Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Baranera i Pasqués, Josep Maria

Deixa un comentari

(Vic, Osona, 1873 – Barcelona, 1920)

Eclesiàstic. Fou president de l’Associació d’Eclesiàstics de l’Apostolat Popular, consiliari de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, famós predicador i director literari de diverses editorials.

Col·laborà a gairebé totes les revistes catòliques i socials de Catalunya, dirigí els setmanaris “Aurora Social” i “Revista Social” i prengué part activa en diverses assemblees culturals.

És autor de Balmes i la seva obra apologètica social (1904) i El clasicismo poético de Manuel de Cabanyes (1909).

Barallat i Falguera, Heribert

Deixa un comentari

(Barcelona, 1854 – 1903)

Excursionista i escriptor. Professor mercantil, fou un dels fundadors de l’Associació Catalana d’Excursions Científiques.

Col·laborador de la revista “L’Excursionista”, i de l’Album Monumental-Pintoresc de Catalunya (1879). Publicà diverses monografies, com La Seu de Tarragona, Lo castell de Burriach i Lo monestir de Santes Creus.

Barallat i Falguera, Celestí

Deixa un comentari

(Barcelona, 3 agost 1840 – 2 novembre 1905)

Advocat i escriptor. Dedicat a la crítica literària, molts dels seus escrits es publicaren a la revista “La Renaixença”. Fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona el 1875, i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.

Entre les seves obres, a part el gran nombre d’articles que publicà, cal fer esment de la traducció al català de l’Oda als trobadors catalans (1861), de F. Mistral, i al castellà dels poemes d’Horaci, Mireio (1868) de F. Mistral , i Lohengrin (1882), de Wagner.

Afiliat al partit conservador, fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona (1875-77).

Baños i Martínez, Ricard de

5 Respostes

(Barcelona, 28 agost 1882 – 8 abril 1939)

Realitzador i productor cinematogràfic. Format conjuntament amb el seu germà Ramon. La seva obra correspon als primers moments del cinema de l’estat espanyol, el qual s’inicià i desenvolupà a Barcelona, ciutat on hom fundà diverses productores: la Hispano Films, la Royal Films, del mateix Baños, i el Barcinógrafo, fundat per Adrià Gual.

Els temes que nodreixen les pel·lícules de Baños neixen del teatre, la historiografia i el folklore: Don Juan Tenorio (1909), Don Juan de Serrallonga (1911), La mare (1912, basada en l’obra de Rusiñol), Sacrifici (1912), La malquerida (1914), Los arlequines de seda y oro (1919), etc.

El 1923 deixà de fer llargmetratges, però el 1935 produí El Relicario.

Baños i Martínez, Ramon de

3 Respostes

(Barcelona, 17 abril 1890 – 8 gener 1980)

Operador i realitzador cinematogràfic. Format juntament amb el seu germà, Ricard, col·laborà amb ell en la majoria de les seves pel·lícules per a la Royal Films.

El 1910 anà com a documentalista oficial a Brasil, i s’hi estigué fins al 1914.

Posteriorment (1926) es dedicà a activitats tecnològiques.

Balvey i Parés, Tomàs

Deixa un comentari

(Cardedeu, Vallès Oriental, 24 setembre 1790 – Barcelona, 22 novembre 1852)

Químic i farmacèutic. Descendent d’una família d’apotecaris de Cardedeu.

Membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona i autor de diverses monografies científiques.

La família de Balvey llegà a Cardedeu l’arxiu, la biblioteca i una col·lecció de pots procedents de la farmàcia, amb que s’ha constituït el Museu Municipal Balvey.

Baltà i Elias, Josep

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 3 agost 1893 – Barcelona, 1 gener 1973)

Doctor en ciències físiques. Fou president del Ràdio Club de Catalunya (1923-25).

Fou catedràtic de física teòrica i experimental de la universitat de Salamanca (1933-41) i de la universitat central de Madrid (1941-63), així com acadèmic corresponent de la Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1948) i de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de Madrid (1950).

Treballà preferentment en el camp de les radiocomunicacions i en la física d’altes energies (construí el primer generador electrostàtic de l’estat espanyol), i fou un gran divulgador de la radioastronomia i de l’astronàutica.

Col·laborà en diverses revistes i enciclopèdies.

Baltà i Botta, Miquel Arcàngel

2 Respostes

(Barcelona, 13 gener 1892 – 20 novembre 1964)

Químic, farmacèutic i activista polític. La seva farmàcia serví per celebrar-hi reunions polítiques.

Fundador de la Societat d’Estudis Militars, fou empresonat el 1925, però la causa fou sobreseguda el 1927, i s’exilià a França.

Proclamada la República, fou cap de la guàrdia cívica de Francesc Macià.

El 1939 s’exilià a Cuba, d’on tornà el 1961.

Balot i Bigues, Artur

Deixa un comentari

(Peralada, Alt Empordà, 1879 – Barcelona, 1959)

Gramàtic. Professor de català. Llicenciat en filosofia i lletres, treballà de corrector a les oficines de la Generalitat.

Entre el 1932 i el 1936 emeté per ràdio 96 Lliçons de Català (Les converses del Míliu), que tingueren molta acceptació i foren publicades en fascicles.

Escriví algunes obres de teatre, com La Malcasada, representada el 1953.

Després de la guerra civil, continuà exercint de professor de català, tasca que no abandonà fins que morí.

Balmes i Montsech, Pau

Deixa un comentari

(Torelló, Osona, 30 juliol 1735 – Barcelona, 25 febrer 1789)

Metge i botànic. Un dels fundadors de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Metge de l’Hospital de la Santa Creu, es dedicà també a la meteorologia, la botànica i la història natural.

L’any 1769 escriví l’obra Reflexiones sobre la aurora boreal.