ll. Domènech i Montaner, i amb l’aire pre-modernista del moblista Francesc Vidal i de l’arquitecte Josep Vilaseca.

Fou molts anys director artístic a la vidrieria d’Eudald Ramon Amigó, i es distingí en la pintura religiosa. Guanyà el concurs per a la decoració del Saló de Cent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, obra que dirigí el 1925.

Com a decorador, col·laboraren amb ell pintors i escenògrafs de renom. Exercí llargament la pedagogia artística i la il·lustració de llibres.

Monserdà i Roger, Josep

(Camprodon, Ripollès, 1816 – Barcelona, 1862)

Relligador. Fou el pare de Dolors i Enric Monserdà i Vidal.

El seu taller al carrer de la Palla era centre de reunió de figures conegudes, com Anselm Clavé, Narcís Monturiol i Abdó Terradas.

Sembla que fou el primer del país a servir-se de la premsa de daurar. Els seus relligats de luxe assoliren un gran prestigi.

Monroig i Valls, Ramon

(l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà, 1814 – Barcelona, 1874)

Industrial. Estudià química a l’escola de la Junta de Comerç. Renovà la indústria de teixits, sobretot pel que fa als tints, substituint els colorants inorgànics pels orgànics.

Muntà indústries de corbates i fabricà àcid sulfúric.

Fou un dels delegats catalans a Madrid per gestionar els aranzels.

Monreal y Tejada, Luis

(Saragossa, Aragó, 15 maig 1912 – Barcelona, 1 novembre 2005)

Historiador de l’art. Fou comissari del Patronat Artístic dels Països Catalans (1939-47), càrrec des del qual dirigí diverses restauracions d’obres medievals. Membre de l’Acadèmia de Sant Jordi i de la de San Luis de Saragossa.

Ha publicat, entre d’altres: La catedral de Vich (1942), Las cien mejores obras de la arquitectura española (1945), Els castells medievals a Catalunya (3 volums 1955-68), juntament amb Martí de Riquer, i un Diccionario de términos de arte (1992).

Fou el pare de Lluís Monreal i Agustí.

Monravà i Cortadellas, Lluís

(Tarragona, 1862 – Barcelona, 1926)

Militar. Assolí el grau de general d’enginyers.

Dirigí les obres de defensa naval de Palma de Mallorca i de Cartagena.

Fou ministre de la guerra i governador civil de Valladolid.

Monmany i Albornà, Antoni

(Barcelona, 1797 – 1861)

Advocat i escriptor. És autor de diversos escrits de caràcter científic, entre ells els titulats Memoria sobre la verdadera causa de los fenómenos magnéticos (1820) i Memoria dirigida a establecer la verdadera equivalencia entre les monedas efectivas e imaginarias de España (1848).