Arxiu d'etiquetes: Barcelona (geo)

Duana Nova

3 Respostes

(Barcelona, 1790 – 1792)

Edifici. Projectat i construït al pla de Palau per Miguel de Roncali, potser amb la participació de Josep Ivern, a qui algun contemporani atribuí la paternitat absoluta de l’obra.

Té planta rectangular, pati emporxat classicitzant, quatre façanes de pedra i estuc decorades amb pilastres i columnes d’estuc negre adossades al mur; la cornissa, de marbre blanc, amb uns grans gerros decoratius, corona el conjunt, que té un cert aire encara rococó.

L’interior conserva diverses sales decorades amb pintures al·lusives al comerç barceloní i temes mitològics i relatius a don Quixot; les de la sala d’actes, obra de Pere Pau Muntanya, són una glorificació de Carles III de Borbó.

El 1902 esdevingué seu del govern civil de la província.

Drassanes de Barcelona, les

9 Respostes

(Barcelona, segle XIII)

Conjunt d’edificis de les antigues drassanes. Començades probablement per Jaume I el Conqueridor, el sector central, compost de vuit grans naus paral·leles cobertes amb arcs diafragmàtics, fou enllestit el 1381.

Entre el 1612 i el 1618 s’ampliaren amb noves naus, però després de la Guerra de Successió (1714), a causa de la decadència marítima de la ciutat, foren destinades a caserna.

Constitueixen una de les millors mostres del gòtic civil català i són la drassana medieval més gran i ben conservada del món.

Actualment hi és instal·lat el Museu Marítim de Barcelona.

Districte Cinquè

2 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Una de les 12 zones administratives de la ciutat. Comprèn el Barri Xinès i es distingeix per les altes densitats d’ocupació del sòl (951 h/ha el 1965) i dels habitatges (4,3 h per habitatge sense rellogats).

Situat a l’antic Raval, és limitat per la Rambla, el carrer de Tallers, la Ronda, el Paral·lel i el passeig de Colom; forma una bigarrada xarxa viària, amb carrers estrets; les cases (la majoria, dels segles XVIII i XIX) tenen un equipament deficient (només el 58% tenen aigua, gas i electricitat). La població activa és, en un 72%, treballadora, i només un 12% dels habitants procedeixen dels Països Catalans (el 1930, era un 69,5%). La densificació es produí des del principi del segle i arribà al màxim el 1930 (1.023,6 h/ha).

Fou una de les zones polèmiques en els projectes urbanístics dels anys 1930. El pla Macià denuncià la situació del Districte Cinquè i la seva alta mortalitat, tot oposant-se al pla de Josep Vilaseca, de caire oficial, únicament viari, que no canviava les condicions dels habitatges; tanmateix, aquest pla fou aprovat per l’ajuntament el 1943.

Corts de Sarrià, les

20 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Antic municipi i actual barri, agregat a la ciutat el 1897, i que en principi fou una dependència de Sarrià.

Està situat entre Sarrià (nord) i Sants i l’Eixample (sud), i entre Sant Gervasi (est) i l’Hospitalet de Llobregat (oest).

El centre o nucli vell correspon a l’antiga Casa de la Vila i l’església parroquial del Remei.

Comprèn el sector alt de la Diagonal (Pedralbes). Hi ha establerts centres d’ensenyament (universitat), assistencials, esportius (estadi del F.C. Barcelona) i de serveis.

Coll, el -Barcelona-

5 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Barri, a la part alta de la ciutat, al vessant septentrional del coll de Font-rúbia, obert entre el turó de la Creueta del Coll o d’en Falcó (249 m alt), unit al massís de Collserola pel coll dels Penitents, i el turó del Carmel, vora el santuari del Coll (antic monestir de la Font-rúbia), actualment parròquia.

Es formà a l’últim terç del segle XIX amb l’edificació de petites torres i cases d’un i dos pisos amb jardí, i al primer terç del segle XX anà esdevenint zona de segona residència dels barcelonins. El camí del Coll es convertí en la principal via de comunicació entre Horta i Vallcarca.

Els anys 1950 i 1960 fou un important nucli d’atracció de la població immigrada, i hi han estat construïts, de manera anàrquica, grans blocs i cases de pisos, fins al cim de la muntanya (amb sectors de barraques). Els grans desnivells i la manca d’urbanització fan difícil la circulació a la part alta.

Actualment és unit al barri del Carmel.

Clota, la -Barcelona-

Deixa un comentari

(Barcelona, Barcelonès)

Barri de la ciutat, a l’antic terme d’Horta, en una fondalada entre la Creueta del Coll, la Vall d’Hebron i l’antic nucli d’Horta.

Es formà durant el primer terç del segle XX amb la construcció de nombroses caseries envoltades d’un petit hort prop d’un nucli antic de masies de Sant Genís dels Agudells.

Durant els anys 1950 s’hi establí població immigrada. És mancat d’urbanització. Prop del barri hi ha un seminari salesià dins la propietat de Martí i Codolar.

Clot, el -Barcelona-

7 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Barri a l’est de la ciutat, a l’antic nucli de Sant Martí de Provençals.

Situat entre la plaça de les Glòries Catalanes i la Verneda, es formà al voltant del carrer del Clot, en un lloc d’hortes anomenat Clot de la Mel, i s’ha convertit en una zona industrial.

Està dividit per l’autopista Barcelona-Mataró i la línia del tren, que hi té estació.

Ciutat Meridiana, la

Deixa un comentari

(Barcelona, Barcelonès)

Barri, a l’extrem septentrional del municipi, al límit amb el de Montcada i Reixac, dins l’antiga quadra de Vallbona, agregada el segle XIX a Sant Andreu de Palomar.

Fou construït a partir del 1965 per iniciativa privada, amb una previsió per a 25.000 habitants.

És emplaçat, en fort pendent, en una vall del vessant septentrional del turó de les Roquetes, que l’aïlla del centre urbà. La zona situada vora la carretera del Vallès concentra els serveis (hi ha el mercat).

La població és formada principalment per immigrants de llengua castellana i és fonamentalment obrera; hi ha un 5% d’agents d’ordre públic. És un barri-dormitori.

Cases del Congrés, les

1 Resposta

(Barcelona, Barcelonès)

Barri de la ciutat, en forma de blocs d’habitatges (dotats dels serveis bàsics), entre la plaça de Maragall i la Meridiana.

Fou creat, amb motiu del XXXV Congrés Eucarístic Internacional (1952) i amb la iniciativa del bisbat i l’ajut de l’Instituto Nacional de la Vivienda, per una entitat constructora de caràcter benèfic, per tal d’ajudar a resoldre el greu dèficit d’habitatges de Barcelona.

Casa de les Punxes

1 Resposta

(Barcelona, 1903 – 1905)

Casa de veïns. Nom amb què és coneguda la casa Terrades, obra de Josep Puig i Cadafalch. Ocupa tota una illa entre la Diagonal i els carrers de Llúria, Rosselló i Bruc.

Les seves teulades de doble vessant i les seves agulles còniques la converteixen en l’obra de més ostentosa aparença germànico-medieval del modernisme català.