(Barcelona, Barcelonès)

Barri de la ciutat i antic terme del territori de Barcelona. Situat en un replà del vessant de la serra de Collserola, anomenada en aquest sector serra dels Agudells.

El seu origen és l’antic poble rural situat al voltant de l’església parroquial, que des del començament del segle XX es convertí en segona residència dels barcelonins.

Actualment constitueix un característic barri dormitori, queda limitat pel passeig de la Vall d’Hebron, la carretera de l’Arrabassada i la residència de la seguretat social. El petit barri prop l’església ha estat ofegat pels grans blocs de pisos construïts a partir de la dècada del 1970 que han provocat una gran destrossa ecològica a la muntanya i la petita vall.

Hom té notícia de la parròquia des del segle X; era la més petita i pobra del territori de Barcelona. El 1396 la seva rectoria fou unida al monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Tingué com a església sufragània la de Sant Joan d’Horta. El fogatge del 1359 li atribuí 55 focs. L’església fou restaurada el 1671.

Al segle XVII constituïa ensems amb Horta un sol municipi i una sola parròquia, i fins al segle XIX s’anomenà el terme parroquial de Sant Genís d’Horta. Durant el segle XIX Sant Joan d’Horta es desenvolupà i s’independitzà de Sant Genís, que havia romàs estancat.

El 1888 era un dels quatre districtes en què era dividit el municipi d’Horta. Dins el seu terme hi havia també els nuclis de població de Sant Jeroni -vora el monestir de la Vall d’Hebron (segle XIV), incendiat el 1835-, de Collserola -a la carretera de l’Arrabassada-, dels Penitents, de la Farigola, de Vallcarca i de la Clota i l’ermita de Sant Cebrià d’Horta, prop de la qual hi ha el Laberint d’Horta.