(Barcelona, 1889 – 20 novembre 1968)
Dibuixant. Format a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, començà la tasca artística a París (1909-21).
Excel·lí en els temes animalístics, que resolia amb traça i simplicitat.
(Felanitx, Mallorca, 7 febrer 1940 – Barcelona, desembre 2004)
Poeta i narrador. Amb Una bella història (1962) introduí, en el corrent de la nova lírica catalana, una poesia de tònica realista i d’intenció social.
El problema és que els catalans volem dues coses alhora: ser lliures i caure bé. Impossible. (Miquel Bauçà i Rosselló)
Altres obres: El noble joc (1972), Poemes (1973), Notes i comentaris (1975, premi Vicent Andrés i Estellés), Cants jubilosos (1980), El crepuscle encén estels (1992).
Com a narrador, ha excel·lit en Carrer Marsala (1985, premi Ciutat de Barcelona), L’estuari (1990) i El canvi (1998, premi de la Crítica).
(Sabadell, Vallès Occidental, 1864 – Barcelona, 20 setembre 1928)
Arquitecte. Fou titular municipal de la seva ciutat, on projectà diverses urbanitzacions i molts edificis, com la Casa de la Ciutat i el teatre Euterpe.
(Saragossa, Aragó, 22 juliol 1887 – Barcelona, 21 gener 1973)
Metge traumatòleg. Fou metge militar a la guerra del Marroc (1909) i posteriorment de la família reial.
Professor de patologia i clínica quirúrgica de la universitat de Madrid (1928), fundà la Sociedad Española de Cirugía Ortopédica y Traumatología.
Durant la guerra de 1936-39 fou cirurgià a l’hospital sueco-noruec d’Alcoi i a l’hospital de la Vila Joiosa, a la zona republicana. Acabada la guerra, fou condemnat a dotze anys de presó, però el 1943 pogué establir-se a Barcelona.
És autor de tractats mèdics (Patología quirúrgica, 1932) i d’unes memòries (De las guerras coloniales a la guerra civil, 1969).
(Barcelona, 1930 – 20 agost 2015)
Sacerdot i catequista. És autor de La Santa Missa (1962), Crec en Jesucrist, Primera comunió, etc.
(Sant Pau de Seguries, Ripollès, 30 novembre 1816 – Barcelona, 25 febrer 1894)
Farmacèutic i catedràtic. És autor d’una Flora médico-farmacéutica abreviada d’Espanya (1859).
(Barcelona, 1927 – 30 març 2014)
Pintor. Estudià dret i també estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.
Durant els anys 1950 treballà assíduament a l’Amèrica del Sud.
És conegut internacionalment com a retratista.
(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 1914 – Barcelona, 2 maig 1975)
Escultor. Fou professor de l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona.
(Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1872 – Barcelona, 1936)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, i fou pensionat per l’Ajuntament barceloní a París i a Roma.
Féu llargues estades de treball a Itàlia i Suïssa, i realitzà algunes obres a Buenos Aires, l’Havana i Nova York.
Conreà principalment la pintura de paisatge.
(Catalunya, segle XV – Barcelona, segle XVI)
Orfebre. S’establí a Barcelona el 1510.
Els seus treballs són notables, dins un estil gòtic que deriva cap el plateresc, tendència que ajudà a introduir a Catalunya.
