(Barcelona, 8 novembre 1889 – 1980)
Relligador. Les seves enquadernacions han exercit un mestratge en l’art del llibre. A part les seves activitats professionals ha portat una efectiva docència.
Ha estat director del Conservatori de les Arts del Llibre, secció de l’Escola d’Arts Aplicades de Barcelona.
(Ripoll, Ripollès, 14 gener 1926 – Barcelona, 4 juny 1993)
Catedràtic de grec a la universitat de Barcelona. Ha traduït Teòcrit i Eurípides al català per a la Fundació Bernat Metge, a la qual pertanyia, i Llucià de Samosata, al castellà.
A més de col·laboracions a revistes especialitzades, és autor, entre d’altres obres, de Mitología griega (1962), i d’una Literatura griega (1967).
(Barcelona, 28 octubre 1851 – 1920)
Escriptor. Obrer del ram tèxtil i després tipògraf. Col·laborà en les revistes de l’època per tal de fer conèixer les seves idees catalanistes i socialistes.
Publicà, entre d’altres, les obres: Fulles seques (1875), poemes; Quadros a la ploma (1886), narracions costumistes; Lo fill de la mort (1883) i La guerra (1887), drames; Flores y espinas (1878) i La gran idea (1891), comèdies en castellà.
(Barcelona, 1872 – 1911)
Arquitecte. Fou professor de geometria descriptiva i de composició a l’Escola Superior d’Arquitectura.
Treballà amb Gaudí a la casa-palau del Comte de Güell i amb Lluís Domènech i Montaner en la direcció de les obres del Gran Hotel, de Palma de Mallorca. Autor, encara, de diversos edificis industrials i particulars.
El 1906, l’ajuntament de Barcelona li premià la casa Pince, al carrer de Ferran.
(Tàrrega, Urgell, 28 desembre 1860 – Barcelona, 4 febrer 1948)
Pintor i escultor. Germà d’Antoni. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i a la de Madrid.
Conreà la pintura de gènere i el paisatge. Presentà alguns quadres amb retrats i paisatges a les exposicions oficials de Barcelona i de Madrid entre el 1884 i el 1898.
(Tàrrega, Urgell, 24 gener 1864 – Barcelona, 16 gener 1948)
Pintor i escultor Germà de Ramon. Féu estudis artístics a Barcelona i els amplià a Roma. En tornar, fou professor d’escultura a les escoles de Belles Arts de Màlaga, Sevilla i, finalment, a la de Barcelona.
Fou premiat en exposicions nacionals i en les de Madrid i París (on li fou atorgada la medalla d’or per l’obra Astúcia i força).
Com a pintor, la seva obra és qualitativament inferior. Està representat al Museu d’Art Modern de Barcelona.
(Barcelona, 1825 – 23 agost 1880)
Pintor. Professor de perspectiva a l’Escola de Belles Arts.
Conreà la pintura d’interiors (els de la catedral de Barcelona (1866) i els de l’església de Santa Maria del Mar (1868), que presentà a l’exposició de Madrid). Conreà també la pintura a l’aire lliure (Vista panorámica de Barcelona).
Autor de Viaje óptico por España i Tratado elemental de perspectivas.
(Barcelona, 1941 – 18 agost 2015)
Violinista. Estudià al Conservatori Municipal de Barcelona amb Enric Ribó, Eduard Toldrà i Joan Massià, i hi obtingué el Premi d’Honor de virtuosisme (1964).
Fou concertino de l’Orquestra Ciutat de Barcelona (1967) i de la del Teatre del Liceu (1981).
Ha actuat amb èxit per tot Europa.
(Catalunya, segle XVII – Barcelona ?, segle XVIII)
Cavaller. Fou capità de la Coronela de Barcelona al setge de 1706.
Com a component del Braç Militar, assistí a la Junta de Braços celebrada del 30 de juny al 6 de juliol de 1714 en que s’acordà la resistència contra Felip V de Borbó.
Tot i ser contrari a aquesta decisió, respecta la voluntat de la majoria i acudí a prendre un lloc d’oficial a la Coronela. Prengué part a l’heroica defensa de la capital.
El 14 d’agost de 1714 resultà ferit a la batalla del baluard de Santa Clara.
(Barcelona, 13 juny 1885 – 9 febrer 1939)
Bibliotecari i erudit. Va estudiar Ramon Llull, sobre el qual escriví treballs de bibliografia, com els Catàlegs (1918), i edità una selecció de poesies (1925) i una antologia de textos (1932).
Són importants les seves edicions de cronistes catalans (1932 i 1936), les publicacions sobre Arnau de Vilanova, i els estudis sobre Turmeda, els bestiaris i l’humanisme català. Mereix relleu el seu estudi sobre la influència de Dante en l’antiga literatura catalana.
Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres i secretari de l’Institut d’Estudis Catalans.
Dades dels Països Catalans 