Darder i Feliu, Jeroni
4 Respostes
(Barcelona, 1804 – 1 febrer 1889)
Veterinari. Bon investigador de la seva especialitat, en publicà diversos tractats originals i traduïts.
Fou el pare de Francesc i d’Antoni Darder i Llimona.
Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)
Daniel i Ramona, Enric
(Barcelona, 2 juliol 1880 – 4 juny 1963)
Compositor. Nebot d’Eusebi Daniel i Campalans. Residí a París (1900-vers 1912) i a l’Argentina (1917-vers 1924).
Autor d’obres per a piano, lieder, l’òpera inèdita Canigó i sarsueles en català (La meva rosa no és per a tu, 1937, amb text d’Alfons Roure) i en castellà.
També conreà la pintura i, professionalment, la fotografia.
Daniel i Campalans, Eusebi
(Corbins, Segrià, 1865 – Barcelona, 1 juliol 1950)
Organista i compositor. Estudià al conservatori de Brussel·les, on fou professor de contrapunt i d’orgue.
Compongué música religiosa i obres per a orgue.
L’any 1908 inaugurà l’orgue del Palau de la Música Catalana, a Barcelona.
Danés i Casabosch, Ramon
(Barcelona, 1883 – 1957)
Veterinari. Acabà la carrera a Mèxic, on fou catedràtic de veterinària en el període 1911-13. Passà al Perú, on fou nomenat inspector general d’escorxadors i vaqueries a Lima.
El 1914 tornà a Catalunya. Fou un dels fundadors de l’Associació de Veterinaris de Catalunya i catedràtic de patologia animal i fisiologia comparada a l’Escola Superior d’Agricultura. Fundà el Museu de Sanitat Veterinària Municipal (1929).
Col·laborà a diverses revistes i publicà La cooperación en las industrias lecheras y mantequeras (1917) i El còlera de l’aviram (1922).
Dalmau i Rafel, Josep
(Manresa, Bages, 1867 – Barcelona, 1937)
Marxant, pintor i restaurador. Més conegut com a impulsor de l’art català d’avantguarda i marxant.
Deixeble de Joan Brull, participà a les Exposicions del 1896 i del 1898 a Barcelona i fou contertulià d’Els Quatre Gats.
Després d’una estada a París (1900-05) fundà a Barcelona les Galeries Dalmau, botiga d’antiguitats i una galeria d’exposicions (1906), amb la qual renovà el panorama artístic de la ciutat i de Catalunya i on donà a conèixer les tendències i els artistes més innovadors, tant catalans com europeus: Josep Mompou, el cubisme, Joan Miró, Picabia, Salvador Dalí, els evolucionistes, el GATCPAC, el neoplasticisme, etc.
Dalmau i Mayol, Joan Baptista
(Barcelona, 1814 – 22 desembre 1880)
Músic. Estudià a l’escolania de la Mercè.
Fou director d’orquestra del teatre de Montsió, professor de violí del Liceu Filharmònic Dramàtic de Barcelona (1837) i director d’orquestra del Liceu (1847).
Durant més de 20 anys fou mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona.
Fou el pare d’Eusebi Dalmau i Mas.
Dalmau i Matas, Manuel
(Barcelona, 1890 – 1918)
Metge. Investigà sobre temes de quimioteràpia i bioquímica a Alemanya i als Estats Units.
Treballà amb Ramon Turró (1916-18) al laboratori municipal de Barcelona, on aïllà el bacteri productor de l’espiroquetosi icterohemorràgica. Féu també estudis sobre la febre tifoide i l’epidemiologia de la grip.
Treballà al Servei d’Estudis Sanitaris de la Mancomunitat i traduí el llibre Fermentos defensivos del organismo animal (1914).
Dalmau i Mas, Eusebi
(Barcelona, 1841 – 10 abril 1886)
Músic. Fill de Joan Baptista Dalmau i Mayol. Estudià, des del 1848, al conservatori del Liceu Filharmònic amb Marià Obiols.
El 1863 fou director d’òpera al teatre de Girona i, més tard, als de Reus i Tarragona.
Substituí Obiols com a director de l’orquestra del Liceu, on estrenà òperes de Meyerbeer i de Gounod.
Actuà com a director a Lisboa, Madrid, Trieste, Nàpols i Petersburg.
Dalmau i Gibert, Delfí
(Llers, Alt Empordà, 24 desembre 1861 – Barcelona, 1927)
Compositor i professor. Estudià a Barcelona. El 1900 s’establí a Bahía Blanca (Argentina) on fundà una acadèmia de música.
El 1918 tornà a Barcelona i es dedicà a l’ensenyament. És autor de música religiosa i de cançons infantils.
Dalmau i Gener, Delfí
(Figueres, Alt Empordà, 31 juliol 1891 – Barcelona, 15 abril 1965)
Pedagog i filòleg. El 1918 fundà el Liceu Dalmau a Barcelona, i a catorze poblacions catalanes més, que el 1940 passà a anomenar-se Institut Belpost, i es dedicà a l’ensenyament per correspondència. És el creador del mètode de taquigrafia internacional Dalmau.
Com a conferenciant i articulista (usà els pseudònims Llibertadà i Poli Glot), destacà per la defensa de l’esperanto i de la cultura catalana.
Fundador de “Clarisme” i col·laborador d'”Alt Empordà”, “La Nova Revista”, “Mirador” i “Antologia”.
Obres principals que escriví: Poliglotisme passiu (1936) i Aclariments lingüístics (1962).
Dades dels Països Catalans 