Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Arnalot, Manuel J.

1 Resposta

(Barcelona, 1927 – 1993)

(Manuel Jiménez i Arnalot)  Dibuixant. De formació autodidacta. Col·laborà durant alguns anys a la premsa infantil. Desenvolupà posteriorment una activitat remarcable com a cartellista.

Obtingué el segon premi per al cartell anunciador de les Festes de la Mercè de Barcelona de 1958 i el primer en 1959. També en 1960, i per votació pública, guanyà el primer premi per un cartell anunciant el Parc Zoològic barceloní.

Fou il·lustrador de contes infantils, bona part dels quals han estat editats per ell mateix i han aconseguit un gran èxit. L’esmentat any 1960 li foren atorgats a Madrid dos premis “Lazarillo”, corresponents al millor il·lustrador i al millor editor d’obres per a infants.

Armet i Soler, Pere Màrtir

Deixa un comentari

(Barcelona, 1 abril 1770 – 3 abril 1850)

Matemàtic. Fou professor de matemàtiques i cosmografia a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona (1822-24), de matemàtiques a l’Acadèmia d’Artilleria (1828) i catedràtic de la mateixa assignatura als Estudis Generals de Barcelona (1836).

És autor de diverses memòries sobre els cossos elàstics (1820), sobre la importància dels sistemes de numeració (1838), una refutació sobre una suposada quadratura del cercle (1817) i un treball sobre la fórmula general de potenciació de polinomis.

Armet i Portanell, Josep

1 Resposta

(Barcelona, 1 març 1842 – 3 octubre 1911)

Pintor. Deixeble de R. Martí i Alsina, completà estudis a Roma. Conreà la pintura de paisatges i el retrat. Conreà preferentment un paisatgisme relacionat amb l’escola d’Olot.

Vers el 1866 li fou prohibida la publicació d’una col·lecció de litografies que intitulà La juventud pintada por sí misma.

Fou premiat en exposicions oficials de Madrid, Barcelona i Le Havre, i té obres als museus de Barcelona, Girona i Vilanova i la Geltrú.

Armenter i de Monasterio, Frederic

Deixa un comentari

(Barcelona, 24 juny 1886 – 1959)

Astrònom. En unió de Comas i Solà fundà la Societat Astronòmica d’Espanya i Amèrica en 1911. En fou secretari des d’aquella data fins al 1944, i president des d’aleshores fins a la seva mort.

Un dels cràters de la lluna rebé el seu nom.

Entre els seus escrits destaquen els llibres Luces del infinito (1946), Las radiaciones (1954), Panorama del Universo (1955) i Astronomía y astronáutica (1958).

Armengou i Torra, Pere

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 10 maig 1905 – Barcelona, 16 febrer 1991)

Arquitecte. Es titulà el 1932 a Barcelona. D’estudiant treballà al taller de l’arquitecte Francesc Falguera. Fou soci fundador del GATCPAC.

La seva obra principal és el Grup Escolar Renaixença de Manresa, molt maltractada actualment.

Armengol i Gall, Emili

2 Respostes

(Terrassa, Vallès Occidental, 7 maig 1911 – Barcelona, 17 juliol 1976)

Pintor i orfebre. Pare d’Emili Armengol i Abril. Fou membre del Centre Excursionista de Catalunya.

El 1931 va realitzar la seva primera exposició a Barcelona, a la Galeria Badrinas.

Com a joier, va realitzar diversos treballs, alguns d’ells en col·laboració amb altres artistes com Manolo Hugué i Jaume Mercadé i Queralt.

Algunes d’elles, com Penjoll i fermall i Cap de dona, es poden veure actualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Armengol i de Folch, Felip d’

Deixa un comentari

(València, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)

Noble i militar. En 1699 era de guarnició a Barcelona, com a tinent d’infanteria. L’any següent ingressà a l’Acadèmia dels Desconfiats de la capital. Hi presentà diversos treballs de caràcter literari.

En pujar al tron Felip V de Borbó fou considerat austròfil. En 1705 entrà de tinent efectiu, amb el grau honorífic de tinent coronel, al famós regiment de Guàrdies Catalanes, que tant es distingí lluitant contra Felip V.

Atacada Barcelona per aquest rei en 1706, Armengol col·laborà activament a la defensa. Es destacà rebutjant amb la seva companyia una violenta escomesa enemiga contra la llengua de bou del sistema fortificat de Montjuïc.

L’arxiduc Carles d’Àustria el nomenà governador de Morella i de Callosa (1708), i tinent de Batlle General de València.

Caigut el País Valencià en poder dels borbònics, es retirà al Principat. Serví com a oficial al setge de Barcelona de 1713-14. A la terrible batalla final morí defensant la barricada alçada al Pla de Palau.

Armengol, Benet

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 14 agost 1714)

Militar. Era oficial d’infanteria en pujar al tron Felip V de Borbó. No trigà a ser considerat austròfil.

Participà a la guerra de Successió on assolí el grau de sargent major. Fou agregat a les forces de guarnició de Barcelona durant el setge de 1713-14.

El 17 de juny de 1714 era un dels caps de l’heroica defensa del convent de Caputxins, que resultà molt costosa per als assaltants.

El 14 d’agost participà a la terrible batalla del baluard de Santa Clara, on hi morí.

Arimany i Ferrer, Alfons

Deixa un comentari

(Balaguer, Noguera, 19 maig 1905 – Barcelona, 24 setembre 1936)

Religiós carmelità descalç. Prengué el nom d’Alfons del Cor de Maria. Estudià a Barcelona i a Palestina (Mont-Carmel), d’on fou professor de literatura clàssica i llatina.

Retornat el 1929, prosseguí l’ensenyament al convent de Palafrugell (Baix Empordà) fins que fou nomenat sots-prior del convent de Badalona (1933).

Col·laborà en la revista “Amunt” amb diversos articles i poemes. Publicà l’opuscle La mitja Lluna i el sionisme en pugna pel control de Palestina (1935).

Morí afusellat a principis de la guerra civil. Li ha estat obert un procés de beatificació.

Argimon i Granell, Daniel

Deixa un comentari

(Barcelona, 20 juny 1929 – 21 novembre 1996)

Pintor. Autodidacte, des del 1955 seguí un estil no figuratiu que orientà quatre anys més tard vers l’expressionisme abstracte, amb la utilització de guix, làtex i pigments.

Posteriorment realitzà collages (amb papers cremats, cordills, draps, purpurines) i s’acostà successivament a l’art pop i a un art realista de denúncia, fins que retornà a l’expressionisme abstracte.