Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Degollada i Guitart, Rafael

Deixa un comentari

(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 20 abril 1799 – Barcelona, 13 agost 1880)

Advocat i polític liberal. El 1836 fou deportat a les Canàries, arran del contracop reaccionari que, dirigit pel general Espoz y Mina, destituí la junta liberal de Barcelona.

Tornat a la ciutat, fou regidor de l’ajuntament i afavorí els moviments progressistes (1837). El 1843 era element actiu de les iniciatives que provocaren la caiguda d’Espartero.

Fou president de la Junta Suprema de Govern de la província de Barcelona, dominada finalment pel govern de Madrid després de llançar 13.000 bombes sobre la ciutat.

Davit, Suzanne

Deixa un comentari

(París, França, 21 juliol 1897 – Barcelona, 3 desembre 1973)

Aquarel·lista especialitzada en la pintura de plantes i animals.

Realitzà importants sèries d’aquarel·les de fongs i plantes superiors per a l’Institut Botànic de Barcelona, del qual fou conservadora (1956-68), i de peixos, crustacis i mol·luscs per a l’Institut d’Investigacions Pesqueres de Barcelona.

Il·lustrà els llibres Botánica pintoresca (1956) i Plantas medicinales (1961) de P. Font i Quer.

Daví i Segalès, Pius

3 Respostes

(Moià, Moianès, 25 abril 1891 – Barcelona, 23 agost 1956)

Actor. De molt jove mostrà gran vocació per al teatre i ingressà a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic d’Adrià Gual.

Debutà al teatre català a la companyia d’Enric Borràs el 1917 amb Mireia, de F. Mistral.

En la dècada 1920-30 va formar amb la seva muller, Maria Vila, la cèlebre Companyia Vila-Davi, que estrenà nombroses obres del repertori català i d’autors estrangers, especialment als teatres Romea (fins al 1936) i Català de la Comèdia (fins al 1938).

El 1946 reprengué les actuacions en català al teatre Romea i es retirà del món escènic el 1951.

Fou el pare de Maria Daví i Vila  (Barcelona, 1923 – ? ) Actriu. Com els seus pares, també ha actuat en teatre català.

Daurella i de Rull, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 25 abril 1864 – 10 setembre 1927)

Professor de filosofia. Catedràtic de metafísica a la universitat de Valladolid (1889) i de lògica fonamental a la de Barcelona (1894), de la qual fou vice-rector (1924), càrrec al qual renuncià en ésser elegit senador. Fou membre electe de l’Acadèmia de Bones Lletres (1902).

En la seva obra pedagògica seguí la neoscolàstica: Instituciones de metafísica (1891), La filosofía del Dante Alighieri (1896) i Apuntes de lógica fundamental (1904).

Fou cònsol general de Bolívia.

Daufí i Moreso, Lluís

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, 24 setembre 1927 – Barcelona, 21 febrer 2013)

Metge. Llicenciat i doctorat a Barcelona, fou professor adjunt de patologia general de la Universitat de Barcelona, fins que en fou expulsat arran dels fets de l’any 1966.

Investigà a Ann Arbor (universitat de Michigan) fins el 1970. Director de l’ICE i catedràtic de patologia generals de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat director general de Promoció de la Salut de la conselleria de Sanitat de la Generalitat de Catalunya.

És autor d’El sedimento urinario. Atlas microfotográfico (1957) i de Constantes biológicas de interés clínico.

Dauer i Cirlot, Hermínia

Deixa un comentari

(Barcelona, 1924 – 1 novembre 2015)

Pianista i musicòloga. Estudià al Conservatori del Liceu. Figura entre els deixebles de mossèn Higini Anglès.

També estudià cant.

Daroqui i Carell, Vicent

1 Resposta

(València, 1855 – Barcelona, 1929)

Actor. Residí a Barcelona, on estrenà, entre altres obres, L’aranya (1908), d’Àngel Guimerà, La presentalla (1908), d’Apel·les Mestres, i L’auca del senyor Esteve (1917), de Santiago Rusiñol.

Casat amb la també actriu Concepció Ferrer, foren pares de Mercè Daroqui i Ferrer  (Barcelona, 1893 – s XX), també actriu.

Dargallo i Hernández, Remigi

Deixa un comentari

(Madrid, 3 novembre 1889 – Barcelona, 1 agost 1972)

Metge i dibuixant. Establert a Barcelona des del 1896.

Tisiòleg prestigiós, especialitzat també en la ràbia, publicà diverses obres i fou director del Laboratori Municipal de Barcelona (1952-59). Membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i numerari (1963) de la Societat Catalana de Biologia.

Com a dibuixant col·laborà a “Papitu” (primera època), “El Gall” (1912), “Picarol” (1912), “Revista Nova” (1914), etc, i emprà el pseudònim de Remigius.

Darder i Llimona, Francesc

9 Respostes

(Barcelona, 2 octubre 1851 – 8 abril 1918)

Veterinari i metge. Fill de Jeroni Darder i Feliu, i germà d’Antoni.

Catedràtic de zoologia a l’Escola Superior d’Agricultura, fundador i director del parc Zoològic i del Museu Zootècnic de Barcelona, i director del laboratori d’ictiologia de Barcelona i del de Banyoles.

Fundà el Museu Darder d’Història Natural, a Banyoles. Dirigí “El Naturalista” i la “Revista Universal Ilustrada”.

Obres seves són: Hidrofobia (1876), Cría industrial de la trucha (1913) i, en català, Piscicultura (1913).

Fou el pare de Joan Baptista Darder i Rodés.

Darder i Llimona, Antoni

4 Respostes

(Barcelona, 1858 – 21 octubre 1917)

Veterinari. Fill de Jeroni Darder i Feliu, i germà de Francesc.

Investigà sobre la triquina i fou president del Col·legi de Veterinaris de Barcelona.