(Moià, Moianès, 16 abril 1617 – Barcelona, 1695)
Metge. Deixeble de Jacint Andreu. Catedràtic des del 1659, impulsà l’anatomia i construí un amfiteatre anatòmic (1675).
Fou un metge eclèctic que escriví una obra (De corde hominis) sobre el sistema cardiovascular.
Acceptà la teoria de la circulació de la sang, com a complementària de la tradicional. Acceptà també la transfusió.
(Moià, Moianès, 16 març 1693 – Barcelona, 4 agost 1780)
Militar. Fill de Josep d’Alòs i de Ferrer, i germà de Josep Francesc. Marxà a Castella amb el seu pare i formà part de l’exèrcit de Felip V de Borbó durant tota la guerra de Successió.
Rebé el títol de marquès d’Alòs (1747). Fou governador militar de Girona (1762-64) i capità general de Palma de Mallorca (1764-80).
Deixà escrita una Carta, instrucciones y relación de servicios… (1767) en què explica alguns aspectes interessants de la guerra de Successió.
Fou el pare de Josep i de Joaquim d’Alòs i Bru.
(Barcelona, 1653 – 1720)
Jurista. Doctor en dret, fou catedràtic de dret civil a l’antiga Universitat de Barcelona.
Partidari de Felip V de Borbó, l’arxiduc Carles III de Catalunya li confiscà els béns (1707), però pogué fugir a Castella i fou nomenat magistrat de la Cancelleria de Valladolid.
Tornà a Barcelona, amb les tropes filipistes, fou membre de la Real Junta de Justicia y Gobierno (1714), que governà Catalunya després de l’ocupació borbònica, i posteriorment s’incorporà a la nova Reial Audiència.
Va fer un estudi sistemàtic dels oficis municipals i dels sistemes de provisió i remuneració d’aquests, per tal d’adaptar-los a les noves estructures administratives que havia d’imposar el decret de Nova Planta.
Fou el pare de Josep Francesc i d’Antoni d’Alòs i de Rius.
(València, 1848 – Barcelona, 1899)
Pintor i aquarel·lista. Amplià els seus estudis artístics a Roma.
La seva obra més important és la col·lecció de costums populars i tipus de Catalunya i d’Aragó. El 1878 presentà amb gran èxit, a París, algunes obres, com Parc de Barcelona.
És representat al Museu d’Art Modern de Barcelona.
(Tolosa, França, 1020 – Barcelona, 16 octubre 1071)
Comtessa de Barcelona (1052-71). Filla dels comtes Bernat i Amèlia de la Marca i tercera muller de Ramon Berenguer I de Barcelona, que havia rebutjat la seva segona muller, Blanca, per la qual cosa foren excomunicats ambdós esposos, i les pretensions del comte de dotar Almodis trobaren una ferma oposició en la comtessa àvia Ermessenda de Carcassona, que els proporcionà dues noves excomunions.
Els drets d’Ermessenda foren comprats amb mil unces d’or. Els comtes van adquirir també els comtats de Carcassona i Rasès, per deixar-los a llurs fills Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II, mentre l’hereu (i fillastre d’Almodís), Pere Ramon, heretaria Barcelona. Però aquest, ressentit i potser malalt, assassinà Almodis.
(Catalunya, segle XI – Barcelona, vers 1110)
Comtessa de Barcelona. Segona muller de Ramon Berenguer III de Barcelona. S’hi casà el 1106. Sembla que no hi hagué fills d’aquest enllaç.
El llinatge de la comtessa és desconegut, tradicionalment és vinculada amb una família comtal del Llenguadoc, però teories recents sostenen que pertanyia a una família normanda, concretament que era filla de Robert I, comte de Mortain, germà del rei Guillem el Conqueridor.
(Barcelona, 1 juliol 1855 – 28 setembre 1927)
Periodista i editor. Col·laborà a “La Renaixença” i a “La Llumanera de Nova York”.
Les seves afeccions teatrals el portaren a reunir una important col·lecció de peces escèniques en llengua catalana, avui a la Biblioteca de Catalunya.
(Barcelona, 12 febrer 1882 – 7 novembre 1952)
Periodista, novel·lista i autor dramàtic. Conegut amb el pseudònim de Clovis Eimeric.
Es dedicà al periodisme, sobretot a Barcelona i a Lleida, i, amb el pseudònim esmentat, amb el de Macià Floris, o amb el seu nom conreà amb gran èxit i difusió la literatura infantil i rosa.
(Vilassar de Mar, Maresme, 5 maig 1845 – Barcelona, 15 febrer 1919)
Geòleg. Cursà la carrera eclesiàstica al seminari de Barcelona, on posteriorment fou professor d’història natural. Gràcies a ell va néixer (1874) el Museu de Geognòsia i Paleontologia del seminari. Col·laborà amb Josep Joaquim Landerer en un estudi sobre el Maestrat (1876).
Encarregat per la diputació de Barcelona d’efectuar el mapa geològic de la província, el 1887 publicà el primer full dels cinc en que intervindria. Portà a terme interessants treballs geològics i paleontològics (del pliocè català), que es concretaren en nombroses publicacions.
La seva obra Cosmogonia i Geologia (1878) és una visió de l’univers des del punt de vista catòlic.
(Catalunya, segle XVIII – Barcelona ?, segle XVIII)
Escriptor. Era membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
En 1795 hi llegí una memòria sobre les formes de govern de la Catalunya pre-romana.
Dades dels Països Catalans 