Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Alsina i Munné, Ermengol

(Barcelona, 8 novembre 1889 – 1980)

Relligador. Les seves enquadernacions han exercit un mestratge en l’art del llibre. A part les seves activitats professionals ha portat una efectiva docència.

Ha estat director del Conservatori de les Arts del Llibre, secció de l’Escola d’Arts Aplicades de Barcelona.

Alsina i Clota, Josep

(Ripoll, Ripollès, 14 gener 1926 – Barcelona, 4 juny 1993)

Catedràtic de grec a la universitat de Barcelona. Ha traduït Teòcrit i Eurípides al català per a la Fundació Bernat Metge, a la qual pertanyia, i Llucià de Samosata, al castellà.

A més de col·laboracions a revistes especialitzades, és autor, entre d’altres obres, de Mitología griega (1962), i d’una Literatura griega (1967).

Alsina i Clos, Simó

(Barcelona, 28 octubre 1851 – 1920)

Escriptor. Obrer del ram tèxtil i després tipògraf. Col·laborà en les revistes de l’època per tal de fer conèixer les seves idees catalanistes i socialistes.

Publicà, entre d’altres, les obres: Fulles seques (1875), poemes; Quadros a la ploma (1886), narracions costumistes; Lo fill de la mort (1883) i La guerra (1887), drames; Flores y espinas (1878) i La gran idea (1891), comèdies en castellà.

Alsina i Arús, Joan

(Barcelona, 1872 – 1911)

Arquitecte. Fou professor de geometria descriptiva i de composició a l’Escola Superior d’Arquitectura.

Treballà amb Gaudí a la casa-palau del Comte de Güell i amb Lluís Domènech i Montaner en la direcció de les obres del Gran Hotel, de Palma de Mallorca. Autor, encara, de diversos edificis industrials i particulars.

El 1906, l’ajuntament de Barcelona li premià la casa Pince, al carrer de Ferran.

Alsina i Amils, Ramon

(Tàrrega, Urgell, 28 desembre 1860 – Barcelona, 4 febrer 1948)

Pintor i escultor. Germà d’Antoni. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i a la de Madrid.

Conreà la pintura de gènere i el paisatge. Presentà alguns quadres amb retrats i paisatges a les exposicions oficials de Barcelona i de Madrid entre el 1884 i el 1898.

Alsina i Amils, Antoni

(Tàrrega, Urgell, 24 gener 1864 – Barcelona, 16 gener 1948)

Pintor i escultor Germà de Ramon. Féu estudis artístics a Barcelona i els amplià a Roma. En tornar, fou professor d’escultura a les escoles de Belles Arts de Màlaga, Sevilla i, finalment, a la de Barcelona.

Fou premiat en exposicions nacionals i en les de Madrid i París (on li fou atorgada la medalla d’or per l’obra Astúcia i força).

Com a pintor, la seva obra és qualitativament inferior. Està representat al Museu d’Art Modern de Barcelona.

Alsamora i Perecaula, Onofre

(Barcelona, 1825 – 23 agost 1880)

Pintor. Professor de perspectiva a l’Escola de Belles Arts.

Conreà la pintura d’interiors (els de la catedral de Barcelona (1866) i els de l’església de Santa Maria del Mar (1868), que presentà a l’exposició de Madrid). Conreà també la pintura a l’aire lliure (Vista panorámica de Barcelona).

Autor de Viaje óptico por España i Tratado elemental de perspectivas.

Alpiste i Pérez, Josep Maria

(Barcelona, 1941 – 18 agost 2015)

Violinista. Estudià al Conservatori Municipal de Barcelona amb Enric Ribó, Eduard Toldrà i Joan Massià, i hi obtingué el Premi d’Honor de virtuosisme (1964).

Fou concertino de l’Orquestra Ciutat de Barcelona (1967) i de la del Teatre del Liceu (1981).

Ha actuat amb èxit per tot Europa.

Aloy i Guitart, Francesc d’

(Catalunya, segle XVII – Barcelona ?, segle XVIII)

Cavaller. Fou capità de la Coronela de Barcelona al setge de 1706.

Com a component del Braç Militar, assistí a la Junta de Braços celebrada del 30 de juny al 6 de juliol de 1714 en que s’acordà la resistència contra Felip V de Borbó.

Tot i ser contrari a aquesta decisió, respecta la voluntat de la majoria i acudí a prendre un lloc d’oficial a la Coronela. Prengué part a l’heroica defensa de la capital.

El 14 d’agost de 1714 resultà ferit a la batalla del baluard de Santa Clara.

Alòs-Moner i de Dou, Ramon d’

(Barcelona, 13 juny 1885 – 9 febrer 1939)

Bibliotecari i erudit. Va estudiar Ramon Llull, sobre el qual escriví treballs de bibliografia, com els Catàlegs (1918), i edità una selecció de poesies (1925) i una antologia de textos (1932).

Són importants les seves edicions de cronistes catalans (1932 i 1936), les publicacions sobre Arnau de Vilanova, i els estudis sobre Turmeda, els bestiaris i l’humanisme català. Mereix relleu el seu estudi sobre la influència de Dante en l’antiga literatura catalana.

Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres i secretari de l’Institut d’Estudis Catalans.