(Sarrià, Barcelona, 1896 – Barcelona, 1953)
Arquitecte (1923). Ha palesat la influència de models renaixentistes.
Entre les seves obres figura la construcció de diversos edificis per a habitatges a Barcelona, en un estil classicitzant, la clínica de Sant Josep de la Muntanya (Barcelona 1936), de concepció propera al racionalisme i el sanatori de Puigdolena, prop de Sant Quirze Safaja (Moianès).
(Barcelona, 1878 – 7 febrer 1946)
Gravador i exlibrista. Format a Llotja (Barcelona), on exercí una tasca pedagògica important, com també a l’Institut Català de les Arts del Llibre. Fou degà de l’Escola Elemental del Treball, de Barcelona.
Fou premiat en diversos concursos, col·laborà amb freqüència en diaris i revistes i publicà obres relatives a la seva especialitat.
(Barcelona, 1669 – 1751)
Impressor. Fill de Rafael Figueró.
Féu un viatge a l’estranger per conèixer noves tècniques i fundà una foneria de tipus. Els anys 1680-1700, junt amb el seu pare, imprimien un gran nombre de llibres, molts dels quals amb boixos i gravats, alguns, veritables obres d’art. El 1700 feren les Nenias reales i L’Harmonia del Parnàs per a l’Acadèmia Desconfiada, i el 1709 els famosos Anales de Feliu de la Penya.
El 1706 reberen el títol d’impressors reials de Carles III, i tingueren l’exclusiva de l’edició de les gasetes oficials, amb el títol de “Noticias Generales de Europa” (1701-14) i “Mercurio Veloz y Verídico de Noticias” (1706).
El 1714, durant el setge de Barcelona, una bomba incendià el taller, on s’imprimia el diari de la defensa.
Des del 1717 els ajudà llur fill Rafael Figueró (Barcelona, segle XVIII) Impressor. Ajudà a l’impremta familiar, la qual continuà, a la segona meitat del segle XVIII, amb la publicació de nombroses obres, goigs i altres publicacions.
(Manlleu, Osona, 1642 – Barcelona, 1726)
Impressor. Primer membre de la família.
Actuà com a estamper i impressor a Barcelona almenys des del 1647.
Casat amb una germana de l’estamper Joan Jolis, que s’inicia al seu taller, aviat fou ajudat per seu fill Rafael Figueró i Jolis.
(Catalunya, segle XIX – Gràcia, Barcelona, 1889)
Escriptor i polític. Col·laborà a “Un Tros de Paper” amb el pseudònim de Sistarch. Escriví en català diverses obres teatrals.
El 1873, proclamada la I República, fou governador civil de Mallorca i cap de personal del ministeri d’ultramar.
(Sant Fruitós de Bages, Bages, 13 setembre 1898 – Barcelona, 9 gener 1980)
Pintor. Estudià belles arts a Llotja (Barcelona). Treballà al Servei de Restauració de Monuments Històrics de la Mancomunitat.
El servei militar el portà a l’Àfrica, on descobrí Alger i el desert. Pintà amb especial atenció temes i escenes algerines. Exposà a la Sala Parés, de Barcelona, des del 1921. Des del 1929 alternà la seva residència nord-africana amb Barcelona i Eivissa.
El 1948 presentà el seu llibre de gravats Images d’Alger a l’Institut Francès de Barcelona. Fundà, a Alger, l’Acadèmia Arts, juntament amb Rafael Tona.
Ha pintat moltes ciutats espanyoles, sueques i franceses. Manresa li tributà una exposició d’homenatge el 1973. Després s’instal·là a Barcelona.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 15 octubre 1922 – Barcelona, 6 juliol 2009)
Dibuixant humorístic. De dibuix de línia senzilla i d’humor de l’absurd.
Publicà en diferents països d’Europa i d’Amèrica. Ha publicat acudits fantàstics i de terror.
Ha col·laborat durant anys a “La Vanguardia” (Don Plácido) i al diari “Avui” (El bon Jan i, més esporàdicament, unes Historietes absurdes).
(Palamós, Baix Empordà, 16 maig 1918 – Barcelona, 11 febrer 1996)
Jurista. Es llicencià en dret el 1940 a Barcelona, on treballà de notari des del 1950 fins a la seva jubilació. De 1958 a 1963 portà la càtedra d’organització econòmica internacional a la facultat de Ciències Econòmiques de Barcelona.
Fou degà del Col·legi de Notaris des del 1973, president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, magistrat del tribunal de la Mitra, d’Andorra, i membre emèrit de l’IEC, a la secció de Filosofia i Ciències Socials.
És autor de Cómo se hace un testamento (1960) i Manual de derecho civil catalán (1961). Al Segon Congrés Jurídic Català aportà una notable ponència sobre l’estatut personal i patrimonial dels cònjuges.
(Barcelona, segle XIV – 1419)
(o Desfeu) Mestre argenter. Cisellador dels segells del rei Martí I l’Humà.
Autor d’una veracreu per a l’església de la Selva del Camp (1401), d’un retaule d’argent per a la Seu d’Urgell, amb la col·laboració de Guillem Ballell (1410), i d’una llàntia per a la parròquia barcelonina de Sant Jaume (1419).
(Barcelona, 1836 – 1916)
Advocat i escriptor. Doctorat en dret a Barcelona el 1865.
Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència, de la qual fou vicepresident, i de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. El 1870 es traslladà a Madrid.
És autor d’uns Datos y apuntes para la historia de la literatura catalana (1865), La tradición de los pueblos, literaria, filosófica y socialmente considerada (1868), La crisis económica (1867) i La monarquía de D. Amadeo I ante el estado económica y social de España (1872).
Fou redactor del “Diario de Barcelona” i col·laborà a diverses publicacions.
Dades dels Països Catalans 