Arxiu d'etiquetes: Barcelona (emp)

Catalònia -editorial-

10 Respostes

(Barcelona, 1924 – 2013)

Llibreria i editorial. Fundada per Antoni López i Llausàs, Manuel Borràs de Quadras i Josep Maria Cruzet. El 1939 hagué de canviar el nom per Casa del Libro.

En els seus inicis es féu càrrec de l’edició de la “Biblioteca Literària” d’Editorial Catalana i continuà les revistes “D’Ací i d’Allà”, “Agricultura i Ramaderia” i “Economia i Finances”.

El 1924 inicià la “Biblioteca Catalònia”, dedicada a prosistes catalans, i les biografies de “Quaderns Blaus” i la “Biblioteca Univers”, dedicada sobretot a novel·listes estrangers.

Durant la República intensificà el nombre de publicacions, i des del 1946 Editorial Selecta hi té la redacció. Durant molts anys hi hagué sala d’exposicions i conferències.

Degut a la baixada de vendes va tancar l’any 2013.

Catalana de Gas i Electricitat

7 Respostes

(Barcelona, 1843 – 1990)

Companyia dedicada principalment a la fabricació i a la distribució de gas. Fou fundada amb el nom de Societat Catalana per a l’Enllumenat per Gas. Adoptà el nom actual el 1912 en absorbir la Central Catalana d’Electricitat.

El 1923 esdevingué l’única fornidora de la zona, després d’absorbir Gas Lebon. El 1956 començà la nova instal·lació de producció basada en el cracking catalític de naftes lleugeres, completada el 1963, que fou abandonat l’antic sistema de producció que emprava l’hulla com a primera matèria.

El 1965 participà en la creació de Gas Natural SA, introductor d’aquesta energia a la península Ibèrica, però el 1976 fou traspassada la seva participació a l’INI, mantenint-ne només la comercialització.

Disposava de fàbriques a Barcelona (Barceloneta i Sant Martí de Provençals), Sevilla, Manresa, Vilanova i la Geltrú i Reus, mentre que, a través de la seva filial Compañía Española de Gas, tenia igualment fàbriques i distribució a València i altres ciutats de l’estat.

El 1990, després que Catalana de Gas absorbís Gas Madrid i els actius de Repsol Butano, hom creà una nova societat anomenada Gas Natural SDG.

Catalana, Editorial

7 Respostes

(Barcelona, 1917 – 1923)

Editorial. Fundada per elements de la Lliga Regionalista. En fou director literari Josep Carner.

Publicà dues grans col·leccions: Biblioteca Catalana -d’autors del país- i Biblioteca Literària -d’autors estrangers-.

Fou també un trust de revistes: “D’Ací i d’Allà”, “Economia i Finances”, “Agricultura i Ramaderia” i “Catalunya Marítima”.

Des del 1923 gairebé totes les publicacions van ésser continuades per la Llibreria Catalònia.

Casino Mercantil -Barcelona, 1851/1914-

Deixa un comentari

(Barcelona, 1851 – 1914)

Associació formada per corredors de canvi, banquers i homes de negocis, amb finalitats borsàries.

Conegut aviat amb el nom de Borsí, hom hi feia la liquidació de les operacions de borsa. Tancat el Casino Mercantil el 1914, el Borsí de Barcelona tingué, des del 1915, caràcter de borsa oficial, i els antics associats del casino s’agruparen en l’Associació del Mercat Lliure de Valors, institucions que perduraren fins al 1940.

El 1890 inaugurà un esplèndid edifici, obra de Tiberi Sabater, decorat i amb escultures de Rossend Nobas, a la plaça de la Verònica.

Després del 1940 s’hi instal·là l’Escola de Belles Arts, i posteriorment l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics.

Carburs Metàl·lics, Societat Espanyola de

2 Respostes

(Madrid, 1897 – )

Societat industrial constituïda a Madrid, però amb el seu domicili a Barcelona. Produeix ferroaliatges i gasos industrials -oxigen, nitrogen i acetilè, principalment-.

Té fàbriques a Galícia, al País Basc i a Andalusia. A Berga produeix energia elèctrica, allí on tingué la primera fàbrica, dedicada a la fabricació de carbur de calci.

Té diverses participacions en d’altres empreses.

Campana, Edicions La

Deixa un comentari

(Barcelona, 1985 – 2019)

Editorial. Creada per J.M. Espinàs i Massip i I. Martí i Cañellas. S’ha orientat, particularment, cap a la publicació de texts literaris i de divulgació.

Edita les col·leccions “100 pàgines triades per mi”, “Humor i sàtira” i “Testimonis/Societat” i d’altres que posteriorment ha creat.

L’any 2019 fou adquirida pel grup Penguin Random House.

Camins de Ferro del Nord de Barcelona, Companyia dels

2 Respostes

(Barcelona, 1850 – 1860)

Societat creada per a construir la línia de ferrocarrils de Barcelona a Granollers (28,5 km), que entrà en servei el 1854, i que fou prolongada el 1860 fins a prop de Maçanet de la Selva.

Aviat canvià el nom pel de Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Granollers, que el 1860 es fusionà amb la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró i donà lloc a la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Girona.

Camins de Ferro del Centre de Catalunya, Companyia dels

1 Resposta

(Barcelona, 1854 – 1861)

Societat creada per a l’explotació del ferrocarril entre Barcelona i Molins de Rei; el 1859 la línia fou prolongada fins a Martorell.

Poc temps després de la creació canvià el nom pel de Companyia de Ferrocarril de Barcelona a Martorell, que el 1861 passà a ésser Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona.

Camins de Ferro de Barcelona a Mataró, Companyia dels

4 Respostes

(Barcelona, 1844 – 1860)

Societat creada amb un capital de vint milions de rals, per tal de construir la primera línia de ferrocarril de la península, entre Barcelona i Mataró. La societat fou creada per Miquel Biada aprofitant la concessió atorgada pel govern (1843) a Josep Maria Roca, el qual assolí aportacions de capital angleses.

La línia, inaugurada el 28 octubre 1848, fou aviat prolongada fins a Arenys de Mar (1852-57).

El 1860 aquesta companyia es fusionà amb la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Granollers (abans, Companyia del Ferrocarril del Nord de Catalunya): en resultà la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Girona (després anomenada Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a França per Figueres).

Camins de Ferro de Barcelona a França per Figueres, Companyia dels

5 Respostes

(Barcelona, 1860 – 1875)

Societat inicialment anomenada Companyia de Camins de Ferro de Barcelona a Girona, formada per la fusió de les dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró i de Barcelona a Granollers.

El 1863 fou autoritzada la continuació a Figueres i el 1864 la prolongació de la línia fins a la frontera franco-espanyola, entre Portbou i Cervera de la Marenda.

El fracàs a assolir aquests objectius determinà la seva fusió amb la Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell (1875) amb el nom de Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França.