(Barcelona, 1909 – 1976)
Orfebre i pintor. Ha efectuat la decoració de gran nombre d’esglésies i capelles.
Ha realitzat també moltes obres d’orfebreria -calzes, custòdies, reliquiaris-, entre les quals figuren peces destinades als papes Pius XI i Pius XII.
(Barcelona, 1850 – 1913)
Comediògraf, utilitzà el pseudònim de Pau Bullanga. Col·laborà a “La Campana de Gràcia”.
Escriví, en castellà i català, drames fulletonescos, sainets costumistes i monòlegs: Una calaverada (1877), La sogra (1879), Lo casament de la noia, La víctima y su verdugo.
(l’Havana, Cuba, 1843 – Barcelona, 1883)
Pintor i poeta. La seva família tornà a Barcelona quan ell tenia 7 anys.
Intervingué en política a favor de les tendències catalanistes. Publicà un Recull de poesies catalanes.
(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, segle XIX – Barcelona, segle XIX)
Pintor. Obtingué diversos premis. Conreà especialment el paisatge.
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1894)
Industrial. Es distingí per la seva capacitat i per les seves nombroses iniciatives de caràcter econòmic.
(Barcelona, 1609? – 1702)
Mestre d’obres. Actiu a Barcelona.
Projectà l’església de Sant Sever (1698) i realitzà un obelisc dedicat a Santa Eulàlia (1673), a la plaça del Padró de Barcelona.
També realitzà una conducció urbana d’aigües (1688).
(Barcelona, 4 maig 1870 – 16 febrer 1899)
Compositor i pianista. Deixeble d’Anselm Barba, d’Isaac Albéniz, de Joan Baptista Pujol i de Felip Pedrell.
Escriví peces per a piano (Masurques (1885), Serenade, Idilio, Barcarola, Canto árabe) i per a cant i piano (Sospir d’amor, Perdutta, Golondrinas, Donna adorata).
(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1603 – Barcelona, 1693)
Pintor. Format a Barcelona, es traslladà a Madrid, on sembla que fou deixeble d’Eugenio Caxés.
Pintà diverses obres per a esglésies de Barcelona i de Sant Joan de les Abadesses (on es conserven les que féu per a la capella del Misteri).
(Barcelona, 1810 – 1863)
Pintor. Fou pensionat a Roma.
Se’n conserven quadres remarcables a l’Academia de San Fernando de Madrid i a l’església de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès).
(Catalunya, segle XII – Barcelona, 1142)
Prelat. Era canonge de la seu de Barcelona.
En fou nomenat bisbe en 1137, com a successor de sant Ermengol, després d’un intent del capítol d’oferir la mitra a Ramir II el Monjo, el qual rebutjà la proposta.
Arnau Ermengol morí quan projectava un viatge a Terra Santa. Fou succeït pel bisbe Pere.
Dades dels Països Catalans 